Trenes tallades. Records d'una "nena de rússia"

Nom: Trenes tallades. Records d’una nena de Rússia

Autora: Roser Rosés

Editorial: Cal·lígraf

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: "Trenes tallades. Records d'una nena de Rússia", és el relat corprenedor dels anys d'exili forçat de la Roser Rosés, una nena de 12 anys, que l’any 1938 va ser enviada pels seus pares a la URSS per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil,  del que va tornar l’any 1947 convertida en una dona amb una sensibilitat i una formació incompatible amb l’Espanya franquista.

 

És la història lúcida, tendra i intensa d'una infantesa i adolescència marcades per les guerres que ha tardat molts anys en poder ser explicada. 

 

«Quedaven enrere a l’URSS set anys i mig de la meva vida, set anys i mig de vivències inimaginables a través dels 12.000 quilòmetres de desplaçaments i perilloses evacuacions que havia hagut de fer a causa de la maleïda guerra; allà quedaven una part de la meva infantesa i tota la meva adolescència, en una estada que havia esdevingut molt més llarga del que ningú havia previst, en aquell immens país. M’emportava amb mi uns estudis, unes alegries —poques— i molta dissort. I la sensació de sentir-me forta i afortunada per haver sobreviscut a tot.»

 

Ressenya

La màgia dels llibres ha tornat a meravellar-me, aquest cop força lluny de casa, exactament durant la fira LiberisLiber de Besalú el passat 1 d’octubre. 

 

Durant la trobada de bibliotecàries gironines que tenia lloc a la biblioteca, Eulàlia Vilaplana, una de les assistents que seia prop meu em va reconèixer. “Ets la Mixa?" em preguntà. Per a la meva sorpresa em recordava de la presentació de “Un oceà de memòria” i em va dir que casualment en Sebastià Bennasar presentaria l’autobiografia de Roser Rosés, la dona que tenia just al costat i mare de Vilaplana. Em va explicar que l’any 1938 Rosés havia sigut enviada a la URSS per salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil junt amb tants d’altres nens. O com els anomenarien després, “els nens de Rússia”.  

 

La trobada va finalitzar i novament em vaig trobar als carrers de Besalú. Què creieu que vaig fer a continuació? Doncs anar directe a la parada d’Edicions Cal·lígraf i fer-me amb un exemplar de “Trenes tallades”, és clar! I que feliç vaig ser quan Rosés me’l va signar! Al demanar-li que me’l dediqués al nom de Mixa inclús em va explicar el seu significat en rus (Miquel). “Sabies que als ossets de peluix els hi diuen misha?” 

 

 

Ja en el camí de tornada a l’autobús cap a Barcelona, vaig submergir-me en la lectura i em va atrapar de seguida: la narració és agradable, fluïda i propera. A més a més m’agrada com Rosés fa servir de tant en tant expressions molt catalanes sense que la lectura es torni feixuga. De fet, cada paraula i frase feta és un com una dolça llepolia al paladar del lector. 

 

La composició del llibre també em va semblar d’allò més encertada, des de la introducció fins a l’epíleg en forma d’entrevista, perquè complementen la lectura perfectament i preparen al lector per al que l’espera entre les pàgines d’aquesta autobiografia.

 

D’altra banda, tal i com l’autora explicar al final del llibre: “La meva intenció no ha estat, en cap moment, dramatitzar els fets tan difícils que m’ha tocar viure ni expressar victimisme, malgrat que, com milers i milers de persones, he estat un víctima innocent més de les dues guerres”. En efecte, Rosés narra la història amb una gran serenor, lucidesa i pau interior, la qual cosa resulta cent vegades més punyent per al lector que qualsevol dramatització. 

 

Una història que és certament impressionant, igual o més increïble avui que en el seu moment. Mentre la llegia no he pogut evitar evocar la corprenedora biografia de Neus Català, “Un cel de plom” i al igual que em va passar després de llegir-la, m’he quedat amb ganes de saber més coses sobre la vida de la protagonista! A què esteu esperant vosaltres?

 

Com diu la prologuista del llibre, Helena Vidal, “si voleu saber més coses sobre el tema, mireu la selecció bibliogràfica que hi ha al final del llibre o feu cerques per internet. Però, si busqueu informació, creieu-me, doneu preferència als records. A la memòria viva.” 

 

Mx


P.D. Si m’és possible m’encantaria assistir a la presentació de “Trenes tallades” que si no m'equivoco tindrà lloc el proper 23 de novembre a les 19h a la Llibreria Ona de Barcelona.


Escribir comentario

Comentarios: 0