El noviembre de Kate (Català)

Títol: “El novembre de Kate”

Autora: Mónica Gutiérrez

Editorial: Roca Editorial

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: Kate vive en un edificio antiguo como su propia tristeza y hace tanto tiempo que se ha dejado llevar por la rutina que ya no recuerda el sentido de los pequeños detalles, la aventura escondida en las sorprendentes pistas cotidianas. Un extraño jardín y una emisora de radio colgada del cielo en una buhardilla de madera constituyen su refugio para ese otoño. Y, sin embargo, aunque en la pequeña ciudad de Coleridge todos ignoren las advertencias de un excéntrico meteorólogo, el tiempo está a punto de cambiar el noviembre de Kate de la mano de un hombre bueno con planes de venganza, un sábado de tortitas y la risa de los argonautas. Una novela feel good ambientada en Inglaterra.

 

Ressenya

“El noviembre de Kate” ha arribat a mi en el moment idoni, gràcies al pacte sagrat que mantenen en secret els llibres i el destí per marcar a les persones de maneres imprevisibles. ;-)

 

Tot just ahir em vaig estrenar en un petit programa de ràdio local en el que em van proposar participar uns amics... (Vull Ser Jove) I mentre agafava el tren de camí a l’estudi em sentia ben acompanyada de l’experiència pròpia de la Kate. 

 

Sabeu que jo sempre advoco pels llibres amb valors, i “El noviembre de Kate” conté crítica social i bonics missatges sobre superació personal. Per no mencionar les reflexions sobre la pèrdua d’éssers estimats, l’amistat, l’amor, la família, l’optimisme i sobre com lluitar pels teus somnis.

 

Mónica Gutiérrez
Mónica Gutiérrez

M’ha agradat des de l’olor de les pàgines (“olor a promeses” com diu un dels personatges ^.^) fins a la narració, que -tot i fer-se de vegades una mica repetitiva i rebuscada- és capaç de fondre la neu amb la seva calidesa.

 

Respecte al final, la veritat és que mentre llegia les últimes pàgines gairebé podia veure els personatges protagonitzant l’escena culminant d’una d’aquestes comèdies romàntiques de Hollywood que sempre ens deixen amb un somriure als llavis.

 

Ja que els protagonistes són amics de les metàfores, m’agradaria pensar que aquesta novel·la és com una tenda d’ossets de peluix: dolça, entranyable i divertida. Potser el seu interior és previsible (què ens hi trobarem sinó ossets de peluix?) però sortireu entretinguts i satisfets d’haver passat una bona estona.

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Mónica Gutiérrez (sábado, 24 septiembre 2016 19:19)

    Mixa, moltíssimes gràcies per la teva lectura i aquesta ressenya tan acurada i delicada. Ja veus que és pur entreteniment. Però sobretot moltes gràcies per passar ahir divendres per la presentació, per les teves preguntes, per la teva simpatía i per acompanar-me en un dia tan especial. La tempesta de llamps i trons del final va ser perfecta!!!
    Una abraçada.
    Mònica

  • #2

    Mixa (sábado, 24 septiembre 2016 21:22)

    Quina il•lusió m’ha fet rebre el teu comentari, Mónica! Moltíssimes gràcies a tu per una tarda fantàstica! Ara ja està disponible la crònica de la presentació ^.^

    http://paraulademixa.jimdo.com/2016/09/23/cr%C3%B2nica-de-la-presentaci%C3%B3-de-el-noviembre-de-kate-23-9-16/

    Una abraçada!

    Mx