Després de passejar per tota l’avinguda i saludar a alguns editors, llibreters i fotògrafs que em fa molta il·lusió tornar a veure, poso el fre i aparco a l’escenari 1, on tot just està apunt de començar la presentació del llibre de la filòloga Maria Nunes, acompanyada del seu il·lustrador Josep M. Farré i moderada per la periodista Pilar Argudo (Punt de llibre, Cadena SER).
La idea de les rutes literàries va començar gràcies als seus alumnes d’institut, a qui Nunes feia sortir de l’aula per veure escenaris dels clàssics que estudiaven. Fins i tot els va encarregar que creessin les seves pròpies rutes després de llegir i analitzar el llibre! A partir de llavors, més gent va començar a demanar-li que els fes de guia, i s’ha acabat convertint en tota una experta.
Argudo pregunta si la tria de les rutes ha sigut difícil i Nunes assenteix. Tenia clar que volia dos homes i dos dones i Nunes va escollir Teresa Juvé, Narcís Oller, Josep M. de Sagarra i Montserrat Roig perquè “es mereixen un homentage” i perquè a través d’ells els lectors podran descobrir la ciutat en diferents èpoques. Nunes té més rutes a la màniga així que “si té èxit esperem que hi hagi continuïtat, però això ja no depèn de nosaltres”.
D’altre banda, per a Josep Maria Ferrer, “dibuixar és una altre pla de comunicació” i malgrat no haver-s’hi pogut dedicar sempre, li encanta fer esbossos de la ciutat. Quan l’editorial Meteora es va posar en contacte amb ell per proposar-li aquest projecte no va poder negar-s’hi pas i finalment les il·lustracions sembla que han aconseguit donar-li força al text enlloc de ser un simple ornament. “Enriqueixen enormement el llibre” assegurava Nunes.
Tot i ser aquarel·lista, la majoria de d’obres de Ferrer estan fetes a “ploma” amb blanc i negre. “M’he d’autodisciplinar i no posar massa color per no espatllar el dibuix”. Però sobretot Ferrar s’ha volgut posat a la pell dels urban sketchers (gent que dibuixa el que veu en directe des del carrer) i veure a través dels seus ulls.
El seu consell és, contraindicant qualsevol advertència prèvia, que “guixeu el llibre”, referint-se al mapa final on podreu veure totes les rutes i anar marcant on esteu i quines us queden per fer.
El que està clar que no és el mateix escoltar un guia en directe que llegir el seu guió, i això preocupava a Maria Nunes, però com totes les coses, el paper té els seus pros i contres, i –entre d’altres- un dels aspectes més positius és que permet ampliar anècdotes. Nunes recomana llegir “Rutes literàries de Barcelona” al gust de cadascú: sencera, a trossos, asseguda al sofà, mentre es fa la ruta...
Però sobretot, una Nunes emocionada, espera transmetre la passió per aquesta ciutat que comparteixen ella i aquests escriptors que considera s’han de fer veure: “Hi ha ciutats que tenen un autor: per exemple, hi ha el Dublín de Joyce, però Barcelona té tants autors i el seu patrimoni és tant ric que és de justícia reivindicar els nostres escriptors i la nostra literatura”.
Tot just el sol acaba d’arribar i jo ja haig de marxar però no em canso de repetir-ho... Setmana 2017, aquesta no és l’última vegada que ens veiem... Espera’m que tornaré la setmana vinent... Paraula de Mixa! ;-)
Mx
Write a comment