Camins de nit

Títol: Camins de nit

 

Autor: Raimon Portell

 

Editorial: Barcanova

 

Any d’edició: 2017 

 

Sinopsis: La Rut ha de fugir. De qui? Cap on? Per què? El lector sap el mateix que ella. Sap que no té cap altra opció, però no sap el motiu.

 

Arrossega més incerteses que respostes. Els secrets fins i tot envolten aquells que ajuden la Rut, com el professor Argimon, en Marc l’Anxova...

 

Quin interès poden tenir en la noia els que la busquen? On ha d’anar? Per què?

Ressenya

Són molts els interrogants que envolten “Camins de nit” i el seu títol descriu bastant bé el que significa endinsar-se en aquesta història: és com anar a peu a les fosques per camins desconeguts... és emocionant i intrigant, però també corres el perill de donar-te una patacada.

 

Anem a pams: com ja he dit, hi ha molts enigmes sobre la trama i els personatges, però pel que he pogut deduir “Camins de nit” és un viatge en el temps i alhora una distòpia a la catalana. Sí, ja ho heu sentit bé! Amb escudelles, porrons, espardenyes, masies... Us imagineu que llibres de l’estil de “Divergent” o pel·lícules com “Rogue One” tinguessin lloc a Catalunya? Com seria que els vostres herois visitessin llocs tan emblemàtics com Montserrat (vull dir el Mont Serrat) el Pedra Forca (perdó, la penya Forca) o els Pirineus? A mi em va semblar una proposta interessant! Qui cregui que a Catalunya no tenim escenaris èpics per fer transcórrer una història d’aventures s’equivoca de mig a mig i felicito a Raimon Portell per reivindicar el nostre patrimoni. M’alegra molt saber que cada vegada tenim més alternatives als best-sellers juvenils americans! 

 

També em va cridar l’atenció: el misteri, l’agilitat de la narració, la rapidesa amb que l’autor introdueix els personatges i ens posa a la seva pell, l’evolució de la protagonista i la seva força interior, l’acció, l’adrenalina... i tot plegat només en les 150 primeres pàgines! Llavors, però, va començar la veritable trama del llibre: la Rut fugint, banyant-se, embrutant-se de nou, triant mongetes, fugint, pelant patates, tornant-se a banyar, fugint, desgranant panotxes de blat de moro, menjant i dormint.

 

Un dels escenaris del llibre, el Castell de Cardona (perdó, volia dir el Castell de Sal)
Un dels escenaris del llibre, el Castell de Cardona (perdó, volia dir el Castell de Sal)

No us negaré que algunes descripcions de paisatges, flora i fauna són hipnotizants, i que no us perdreu cap detall del pelegrinatge dels personatges per tota mena de valls i serralades de casa nostra, però a mi gran part de la història se m’ha fet muntanya amunt (mai millor dit!). Senzillament el ritme és massa lent pel meu gust. De totes maneres, els amants de les sagues distòpiques esteu més acostumats que jo a llegir aquest estil narratiu i segur que us sentireu ben còmodes. ^.^

 

Finalment, després de 339 pàgines d’anar a les palpentes, serem il·luminats amb la solució d’alguns interrogants, perquè “Camins de nit” forma part de la trilogia “La llum d’Artús” i com diu la contraportada: “No tot es resol en el primer llibre. Però algunes preguntes sí, encara que les respostes no són sempre les que ens agradarien.”

 

Personalment, a mi m’hauria agradat que algunes d’elles fossin més originals, però amb la sagues ja se sap, tot just hem descobert aquest univers i encara queda molt camí per recórrer: aconseguirà “La llum d’Artús” fer el cim? 

 

Mx 


Escribir comentario

Comentarios: 0