Ahir va ser un dia negre i avui s’ha convertit en un de ben gris. Tots aquells instants feliços han arribat a la seva fi i hi ha qui es maleeix per no haver pogut arribar a temps, abans de que ja fos massa tard. La il•lusió de que tot era possible, de que els seus somnis per fi es farien realitat. En aquests moments toca plegar veles i marxar cap a casa. L’endemà tot semblarà haver tornat a la normalitat, però ells saben que no deixaran de pensar-hi.
Ara bé, els del negoci segur que hauran fet uns bons calerons, pensen els cínics. No plou, però tenen els paraigües preparats i els colors alegres d’alguns contrasten amb la tristor dels seus portadors (malauradament no estan pas en un funeral al estil americà, en el que tots els paraigües sempre són oportunament negres).
D’altra banda, però, també hi ha persones que dintre de la melancolia se senten felices d’haver aprofitat fins l’últim segon i s’obliguen a recordar les coses bones. Casa seva és plena d’objectes que els hi ho recorden a totes hores, i com a últim recurs sempre es poden consolar pensant: “No passa res si el Black Friday s’ha acabat, sempre ens quedarà el Cyber Monday!”
Mx
Write a comment