Romeu i Julieta (segona part)

Títol: Romeu i Julieta (segona part)

Autor: Francesc Puigpelat i Valls

Editorial: Fanbooks

Any d’edició: 2013 

 

Sinopsis:

Al mausoleu dels Capulet de Verona, Romeu i Julieta es desperten. Una poció màgica els ha convertit en morts vivents. Els dos amants fugen feliços per viure el seu amor eternament, però la vida és més difícil, avorrida i perillosa del que es pensaven. Han de treballar un munt d’hores, la quotidianitat de la seva vida conjugal els està matant, i l’eterna joventut dels dos amants aixeca sospites de la Inquisició. A Romeu i Julieta. Segona part coneixem la continuació de la tragèdia més famosa de la història, en la versió de la filla de William Shakespeare. Romeu i Julieta volen viure el seu amor etern. Però es pot viure sempre enamorat?

 

Ressenya

Última sessió del Club dels Experts  el 23 de novembre de 2015
Última sessió del Club dels Experts el 23 de novembre de 2015

Al final de la passada sessió del “Club dels Experts” -el club de lectura per a joves de la biblioteca de Castelldefels- se’ns van presentar les últimes novetats que la biblioteca havia adquirit per si ens interessava llegir-les, i entre elles em va cridar l’atenció “Romeu i Julieta (segona part)” de Francesc Puigpelat. Just després de sentir la sinopsis i fullejar la introducció vaig decidir que volia donar-li una oportunitat.


En general, m’ha semblat una història divertida i fresca, que m’ha fet somriure i passar una bona estona. Lluny de tractar-se simplement d’un llibre més sobre zombis, convertint Romeu i Julieta en morts vivents i fent-los enfrontar a dècades de convivència, l’autor pretén escriure un petit tractat sobre les fases de l’amor: el primer enamorament, la vida en parella, el matrimoni, el desamor, la passió que es converteix en rutina... Tot el que conforma la maduració de les relacions, que amb temps i paciència pot esdevenir un vi fabulós o un vinagre àcid i corcat.


A més a més, tot i tractar-se d’una comèdia basada en el drama de William Shakespeare, la novel·la no deixa de ser un homenatge a la seva obra, als seus missatges atemporals i tan immortals com els mateixos sentiments que encara avui en dia emocionen a milers de persones a tot el món.


Potser és precisament perquè l’autor es centra en transmetre totes aquestes idees nobles, que la història no necessita tenir gran versemblança ni convertir-se en un assaig sobre zombis, però en algunes parts la idea dels morts-vivents té alguns contrasentits més enllà de les llicències poètiques, ja que... Com s’explica que tot i no tenir sang calenta ni sentir el fred, Romeu surti de l’aigua gelada tremolant? O que en un principi es mencioni que tot i estar morts els zombis encara senten el dolor físic, però que en ser travessat per llances Romeu digui sentir pessigolles? Que independentment que el seu cor no bategui, els protagonistes puguin tenir relacions, posar-se vermells i patir malalties? O que malgrat la descomposició dels òrgans dels personatges ningú senti la olor? Serà una crítica a la terrible ferum que recorria totes les ciutats d’Europa en aquella època?


En fi, com ja he dit en un principi, recomano aquesta lectura si voleu desconnectar i gaudir d’una trama diferent, que tot i que pel meu gust decau una mica a partir del segon acte, no us traurà el somriure dels llavis.


Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0