Crònica de la presentació del conte "Un llop com cal" de Joaquim Carbó

Joaquim Carbó, un dels autors més estimats de la literatura infantil i juvenil catalana, acaba de publicar un nou conte al segell editorial Nandibú de Pagès Editors, il·lustrat per Pedro Rodríguez,... Es titula “Un llop com cal” i aquest 28 de febrer vaig poder assistir a la seva presentació a la lluminosa llibreria Jaimes de Barcelona. Estava clar que seria una vetllada d’allò més especial i la mateixa Montse Porta (propietària de Jaimes) reconeixia tenir la pell de gallina: “Vaig créixer amb Cavall Fort i La casa sota la sorra... Intentaré que no se’m noti l’emoció!” 

 

Asseguts a la taula hi havia l’autor, l’il·lustrador, i l’expert en literatura infantil i juvenil, Ramon Besora, que va anunciar la sobtada indisposició de la seva filla, Alba Besora (directora de Nandibú). Tanmateix va inaugurar l’acte llegint el discurs i els agraïments que ella hauria volgut pronunciar: “La publicació d’aquest conte ha sigut una experiència nova i única com a editora” deia la carta.

 

D'aquerra a dreta: Ramon Besora, Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez
D'aquerra a dreta: Ramon Besora, Joaquim Carbó i Pedro Rodríguez

I és que la història que hi ha darrere d’aquest conte és ben peculiar... Encara que coincideix amb la moda d’avui en dia de fer els animals més humans, Joaquim Carbó el va escriure fa 40 anys i fou publicat en una sèrie de fulletons que entregava La Caixa d’Estalvis i Pensions el 1973 (casualment coincidint amb la data de naixement de Pedro Rodríguez, l'il·lustrador).

 

Aquell mateix any, a l’escola El Puig d’Esparreguera –llavors dirigida per Ramon Besora- van commemorar l’aniversari del Museu zoològic de Josep Carner tot fent treballs de recerca molt divertits sobre altres animals literaris, i el conte “Un llop com cal” va tenir tant d’èxit que fins i tot la temàtica de la festa de Sant Jordi va girar al seu voltant.

  

Després de 600 contes escrits, a Carbó se li va fer difícil recordar d’on va treure les idees per escriure’l. “Si ara tinc 85 llavors devia tenir uns 45 anys”. L’il·lustrador Pedro Rodríguez gairebé va fer un bot al seu seient! “Tens 85 anys?” preguntava incrèdul. “Que me’n feies 90?” va contestar Carbó entre les riallades del públic. 

 

Esbós de "Un llop com cal"
Esbós de "Un llop com cal"

Un cop curat de l’ensurt, Rodríguez ens parlà sobre el seu procés d’inspiració, i com el toc humorístic i poètic del conte li va fer donar motles voltes: “Tinc esbossos de llops a punta pala” se n’enreia “Tenia dubtes sobre si fer-lo més realista o tendre fins que vaig pensar que el llop havia de poder caminar a dos i quatre potes”. I des de llavors que tota la resta va sortir rodat! 

 

A la mateixa llibreria es podia veure l’abans i després d’alguns esborranys del conte, primer dibuixats a llapis i després acolorits virtualment. Jo vaig preguntar a Rodríguez si aquesta tècnica era tan senzilla com algunes persones es pensen, però ell ho desmentí: “Un ordinador és tan difícil de fer servir com un pinzell. És una eina més” afirmava “Però amb la facilitat de que si m’equivoco a l’hora de pintar, no m’estiro dels cabells” 

 

Durant la presentació tampoc van faltar al·lusions i anècdotes increïbles d’altres obres de Joaquim Carbó, com ara la famosa novel·la “La casa sota la sorra” que ja compta amb gairebé 90 edicions. “Si la resta de llibres de la col·lecció haguessin tingut el mateix èxit, aquí fora m’esperaria una limusina” bromejava l’escriptor. “És que abans no hi havia res més” explicava tot referint-se als autors pioners que revolucionaren la literatura infantil i juvenil catalana “Però avui en dia es publiquen tants llibres que les llibreries no donen a l’abast”. 

 

Carbó i Rodríguez signant
Carbó i Rodríguez signant

A més a més, tots tres ponents estaven d’acord en que el tiratge editorial a Catalunya no té punt de comparació amb l’ample públic de països amb centenars de milions d’habitants com els Estats Units. “Hem arribat a fer creure als joves que es poden guanyar la vida només d’això” comentava Carbó. (ell mateix va treballar molts anys a La Caixa). “Però ens ho hem passat molt bé i això no ens ho treu ningú”.

 

De fet, l’escriptor segueix ben actiu a dia d’avui! Aquest 2016 ha publicat “En Felip Marlot i les clavegures” (no us perdeu les properes activitats relacionades amb el llibre) i segons Carbó “hi ha intenció de fer un parell de novel·les més de la col·lecció”. A més a més, aquest 2017 l’editorial Males Herbes reeditarà “Els orangutans” (1967). Per últim, però no menys important, Carbó explicà entre les rialles dels assistents: “Estic escrivint una novel·la per adults i ja porto 450 pàgines... serà un totxo impressionant!”

 

En fi, val a dir que tinc moltes ganes de començar “Un llop com cal” (sobretot ara que està dedicat pels seus autors!) Com deia Besora, aquest conte ha estat creat per un escriptor i un il•lustrador com cal... però la presentació se’ns dubte va ser fora de sèrie! ;-)

 

Mx

 


Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Jaume Centelles (martes, 07 marzo 2017 08:07)

    Una crònica detalladíssima i emotiva. Felicitats, Mixa, ens ho fas fet reviure.
    Comparteixo la idea que va ser una tarda agradable i tant de bo en puguem viure moltes com aquesta.
    Salut!

  • #2

    Mixa (martes, 07 marzo 2017 09:05)

    Moltíssimes gràcies pel comentari, Jaume! ^.^ Jo també he gaudit de la teva crònica (la podeu llegir aquí: https://jaumecentelles.cat/2017/03/03/presentacio-dun-llop-com-cal/)

    Una abraçada,

    Mx