Crida 101 - <<Estrella>> - Selene

-Ja marxeu, germana? –em pregunta la deessa de l’alba quan ens creuen enmig d’un cel ple de matinada.

 

-Malgrat el que els demés es pensen, Eos, la nit també necessita descansar per mantenir-se jove. –contesto ràpidament i esperono els cavalls del meu carruatge amb un somriure als llavis. Quan ja ni tan sols les estrelles s’atreveixen a seguir-me, poso rumb a un lloc secret. 

 

La cova ha canviat molt des de la primera vegada que vaig entrar. Està plena de retalls de notícies, mobles i objectes variats. Un mirall m’ofrena amb la imatge de la meva cara pàl•lida, de gran bellesa, coronada per una mitja lluna. El que no ha canviat pas d’aquest lloc, però, és l’únic ocupant que l’habita: un jove ben plantat que dorm profundament. En quan entro dins l’estança es desperta d’immediat.

 

-Ja quasi és de dia, no hauries de ser aquí. –exclama amb la veu enrogallada.

 

-Jo també m’alegro de veure’t Endimió. T’he portat això. –li contesto sorneguera assentant-me al seu costat i fent-li entrega d’un paquet.

 

Ell el desembolica amb dits àgils i n’extreu un diari.

 

-És l’edició matinal. –li explico- La tinta gairebé no ha tingut temps d’assecar-se.

 

L’Endimió fulleja les pàgines amb fruïció i després el deixa sobre el llit tot esbufegant.

 

-Has vist com està el món? Igualet que quan em van destronar. O fins i tot pitjor. Llavors no et quedava més remei que fer-te pastor, però ara pots acabar formant part d’una hidroelèctrica. De vegades em vénen ganes de dormir per sempre i no despertar. –exclama negant amb el cap.- Però llavors arribes tu i ho omples tot amb la teva llum meravellosa. –afegeix acariciant-me la galta. –Sabies que Angelina Jolie i en Brad Pitt s’estan divorciant? Avui en dia ja no hi ha relacions tant duradores com la nostra.

 

Li intento fer veure que cap humà pot viure més de 1.000 anys. 

 

-Sí, si demanes a Zeus que et concedeixi la immortalitat tal i com vam fer nosaltres. –contesta ell.

 

-Parlant d’això, m’he trobat l’Eos de camí cap aquí. Pobreta, està clar que encara no ha superat allò d’en Titó.

 

-És normal. Mira que oblidar-se de demanar la joventut eterna pel seu amant... Com no volia que s’acabés transformant en una pansa? I no estic sent cruel, Selene. –respon abans de fer-me un petó- Només em sento infinitament afortunat d’haver-me enamorat de la germana més intel•ligent. 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0