L'aniversari

Títol: L’aniversari

 

Autora: Imma Monsó

 

Editorial: Columna

 

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: Una parella entrada en els quaranta anys xerra mentre circula dins d'un cotxe, tot pujant una carretera de muntanya. Només ell sap on es dirigeixen, ja que el "regal" sorpresa que li vol oferir l'ha esta treballant i preparant durant molt de temps, en un intent desesperat per sorprendre-la i resultar imprevisible als seus ulls. Tot i que estan ben avinguts, ella no sembla gaire enamorada.

 

Paral·lelament, dues criatures surten a jugar pel bosc. Quina relació tenen amb la parella? Com i quan s'encreuaran les seves vides?

 

"Avui fa tres setmanes que no es dirigeixen la paraula. Circulen en silenci, conscients que el primer que obri la boca per dir el que sigui encetarà una etapa nova d'una relació de parella llarga, una relació que va començar fa més de vint-i-cinc anys i que (potser) ja tocaria acabar."

 

Ressenya

Guardo molt bons records del llibre d’Imma Monsó “L’escola Estrambota” (era un dels meus preferits de petita, el rellegia una vegada i una altra) però fins ara no m’havia aventurat a capbussar-me en cap de les seves novel·les per adults. 

 

Quan em van recomanar “L’aniversari” pensava que es tractaria d’una novel·la social sobre problemes maritals, però ha resultat ser molt més del que m’esperava. No us puc dir gaire més coses de les que explica la sinopsis (perquè us faria spoiler i això està terminantment prohibit) ^^ així que em limitaré a dir que aquest llibre és difícil d’encasellar. Jo el veig com una barreja inquietant i emocionant de thriller psicològic i novel·la de misteri, amb un toc divertit i estrambòtic (mai millor dit!).

  

“L’aniversari” m’ha fet estar amb la mosca rere l’orella durant tota la lectura perquè malgrat preveure o intuir algunes parts de la trama, no pots estar-ne segur fins al final. Personalment, m’ha deixat amb la sensació d’acabar de presenciar un truc de màgia sorprenent, assimilant un gir inesperat, com quan el mag s’acaba de treure un conill del barret de copa.

 

A més a més, crec que Monsó ha sabut reproduït a la perfecció la natura humana, calcant molts dels problemes en relacions de parella o matrimoni: la rutina, l’avorriment, la falta de passió... Es nota que s’ha possat a la pell de tots els personatges perquè és molt fàcil sentir-s’hi identificat en almenys algun aspecte. No em negareu que aquests fragments de diàleg són genials:

 

“-Busquem solucions –va dir ell, aplicat com de costum – Hi ha d’haver alguna manera... de solucionar... aquesta típica crisi de parella madura.

 

-Com, que típica? –va salta ella –De típica no en té res! Cada crisi és única. I la nostra, més: perquè és nostra. I madura encara menys! Què en tenen de madures, aquestes estúpides desavinences?

 

N’hi havia prou amb dir  una frase perquè ella la desconstruís peça per peça de manera més bèstia.  Un cop desmuntada ni ell ni ella sabien tornar a muntar-la.”

 

“-Jo no vull tallar. Ho vols tu?

 

-No. Ja t’he dit que no. –es va escurar la gola i va dir -: Demano la teva col·laboració per superar aquesta crisi: hem d’unificar esforços per localitzar el component de la meva personalitat que et provoca la inflamació. Jo ho he intentat, però em desconcertes, de vegades penso que és un ingredient, de vegades un altre. Però el podem trobar, el component que provoca la irritació... sóc una plat senzill, no ha de ser tan difícil.

 

-Em sap greu. Al capdavall no és culpa teva. No ets tu, l’al·lergen, sóc jo, la intolerant.

 

-Intolerància i al·lergen sempre van units; són indissociables.

 

-Sempre units... Sí.”

 

En fi, tan si esteu buscant resoldre un misteri o una crisi de parella, us puc assegurar que aquest llibre no us deixarà indiferents... Paraula de Mixa que us desconcertarà i atraparà al mateix temps! ;-)

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0