Crida 93 - <<Cigne>> - Per decret reial

Ja hi tornem a ser. Em preguntava quan arribarien. Porten dies recorrent el Tàmesi amb barquetes de fusta, seguits per nombrosos turistes i curiosos, i ja són aquí. Cada any és el mateix: ens agafen, ens pesen, ens mesuren, ens posen una absurda anella i ens tornen a deixar anar, físicament intactes però amb la dignitat feta miques. 

 

Aixeco el cap per comprovar que la velleta arrugada del vestit taronja no ha tornat aquest any. Menys mal. Ja fa moltes llunes ens va venir a veure mentre els seus esbirros uniformats ens examinaven i va acabar acaparant gairebé tota l’atenció. I se suposa que tots els cignes d’Anglaterra li pertanyem? Doncs ho tenen clar perquè jo no sóc de ningú! Us podeu creure que la reialesa abans se’ns cruspia als banquets? Fa més de 900 anys enrere la corona va reclamar la propietat de tots els cignes salvatges per assegurar-se la provisió de menjar durant tot l'any. 

 

Què passa? Sóc un cigne, no pas una anemone, som molt intel•ligents nosaltres! I a més a més jo he vist documentals de la BBC amb els meus propis ulls (no em pregunteu com perquè és una història llarga d’explicar)

 

Per sort, des de fa molt de temps som una espècia protegida, d’aquí la ditxosa cerimònia. Però aquest any no trigaran a adonar-se del que jo ja em temia... Que estem en perill, vés per on! Els maleïts gossos de carrer i altres bestioles afamades últimament s’estan donant un bon festí amb la nostra carn. És una veritable pena que ells no tinguin ni idea de decrets reials. Encara que ara que ho penso no sé pas què és pitjor... Si acabar a la panxa d’un rei o d’un gos!

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0