Sibil·la i el camí a les estrelles

Títol: Sibil·la i el camí a les estrelles

 

Autora: Sílvia Pons

 

Editorial: La Gamberra

 

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: Sibil·la és una nena que emprèn un viatge per trobar el lloc més proper a les estrelles, on creu que hi trobarà el que ha perdut. Durant la travessia, descobrirà indrets fantàstics i personatges estranys que la faran reflexionar. Un viatge personal que la posarà a prova i l’ajudarà a descobrir el que té en el seu interior i a superar la pèrdua que l’ha portat fins allà.

 

 

Ressenya

Sílvia Pons (il·lustradora nascuda i formada a l’Escola d’art i disseny Illa de Sabadell) acaba de publicar el seu primer àlbum amb l’editorial La Gamberra, “Sibil·la i el camí a les estrelles”. L’ha escrit i il·lustrat íntegrament ella, i està dedicat “a tots aquells que han sentit el dolor de la pèrdua i s’han perdut en algun moment buscant les estrelles”.

 

Aquest llibre és una petita brúixola, una emotiva història de superació personal i un tastet del registre artístic de Sílvia Pons (en volem més!). Al llarg de la seva aventura (“un viatge extraordinari per estar el més a prop possible de les estrelles”) la Sibil·la coneixerà tota mena de personatges increïbles i aprendrà a veure el món amb uns altres ulls.

 

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql)


 

La història comença amb la presentació dels protagonistes (on fins i tot hi apareix una barca voladora anomenada Andròmina!) i les escenes del viatge de la Sibil·la s'intercalen amb petites introduccions dels indrets que visita:

 

«Paikea és una misteriosa illa flotant enmig de l’immensurable Gran Mar. D’alts penya-segats, modelats pel poder de les onades, al cim s’hi alça un far imponent que acompanya les estrelles del firmament.

 

Sota les seves temperades aigües s’hi amaga el seu misteri: una colossal balena blava que espera i guia aquells viatgers que s’han perdut en la infinitud d’aquelles aigües impenetrables, i els indica el camí que han de seguir.

 

Esbossos de "Sibil·la i el camí a les estrelles"
Esbossos de "Sibil·la i el camí a les estrelles"

Perduda en aquest mar inesgotable, on s’emmirallen, com quimeres, les estrelles que tant ambiciona, fa hores que Sibil·la navega sense rumb. De cop i volta, però, li sembla veure una llum a l’horitzó. Per fi… és allà.»

 

Si bé l’inici i el final de la història resulten un xic bruscs, el desenllaç m’ha semblat preciós. La prosa de Sílvia Pons és concisa però poètica, i les seves descripcions poden captivar a grans i petits. Es nota que l’autora ha gaudit il·lustrant tots els paisatges i deixant volar la imaginació!

 

Del seu estil en destaco els matisos de les aquarel·les, la veritat de les mirades dels seus personatges, i els cels estrellats (no n’hi ha dos d’iguals). A més, si presteu atenció veureu que Pons ha amagat diverses referències a Homer, l’autor de les obres literàries més antigues conegudes a Europa: la Ilíada i la Odissea.

 

En poques paraules, doncs, “Sibil·la i el camí a les estrelles” és la narració d’una Odissea particular (el dol), un viatge emocional per la pena i la desil·lusió fins a l’acceptació i la pau interior. Una història que ens anima a tenir els ulls ben oberts als “miracles més insospitats”. A no perdre la il·lusió i perseverar en els nostres propòsits. I a ser conscients de que les persones que més estimem sempre estaran amb nosaltres a cada passa que fem.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0