Títol: Un país amb el teu nom
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Any d’edició: 2021
Sinopsis: En Jon, cuidador d’elefants al zoo, i l’Edith, una vídua que viu amb els seus onze gats, són els únics habitants d’un poblet abandonat. L’amistat entre en Jon i una callada elefanta que es diu Susi, la relació entre l’Edith i la seva filla Violeta, allunyades durant dècades, i una hora de la nit –l’Hora Trèmula– en què tot passa i tot queda conformen "Un país amb el teu nom": una història sobre l’amor amb majúscules, sobre l’honestedat amb els propis somnis i sobre la llibertat portada a la seva expressió més pura.
Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Bridge
Any d’edició: 2015
Sinopsis: En Guillem és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i és un àvid lector de tot allò que li cau a les mans. Té només una amiga. Fins aquí tot en ordre. Però rere aquesta aparença de tranquil·litat s'amaga un món fragilíssim, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que mira de recompondre el que amaga el nen. Una novel·la coral que traspua sentiments, buits, paraules no dites i un misteri corprenedor.
Ressenya
Fa uns dies vaig sortir de la biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels havent fet una promesa. Tot va començar quan vaig veure que Alejandro Palomas protagonitzaria la primera tertúlia literària del 2022. Per a mi va ser una senyal... havia arribat el moment de descobrir un reconegut autor que tenia pendent! I ho vaig fer amb la seva darrera novel·la “Un país amb el teu nom”.
Segons ens va explicar Palomas durant la tertúlia, "Un país amb el teu nom" és la novel·la més "Alejandro" que ha escrit, on ha posat més d'ell mateix. La va escriure mentre les seves germanes i ell cuidaven a la seva mare durant els seus últims mesos de vida, i va ser la manera de poder canalitzar tot allò que sentia. «Hi ha molt de silenci i de nit a la novel·la perquè l’escrivia robant hores a la vida, escrivint de matinada».
“Un país amb el teu nom” és una novel·la per emocionar-se i reflexionar sobre la mort, l’amistat, les diferents classes d’amor, i els propis somnis. De fet, un dels personatges s’adona que fem moltes preguntes sobre la vida dels demés, però mai ens interessem pels seus somnis. «Tu els hi preguntes? I quin és el teu?» vaig voler saber jo.
Palomas em contestà que sí, que després d’escriure el llibre havia començat a preguntar els somnis de la gent, però havia descobert que a les persones no sempre els hi agrada contestar, perquè els somnis són el més íntim que tenim. «El meu somni era morir-me abans que la meva mare» afirmà Palomas, impactant-nos amb la seva franquesa. «I un dels motius pels quals no ho vaig fer després de la mort de la meva mare va ser perquè li vaig prometre que trauria a la Susi del zoo.»
Durant la pandèmia, Palomas havia visitat incansablement una elefanta del zoo de Barcelona (que va inspirar l’elefanta Susi de la novel·la), i va empatitzar amb la seva tristesa:
p.262 «Sobretot van ser les mirades. [...] Amb els pas dels dies, vaig començar a sentir damunt les espatlles un pes cec d’uns ulls sumant-se a d’altres sense sumar res perquè ni tan sols et segueixen quan els passes per davant. No reconeixen ni entenen el tancament. Miren al cel i veuen que aquest blau no s’acaba i que sobre els seus caps hi ha ocells que van d’algun lloc que ells no poden veure a un altre que tampoc. Van ser els buits d’aquests esguards el que em va colpir.»
Tal i com deia al principi d’aquesta ressenya, jo també vaig fer una promesa. Li vaig donar la meva paraula de Mixa a Palomas que llegiria “Un fill”, la novel·la amb la que va guanyar el Premi Joaquim Ruyra de novel·la juvenil 2014. I avui puc dir que l’he complert! Si bé el ritme de “Un país amb el teu nom” és d’allò més pausat (i els constants salts en el temps m’han desconcertat una mica), “Un fill” es llegeix en un tancar i obrir d’ulls!
Cobertes de les traduccions de "Un fill"
Això sí, les dos obres saben dosificar la intriga i el misteri per fer-te impossible deixar de llegir, i van reconstruint lentament el passat dels personatges (amb els quals és inevitable empatitzar i sentir-se identificat d’alguna manera). Tot i la duresa dels temes que tracten (i m’he adonat que tenen molts elements en comú) ambdues novel·les aconsegueixen transmetre molta veritat i deixar-te amb un regust d’esperança preciós (i d’allò més valuós en el temps que corren!).
De vegades he dubtat de la versemblança d’alguns llibres per la manera tan poètica i sabia en la que s’expressen els seus personatges, però després d’haver pogut conèixer a Alejandro Palomas, dono fe que els seus protagonistes comparteixen el seu do per la paraula:
p.290 «Tu ets, des de sempre ets, això no es discuteix ni es pensa. Els altres hi són. Això és ser mare: saber diferenciar el que és del que hi és. Quan em desperto al matí no penso en tu, mai. No em cal. Ets la meva filla i això és l’únic que és, perquè no és temporal ni negociable. Això t’ensenya la maternitat: entendre que només existeix el que no es negocia. Un dia et converteixes en mare i de sobte la teva vida és més perquè n’hi caben dues, hi ha espai per a dos i tu no ho sabies o et pensaves que no ho sabies, però estaves equivocada.»
Segons ens va dir Palomas al final de la tertúlia, si durant la lectura dels seus llibres aconsegueix que els lectors ens parem a pensar en la nostra vida i els nostres somnis ni que siguin deus segons, haurà fet realitat el seu propòsit com a escriptor. «Deu segons de veritat són una vida». I si això és així, la lectura de les seves novel·les us té reservades infinites vides... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment