Presentació de l'àlbum "Podries"

 

No és cap secret que les obres de Joana Raspall segueixen tenint la capacitat d’arribar-nos al cor i fer-nos veure el món des d’una altra perspectiva. Gairebé quaranta anys després, els seus poemes es segueixen reeditant i arribant cada vegada a més gent gràcies a publicacions com les de l’editorial Takatuka, que -justament amb l’artista Ignasi Blanch- aquest 2017 ha donat llum a l’àlbum il·lustrat “Podries” (dedicat íntegrament al poema de Joana Raspall amb el mateix nom):

 

Si haguessis nascut

en una altra terra,

podries ser blanc,

podries ser negre…

Un altre país

fóra casa teva,

i diries “sí”

en una altra llengua.

T’hauries criat

d’una altra manera.

Més bona, potser.

Potser més dolenta.

Tindries més sort 

o potser més pega…

 

Tindries amics     

i jocs d'una altra mena;

duries vestits     

de sac o de seda,

sabates de pell

     o tosca espardenya,

o aniries nu

     perdut per la selva.

Podries llegir

     contes i poemes,

o no tenir llibres

     ni saber de lletra.

Podries menjar

     coses llamineres

 

o només crostons 

     eixuts de pa negre. 

Per tot això pensa

que importa tenir

les mans ben obertes

i ajudar qui ve

fugint de la guerra

fugint del dolor

i de la pobresa.

Si tu fossis nat

a la seva terra

la tristesa d’ell 

podria ser teva.


Tal i com ens explicava Patric de San Pedro de l’editorial Takatuka i presentador de l’acte, “Podries” va ser publicat el 1998 entre els últims poemes del llibre “Com el plomissol” (LaGalera). “S’han publicat molts llibres de refugiats, però aquest mostra diferents situacions i ens ensenya que la felicitat no està a la riquesa” assegurava de San Pedro. És per això que després de posar-se en contacte amb l’il·lustrador, Igansi Blanch, van estar d’acord en que volien que l’àlbum transmetés “vitalitat i energia de viure”. 

I gràcies a la traducció de Félix del Río al castellà, aquesta petita joia podrà arribar fora de Catalunya i a gent de hispanoamèrica. “És un poema que té ritme” deia Imma Cahué (filla de Joana Raspall) “i Felix va intentar que en castellà seguís els seus criteris”

 

Francesc Vallés, creador de l’Eixam d’Amics de Joana Raspall, precisament es dedica a divulgar la seva obra. “Vaig conèixer a la Joana Raspall els últims sis anys de la seva vida.” Ens explicava Bayés “Em vaig apassionar i vaig crear l’Eixam, per a persones que estimen la persona i l’obra, i l’ajuden a difondre”

 

I d’on li venia la passió a la Joana pels poemes infantils? Segons Francesc Vallés “en aquella època de poemes per a nens en català n’hi havia pocs” i és per això que Raspall va decidir posar-hi remei. Dels seus 1.000 poemes, la meitat són per a nens i nenes. Per a ser més exactes 553 poemes i onze llibres plens de sensibilitat poètica. “La Joana era observadora, ens ofereix unes imatges precioses” afegia Bayés “Un dels grans temes de Joana Raspall són els sentiments, com diu Josep Maria Aloy desplega una rica paleta de colors d’emoció”

 

A “Podries” però, predomina l’empatia i la solidaritat, ja que Raspall considerava que el primer imperatiu de les persones és ajudar-nos els uns als altres. “A la seva obra hi ha estimació”, recalcava Francesc després de llegir-nos un dels colpidors poemes de “18 poemes de Nadal i un de cap d’any”. 

A més a més, Raspall no triava les paraules per casual. Al vers “Un altre país | fóra casa teva, | i diries "sí" | en un altra llengua” Raspall utilitza la paraula “sí” perquè era la seva preferida:  “Sí! És la paraula sempre en disposició, excepte si és qüestió perversa.”

 

O quan diu “Per tot això pensa | que importa tenir | les mans ben obertes | i ajudar qui ve | fugint de la guerra” Raspall fa referència a un altre dels seus poemes haikus sobre les "mans obertes": “Les mans obertes | són banderes inútils | si es mostren buides.” 

 

Imma Cahué, filla de la poeta, exclamava: “la meva mare estaria al·lucinada de que un poema es convertís en un llibre i que es faci servir tant”. Des d’associacions fins a campanyes l’han fet servir per ressaltar els seus valors, encara que de vegades l’Imma ha tingut que parar-los els peus: “la meva mare no volia que es fes servir per cap idea política fos del bàndol que fos”

 

De fet, segons Imma, quan Raspall va escriure “Podries” no ho va fer per cap grup de refugiats en concret, senzillament va voler emmarcar els pensaments que li despertaven alguns d’aquells esdeveniments i transmetre a aquells que vivim al primer món “que no som millors”: “Haver nascut aquí no és cap medalla que ens podem posar”. És per això que malgrat està recomanat per entre 8 i 10 anys, “Podries” definitivament no té edat. Segons Imma “hi ha molts poemes que no cal que els classifiquin” i aquest és un d’ells.

 

Per a Ignasi Blanch, l’experiència amb l’àlbum no ha sigut menys emotiva. “Em va semblar que tornava a Berlín, que tornava el joves Ignasi que provava tècniques múltiples”. I és que “Podries” està fet amb serigrafia, capes d’acetat que formen la il·lustració final un cop es creuen entre elles. 

 

“Seria més fàcil treballar amb el Photoshop” explicava Blanch “però un treball fet a mà és més humanista”. Hi ha qui considera que Blanch ha canviat d’estil, però Ignasi no es cansa de desmentir-ho: “jo segueixo sent el mateix, només canvio de procediment. Recuperar tècniques artístiques cabdals per a mi és molt important”

 

Per si encara quedava algun dubte, Blanch afirmava que: “Quan un llibre està fet amb estima per tots, es nota en els acabats”. I està clar que aquest àlbum no podria ser un homenatge més bonic a la increïble figura de Joana Raspall. 

 

Mx





Escribir comentario

Comentarios: 3
  • #1

    Imma cauh,e (miércoles, 07 junio 2017 21:35)

    Podreu veure el blog de Joana Raspall a:
    http://beethzart-elrinconcillo.blogspot.com.es/
    Podreu coneixer el poetra Félix del Río a:
    http://joanaraspall.blogspot.com.es/

  • #2

    Imma Cauhé (miércoles, 07 junio 2017 21:37)

    Perdó han quedat les pàgines posades al revés.
    Molres gràcies per la crònica.

  • #3

    Mixa (jueves, 08 junio 2017 08:47)

    Gràcies a tu per comentar i enriquir aquest post! ;-)

    Més contenta que un gínjol,

    Mx