L’assassina de Venècia

Il·lustrador: Pep Boatella

Any d’edició: 2021

Sinopsis: Venècia, 1914. La Carla Herzog, a punt de complir catorze anys, descobreix que té el poder de preveure desgràcies poc abans que es produeixin. El seu pare, un home molt ric i poderós i amb una mentalitat molt estricta, l’acusa de bruixeria i la tanca en un reformatori. Una nit, la Carla aconsegueix escapar juntament amb dos companys. Tots tres viatjaran a diversos llocs d’Europa a la recerca d’un llibre misteriós que conté l’explicació dels seus poders, alhora que la policia de Venècia busca la Carla acusant-la falsament d’assassinat. Mentrestant, esclata la Primera Guerra Mundial…

ressenya

Pol Castellanos ho ha tornat a fer: segon llibre que publica, segon premi que guanya. I no un premi qualsevol! Estic parlant de “L’assassina de Venècia”, guanyadora del Premi Ramon Muntaner de Literatura Juvenil 2021. Es tracta de la preqüela de “L’impostor de Viena” (Premi Alba 2021 al millor llibre fantàstic per a joves en català), i, malgrat les referències ocultes, ambdós llibres es poden llegir de forma independent.

Això sí, m’encanta que Estrella Polar hagi fet que el dos llibres vagin a joc amb el mateix estil de coberta, obra de l’inconfusible il·lustrador Pep Boatella. Com més la miro, més detalls hi trobo! Us heu fixat, per exemple, que els núvols i les siluetes de Venècia converteixen la lluna en una calavera? I és que la vida de la protagonista sempre ha estat rodejada de mort degut a la fosca veritat sobre la seva família.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql)

“L’assassina de Venècia” narra l’origen d’un dels personatges més intrigants i complexos de “L’impostor”: la Carla. No sóc pas l’única lectora que es va quedar amb ganes de saber-ne més, i el propi autor explica a la nota final del llibre que «Mentre escrivia L’impostor de Viena, em vaig adonar que la Carla ocultava un passat secret. I, és clar, sempre que hi ha secrets hi ha alguna història per explicar. En aquesta novel·la es barregen la realitat i la ficció.»

A la Carla l’esperen un bon grapat d’aventures i viatges per multitud d’escenaris d’Europa de principis del segle XX, un continent que fou testimoni de moments molt tensos plens d’odi i discriminació, i que malauradament ens recorda que la història no para de repetir-se!

Però la Carla no estarà sola! L’acompanyarà un nou grup d’aliats, i nosaltres mateixos com a lectors ho viurem tot al seu costat. De fet, gràcies a l’ambientació i la documentació de la novel·la he aconseguit transportar-me a algunes escenes històriques impactants que només havia vist en imatges en blanc i negre!

p.83 «La Carla va seguir el vol del barret, que es va enlairar damunt la silueta de Venècia, que deixaven enrere. La columnata blanca del Palazzo Ducale resplendia sota els rajos de sol. Darrere seu, un estol de coloms s’enlairava cap al campanar punxegut de Sant Marc. […]

Una sensació estranya va envair el cor de la Carla. Tot el que havia viscut en aquella ciutat ara es feia petit amb ella. A l’altra banda, l’horitzó s’oferia vast i incert. No tenia ni idea del que vindria a partir d’aquell moment, però tenia clara una cosa: la seva vida no tornaria a estar en mans de ningú. Ara seria ella qui en prendria les regnes. Va deixar anar una alenada llarga, que es va perdre en el vent, i va somriure. No recordava haver-se sentit mai així.»

Llegendes, màgia negra, assassins en sèrie, guerres, persecucions, presons, hospicis, transatlàntics, trens... La novel·la avança a un ritme trepidant que us enganxarà, tot i que durant la segona meitat m’han arribat a aclaparar els salts temporals i els constants canvis d’objectiu dels personatges. Per no mencionar les diverses escenes apoteòsiques del final, que es van desencadenant una darrere de l’altra sense treva. La novel·la té tantes subtrames que fins i tot podria haver-se dividit en dos volums per deixar respirar la història. Però estigueu alerta... no seria la primera vegada que l’emocionant clímax d’aquest llibre obliga a un lector a quedar-se despert fins a la matinada per acabar-lo!

Si voleu saber més sobre la novel·la, no us perdeu l’entrevista en directe al meu canal Paraula de Mixa que li vam fer l’Àfrica del canal Cuinant Literatura i jo a l’autor de “L’assassina de Venècia”. En Pol Castellanos ens va avançar que ja treballa en un altre projecte literari... amb què ens sorprendrà? ^.^

Mx