Aquest diumenge 25 de febrer una delegació de fans del Club Pratchett hem anat a veure l’adaptació teatral de “Mort” que acaba d’estrenar El Ciervo Teatre a Sabadell. Estàvem emocionats perquè l’ocasió s’ho valia: és la segona vegada a la història que sentim a Terry Pratchett parlar català sobre els escenaris.
El director de l’obra, Quim Ribalta, ha traslladat a la nostra llengua l’adaptació teatral de Stephen Briggs (amb un polsim d’ajuda d’Ernest Riera, el traductor oficial de les novel·les de Terry Pratchett al català). I heus aquí la meva ressenya:
- Adaptació
La companyia de El Ciervo ha entomat un repte majúscul com és portar al teatre una obra de Pratchett, i n’estic admirada. Estem parlant d’una novel·la que té moltes escenes i subtrames, i, malgrat que l’adaptació de Stephen Briggs n'elimina unes quantes, l’obra té una duració de dues hores i mitja (gairebé tres si comptem l’entreacte).
Tot i que sóc una gran defensora de les adaptacions fidels, trobo que hauria sigut convenient retallar encara més escenes (i fins i tot modificar-les) per tal de fer entendre millor la trama (i el desenllaç) al públic. Tanmateix, m’ha agradat el recurs de convertir els personatges en narradors de tant en tant, i l’hauria aprofitat encara més per ajudar a ubicar l’espectador.
- Repartiment
El repartiment de Mort està format per Pol de Miguel (en el paper de Mortimer/Mort), Jordi Salallasera (La Mort), Carles Ventura (Albert), Laia Perea (Princesa Keli), Patrícia Sánchez (Ysabell), Adrián Espada (Igneus Tallabé) i Manel Jara, Alicia Medran, Inés Rusiñol, Marina Jornet, Isaac Elias i Adrià Garcia (que interpretaven fins a set papers diferents cadascun!).
Si bé faltava polir el “timing” còmic (per fer que els acudits i els dobles sentits calessin millor entre el públic) durant l’obra tothom va tenir moments a destacar, i valoro molt positivament les edats tan diverses dels actors i actrius. Ni els més joves ni els més veterans es van arronsar a l’hora d’interpretar tota mena de personatges estrambòtics... De bruixes a prínceps, passant per un hilarant picaporta encantat (interpretat per Isaac Elias).
- Escenografia, il·luminació i so
Astuta i creativa, la escenografia (o més aviat la falta d’ella) resulta d’allò més efectiva. Destaquen unes cortines en constant moviment que delimiten els espais, marquen el canvi d’escenes i serveixen com a pantalla per a les projeccions (un altre recurs interessant i ben aprofitat).
A més, cal destacar que l’obra compta amb una banda sonora original composada per Gonçal Perales que ens ajuda a situar-nos en aquest món fantàstic, divertit i solemne a la vegada.
- Vestuari
Sens dubte, la caracterització que s’emporta totes les mirades és la de La Mort en persona. Al final de l’obra, quan Jordi Salallasera va treure el cap de dins de la seva disfressa, vam al·lucinar amb l’enginyós sistema que l’havia convertit en el Segador: trucs per augmentar la seva alçada, jocs de llums per transmetre la penetrant mirada de la seva calavera, i una veu amplificada d’ultratomba.
El vestuari de la resta del repartiment és més auster però igual d’eficaç que l’escenografia. L’únic que no puc passar per alt és la falta de color rosa llampant al vestit de la Ysabell, ja que als llibres n’està obsessionada i contrasta amb la negror absoluta de la casa de la Mort. ;-D
- Programa de mà
Us esperàveu que ressenyés el programa de mà de l’obra? Potser no, però mereix una menció honorífica, perquè està ple de picades d’ullet, i compta amb una fantàstica il·lustració de Marina Vidal (la coberta de l’edició catalana de “Morth”) que l’artista ha cedit com a cartell de l’obra.
D’altra banda, trobo molt important que al programa s’hi mencioni que els drets de representació d’aquesta obra s’han gestionat correctament a través de l’agent de Terry Pratchett, Colin Smythe, «amb un donatiu a la Orangutan Foundation», una entitat molt estimada per Pratchett (i que vetlla per protegir simis com el benvolgut Bibliotecari de la Universitat No Vista ^.^).
Ah! I la biografia de Terry Pratchett tampoc té desperdici: «Sir Terry Prachett (1948-2015) fou un escriptor anglès de novel·la i ciència-ficció que creà la saga del Discmón que compta amb més de quaranta títols. Va fer un munt de coses interessants a la seva vida i se li van concedir una morterada de premis literaris, doctorats honorífics coses d’aquestes que fan molta patxoca.»
- Conclusió
Tant si sou fans de Terry Pratchett com si no, passareu una tarda entranyable i divertida veient “Mort”, i notareu l’entusiasme i motivació que transmet la companyia de el Ciervo. Però sobretot, reflexionareu de valent amb la crítica social de Pratchett, i sortireu amb ganes de viure la vida al màxim... Paraula de Mixa!
Write a comment