Tornaran a buscar-me

Autors: Josan Hatero i Use Lahoz

Editorial: La Galera

Any d'edició: 2013

Puntuació: 3/10

 

Sinopsis:

Greco, un jove problemàtic de setze anys, és enviat a una prestigiosainstitució anglesa, l'Acadèmia Fènix, que té fama d'"arreglar" els joves rebels en temps rècord. Allà coneix l'Iris, una altra interna. Junts, aniran descobrint que a l'acadèmia succeeixen coses molt estranyesals alumnes, que d'un dia a l'altre desapareixen per tornar inquietantment canviats i dòcils. En Greco i l'Iris tenen molt poc temps per descobrir el misteri de l'Acadèmia Fènix i la seva sinistra directora, oells seran les properes víctimes... En un internat anglès aillat delmon comencen a succeir misterioses desaparicions.

 

Premi la Galera Joves Lectors 2011.

 

Ressenya

Alguns autors i editorials haurien de ser més conscients dels arbres que es talen cada any per poder produir els seus llibres. Potser això ajudaria a prevenir el fet que avui en dia es publiquin novel·les de més de dos-centes pàgines amb lletra de mida 20.

 

Aquesta va ser la meva primera impressió quan vaig obrir “Tornaran a buscar-me”, una novel·la guardonada amb el premi La Galera Joves Lectors 2011. Tot i no acabar de convèncer-me l’argument, però tenint en alta estima el parer de l’editorial i sentint-me esperançada davant d’un possible miracle, em vaig animar a llegir-lo.

 

Segons la contraportada, Josan Hatero i Use Lahoz son  -cito textualment- “considerats dos dels nous talents de la literatura castellana”  però em dóna la impressió que si Cervantes aixequés el cap perdria l’altra mà de l’esglai.

 

Com us podeu imaginar, el miracle que esperava no va arribar i em vaig trobar davant d’una de les lectures menys originals i més inversemblants que he llegit en els últims anys. Si bé és cert que cada dia els humans perdem cèl·lules grises, a vegades ni la bona intenció dels escriptors ni la seva passió per l’escriptura poden prevenir el genocidi de neurones a que contribueixen les seves novel·les.

 

De tota manera, haig de reconèixer que la crítica al panorama polític anglès que duen a terme els autors tot insinuant que un fictici ministre d’Afers Exteriors es va convertir de jove en un clon sense ànima m’ha semblat remarcable.

 

Com sempre dic per gustos colors però per a mi aquest llibre es pot resumir en poques paraules: una història sense cap ni peus de la que us costarà força temps treure-us el mal gust de boca.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0