Per un grapat de petons

Títol: Per un grapat de petons

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Editorial: Bromera

Any d’edició: 2014

 

Sinopsis:

L’Olga i en Jaume han quedat per primera vegada en un bar. Però no es tracta de la típica cita a cegues entre dos joves. Abans que res, s’intercanvien els certificats mèdics. Mesos enrere, els somnis de l’Olga es van trencar tràgicament. Però aquesta estudiant de dinou anys està decidida a no renunciar a l’amor de cap manera i precisament per això va publicar al periòdic un anunci tan poc convencional com el que ha motivat la cita amb en Jaume.

 

 L’objectiu no és altre que trobar un company amb qui compartir tant de temps com sigui possible, aferrant-se a la vida i assaborint-la intensament. Però en Jaume amaga un secret que pot destrossar les il·lusions de l’Olga. Podrà un grapat de petons canviar les seves vides per sempre?

 

Ressenya

Protagonistes de la  pel·lícula "Por un puñado de besos"
Protagonistes de la pel·lícula "Por un puñado de besos"

Per celebrar el mes del dia dels enamorats, la Biblioteca Ramon Fernandez Jurado de Castelldefels va parar una taula ben especial carregada dels llibres més romàntics... Per casualitat, jo que passava per allà de camí al Club dels Experts (el club de lectura per a joves de la biblioteca) em vaig parar a xafardejar quins títols havien escollit per formar aquell mosaic amorós. I allà, gairebé al centre, em va cridar l’atenció la vistosa portada d’un llibre (més endavant vaig descobrir que es tractava de la caràtula de la pel·lícula que se n’havia fet uns anys enrere). El seu títol era “Per un grapat de petons” i em va alegrar descobrir que el seu autor era en Jordi Sierra i Fabra, de qui he llegit uns quants llibres i sempre n’he atresorat bons records. Només començar a fullejar-lo em vaig quedar amb la mosca rere l’orella. No sabia si la trama m’agradaria, però sens dubte el misteri em va atrapar.

 

 Estava clar que aquella no seria una novel·la romàntica qualsevol! La trama en si podria semblar poc original... Noi coneix noia, noia s’enamora de mica en mica de noi i viceversa... Però l’increïble missatge de superació, vitalitat i amor que es llegeix a cada pàgina m’ha acabat emocionant de valent!

  

p. 50 “-No som sinó temps –va sospirar la noia-. Si no hi ha temps, què ens queda?

 

______________________________________________AVÍS SPOILER!____________________________________________________

 

A més a més, m’ha agradat molt la sensibilitat i l’encert amb què l’autor ha sabut tractar el tema tabú del Sida, una malaltia igual d’esfereïdora i desconeguda per a la gran majoria. Jordi Sierra i Fabra ens dóna dades, xifres tangibles i xocants, però alhora desmenteix mites urbans i ens demostra que la vida continua per a totes aquelles persones diagnosticades, ja que un descobriment a temps pot permetre viure una colla d’anys gairebé amb total normalitat.

 

p. 117 “El Dia de la Prova de la Sida que es va celebra no fa gaire es feien tests gratuïts en ple carrer, treien sang i ja està, i es donaven els resultats al cap d’una setmana. Molta gent se’l va fer, i després no els van anar a buscar. Què et demostra això? Por. Fa tanta por que prefereixen no saber-ho i no entenen que detectar el VIH és fonamental per viure més i millor.”

 

Tot i així, no és gens fàcil tirar endavant i el punt de vista de la protagonista m’ha semblat digne d’admirar:

 

p. 53 “-Primer vaig sentir ràbia, després desesperació, més tard resignació. Ara entenc que tot està encadenat, que a la vida les rodes giren sense parar per a tots, i que hi ha causes i conseqüències. No puc viure amb ràbia, perquè seria desaprofitar el que em queda. No puc viure desesperada per la mateixa raó. I no puc viure resignada, perquè seria rendir-me i no em dóna la gana de fer-ho. Si crec en l’amor, si no ve a mi de manera natural, cal que el vagi a buscar. Quan els dius que tens la sida, la gent arrenca a córrer. Si calles, els enganyes. Si els ho els ho expliques, els perds. Però no som uns empestats. Som persones normals i corrents que podem desenvolupar un mal que ens matarà, igual que altres tenen càncer.”

  

______________________________________________FI DEL SPOILER___________________________________________________

 

Jordi Sierra i Fabra (dreta) amb els actor de la pel·lícula
Jordi Sierra i Fabra (dreta) amb els actor de la pel·lícula

A més a més, no m’ha passat gens desapercebuda la crítica social que l’autor introdueix de forma subtil i punyent al llarg del llibre com:

 

p. 119 “A la redacció del diari, l’ambient era el clàssic del dilluns. Comentaris sobre la jornada futbolística i poca cosa més. Ni tan sols l’últim terratrèmol, l’últim atemptat a l’Orient Mitjà o l’última reunió al més alt nivell mereixien més atenció. Els terratrèmols, els atemptats i les cimeres eren fets quotidians. Els gols del cap de setmana no, sempre tenien alguna cosa nova.”

 

En general, aquesta senzilla novel·la m’ha arribat al cor, m’ha fet reflexionar de valent sobre un tema que no coneixia en profunditat, m’ha deixat amb un deliciós regust agredolç als llavis... Perquè encara que estigui d’acord amb un dels protagonistes quan diu...

 

p. 105 “A la gent no li agraden els finals oberts. Volen que els ho donin tot fet, i encara més en una pel·lícula romàntica. Volen el petó final, mentre la música creix i la càmera s'allunya. Necessiten evasió i no pas haver de pensar en els problemes dels altres, quan ni tan sols saben resoldre els seus.”

 

...”Per un grapat de petons” és l’excepció que confirma la regla... Quin final més bonic!!!! <3 <3 Buaaa!!!

 

Mx 

 

Tràiler pel·lícula “Por un puñado de besos” (2014)

  

(Article) 'Por un puñado de besos', el sueño cinéfilo de Jordi Sierra i Fabra

 

Cançó original de “Por un puñado de besos” - Sara Van