La hija del Sol Artificial y otros relatos [CAT]

Títol: La hija del Sol Artificial y otros relatos

 

Autor: Jörn Coll

 

Idioma: Castellà

 

Editorial: Círculo Rojo

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: Una jove entra en pànic després de presenciar un estrany fenomen anomenat la caiguda del Sol Artificial, només per caure en un llarg estat de letargia i ser trobada  anys després per un home que s’encarregarà de devorar fins l’última gota de terror que hagi quedat dins del seu cos. 

 

Amb “La hija del Sol Artificial” i uns altres dinou relats curts, Jörn Coll explora els llocs més recòndits de la ment humana. I de la no tant humana. Vint bonics contes escrits per ser llegits a la llum de la lluna en una jardí de roses negres.

 

Ressenya

Esteu avorrits de la típiques línies argumentals i esteu buscant un llibre que surti del convencional? Tot en “La hija del sol artificial y otros relatos” és inquietat, des de la portada, passant per la sinopsis fins a les històries que amaga.

 

Els seus vint relats curts no són fàcils en absolut d’encasellar, i animo a que cada lector arribi a les seves pròpies conclusions, ben bé com en un test de Rorschach. Cadascú potser hi veurà quelcom diferent. El que està clar és que algunes històries són thrillers psicològics, d’altres tracten trastorns mentals, n’hi ha que beuen del gore i d’altres juguen amb fenòmens paranormals, però tots són igual d’inquietants, misteriosos, abstractes, molt íntims i potser massa psicodèlics pel meu gust. A través d’ells podem endinsar-nos en la ment de l’autor i en la dels seus turmentats personatges.

 

Jörn Coll, l'autor
Jörn Coll, l'autor

p.25 “Porque, si existe un ser todopoderoso, éste podria venir y observar la escena desde cualquier otro angulo. Éste vería lo impossible de ver. Vería que nuestro personaje está caminando en círculos. Pobre. Y lo peor no està en que nadie le importa su existència. Lo peor es el hecho de que ni a él mismo le importa su própia existència”

 

D'altre banda, m'hauria agradat trobar un fil conductor que connectés els relats d’alguna manera més enllà de les inquietats característiques que tenen en comú, o un relat final que els unís tots, i que aclarís el missatge dels més abstractes.

 

No sóc una experta en els llibres de terror ja que és un del gèneres que menys acostumo a llegir (sóc tan poruga que després corro el risc de passar les nits en blanc! ^.^) però us puc assegurar que la majoria de relats de “La hija del Sol Artificial y otros relatos” us posaran la pell de gallina, tant si els llegiu de nit amb els llençols fins al coll, com si ho feu a la platja en un dia de ple sol. Ben aviat començareu a notar els calfreds...

 

I recordeu... no mireu mai sota el llit, com ens diu Jörn Coll! Menys mal que a sota del meu només hi ha calaixos... oi???

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Coll (martes, 08 agosto 2017 22:56)

    Hola Mixa!

    M'ha agradat molt la ressenya!
    M'ha cridat l'atenció això que trobes a faltar algun relat que connecti el altres, o un fil conductor, com tu ne'n dius - la veritat és que la intenció al darrere és trobar la connexió en una futura novel·la... Oops! Que parlo massa! ;)
    Moltíssimes gràcies per llegir-te el llibre i per ressenyar-lo, Mixa!
    Una abraçada!

  • #2

    Mixa (martes, 08 agosto 2017 23:01)

    Ai, ai, doncs quina emoció! Que les muses de la inspiració t'acompanyin, doncs!

    Me n'alegro que t'hagi agradat, una abraçada! ^.^

    Mx