El dinar dels escriptors de Vull Escriure

La taula està deserta: els tovallons rebregats, els plats buits. Fa poc que la calma s’ha instaurat en aquesta zona del restaurant, i no trigarà gaire a rebre nous comensals que arrossegaran les cadires i faran dringar els gots. 

 

Tanmateix, fins que no la desparin el record de la vetllada perdurarà. De fet, si algú parés prou l’orella de ben segur que encara escoltaria l’eco de les rialles, els compliments, les anècdotes, els acudits... I és que allà on van, els escriptors sempre deixen rastre de paraules i històries... sobretot estan rodejats de companys de passió i professió! 

 

Després de mesos de compartir aventures, reptes i relats, alguns escriptors de Vull Escriure per fi hem pogut desvirtualitzar les nostres cares. Per celebrar el cinquè aniversari del fòrum, avui hem gaudit d’un dinar plegats al centre de Barcelona que tots ja tenim ganes de repetir! A més a més, ens hem avançat a Sant Jordi i, com no podia ser d’altre manera, hem aprofitat per signar-nos els uns als altres el llibre que Vull Escriure ha publicat aquest any amb els millors relats de la temporada. Moltes gràcies a tots per les vostres dedicatòries, i per tots els moments compartits setmana rere setmana!

 

Podeu estar segurs que el record d’aquest dinar omplirà un capítol ben entranyable al llibre de la meva vida!

 

Visca l’escriptura, visca Vull Escriure i visca els escriptors!

 

Pre-Sant Jordi 2017 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 3
  • #1

    Roser (sábado, 22 abril 2017 23:23)

    Fantàstica crònica, Mixa! Gràcies!

  • #2

    David Gómez Simó (domingo, 23 abril 2017 19:04)

    Una crònica ben afectuosa. Gràcies. (Aprofito i la comparteixo pel facebook).

  • #3

    Mixa (martes, 25 abril 2017 18:02)

    Moltes gràcies als dos pels vostres comentaris! <3

    Una abraçada ben forta,

    Mx