gener 2017


BCNEGRA'17 - Cròniques de la Mixa

Leer más 0 comentarios

BCNEGRA'17 - Catalunya, terra de crims (I)

Leer más 0 comentarios

BCNEGRA'17 - Dames britàniques i crim

Leer más 0 comentarios

Crònica d’una jove lectora – Cloenda de l’Any Caterina Albert/Víctor Català

El dia 27 de gener he tingut el plaer d’assistir al Palau de la Generalitat a la cloenda institucional de l’any Caterina Albert, que aquest passat 2016 ha commemorat els 50 anys de la mort de l’autora catalana, coneguda amb el nom de ploma de Víctor Català.

  

Mentre la pluja repicava sobre les llambordes de la plaça Sant Jaume, dins del Palau ressonaven els discursos de la Dra. Laura Borràs (directora de la Institució de les Lletres Catalanes), l’Hble. Conseller de Cultura Santi Vila i el Sr. Víctor Puga (alcalde de l’Escala) entre d’altres, que es desfeien en elogis envers aquesta dona pionera, “impressionant, imprescindible i determinant”, tal com deia el M. Hble. Carles Puigdemont durant el seu parlament.

 

Tot plegat, és clar, regat amb els esquetxos de l’espectacle Víctor Català, la senyoreta de l’Escala de Terratrèmol Produccions: teatre, música i dansa combinats amb austeritat, senzillesa i elegància. També hem pogut veure un petit fragment del documental sobre Caterina Albert que s’estrenarà aquesta primavera a TV3 i que ens ha deixat amb la mel als llavis!

 

Valenta, decidida, observadora, ombrívola, autodidacta... Segons el poeta Maragall, Víctor Català estava “ferida pel llamp del geni” i es va convertir en la primera de les més grans escriptores de la nostra literatura, tot deconstruint el “ruralisme idealitzat” (parafrasejant la directora de la ILC “Víctor Català és el Quentin Tarantino de les lletres catalanes” ^^). Si encara hi havia algú a la sala Sant Jordi que no conegués els detalls sobre la seva increïble vida, n’hem sortit fets uns experts gràcies a la lectura biogràfica de la professora Irene Muñoz. Ah, i parlant de la sala Sant Jordi... Quin regal pels ulls! citant l’escriptora Dolors Garcia i Cornellà, cada vegada que alçava la vista em meravellava d’aquelles “columnes de pedra, tan altes que semblaven serrells del cel”.

 

Leer más 0 comentarios