Ring Shout. Càntic ritual

Títol: Ring Shout (Càntic ritual o Caçant Kukluxos a la fi dels temps)

 

Autor: P. Djèlí Clark

 

Traducció: Martí Sales

 

Il·lustració coberta: Albert Monteys

 

Editorial: Mai Més Llibres

 

Any d’edició: 2021

 

Sinopsis: El 1915 la pel·lícula El naixement d’una nació, de DW Griffith, va llançar un encanteri a través d’Amèrica, inflamant les files del Klan i bevent profundament dels pensaments més foscos de la tradició blanca. A tota la nació es difonen la por i la violència entre els més vulnerables. Planegen portar l’infern a la Terra. Però fins i tot els Kukluxos poden morir.

  

Fermes en el seu camí, hi ha la Maryse Boudreaux i les seves companyes combatents de resistència, una tiradora de boca bruta i una Harlem Hellfighter. Armades amb fulla, bala i bomba, cacen els seus caçadors i envien els dimonis del Klan directament a l’infern. Però alguna cosa horrible es prepara a Macon, i la guerra a l’infern està a punt d’esclatar. Podrà la Maryse aturar el Klan abans que acabi el món?

 

Ressenya

La primera novetat de l’any de Mai Més Llibres ha arribat a les llibreries (oportunament) en ple Black History Month. “Ring Shout. Càntic ritual” és obra de P. Djèlí Ckark (el pseudònim de Dexter Gabriel), un historiador nord-americà especialista en tradicions i folklore dels esclaus de l’Amèrica atlàntica.

  

p.31 «El càntic ritual ve dels temps de l’esclavitud. Però quan sents l’oncle Will, sembla encara més antic. Els esclaus feien càntics quan descansaven una mica els diumenges. O anaven al bosc a fer-los en secret. Es reunien i ho feien així: el líder, l’home del bastó i els acompanyants cantaven i picaven de mans i de peus, mentre els dansadors es movien al ritme de la cançó. Al càntic t’has de moure com t’ordena l’esperit i no pots aturar-te fins que ell no et deixa. I no li digueu ball! Si no voleu que l’oncle Will s’emprenyi i foti un sermó. Perquè el càntic, de fet, no és la cançó, és el moviment. Diu que els càntics com aquests són poderosos: per sobreviure en temps d’esclavitud, pregar per la llibertat i demanar a Déu que acabi amb tanta crueltat.»

 

P. Djèlí Clark (Dexter Gabriel)
P. Djèlí Clark (Dexter Gabriel)

Si coneixeu els llibres de Seth Grahame-Smith (com ara “Abraham Lincoln caçador de vampirs”, o altres d’aquest estil) és probable que connecteu ràpidament amb “Ring Shout”: una nouvelle que barreja novel·la històrica amb girs sobrenaturals. Fins i tot si la premissa us resulta d’allò més estranya, de seguida entrareu a la trama, doncs té tots els elements de les històries clàssiques d’aventures: uns malvats que volen destruir el món i una heroïna disposada a salvar-lo. A la barreja tan sols li heu d’afegir acció, violència, gore, humor i uns monstres que s’amaguen sota l’aparença d’humans.

 

Sí, és una combinació que probablement ja coneixeu, però el que fa que “Ring Shout” sigui especial és el seu ús del folklore. Només amb unes quantes pinzellades, l’autor ens demostra el potencial literari i audiovisual de tantes llegendes i cançons. A més, les escenes relacionades amb l’espasa màgica de la protagonista són impactants, brutals i explícites. P. Djèlí Clark aconsegueix transmetre el patiment i la força de voluntat d’un poble amb molt poques paraules:

 

p.133 «Nota 7: Quan el president Lincoln va decretar l'emancipació, els amos avars no volien que els esclaus se n'assabentessin. però els esclaus tenien les seves maneres d'informar-se. Un que es deia John es va criar a la cuina i va aprendre a llegir mirant com la mestressa n'ensenyava a la seva canalla. Va venir amb una carta que anuniava l'emancipació i tota la gent de les cabanes es va aplegar per sentir com la llegia. Per això aquest càntic es diu Llegeix-la, John, llegeix-la, en record del dia que va venir a dir a la gent que eren lliures!

Entrevista amb l'oncle Will, 67 anys, traduïda del gullah per EK.»

 

Portada original
Portada original

 

També m’agradaria destacar que la història està protagonitzada íntegrament per dones: sàvies, eixelebrades, bruixes, científiques, militars... Totes amb una personalitat i una veu diferent. (De fet, aquí faig un incís per felicitar al traductor, en Martí Sales, per haver aconseguit apropar-nos els accents tan diversos que apareixen al llibre. Quina feinada!)

 

Una altra cosa que també m’ha cridat l’atenció ha sigut el ritme de la història: està perfectament estructurada! Hi ha hagut moments en el que pensava que estava llegint el guió d’una pel·lícula: cada escena és clau per fer avançar la trama i l’acció va en augment des del principi. T’atrapa des del primer capítol  i acaba amb un final èpic i visualment espectacular. D’altra banda, igual que a les pel·lícules d’acció, els personatges se’ns presenten superficialment, i m’he quedat amb ganes d’aprofundir més en les seves històries.

 

Per últim, celebro la potent crítica social de Clark: una crida contra el menyspreu i l’oblit. Les terribles criatures que apareixen al llibre ens demostren que l’odi és un monstre que fem créixer amb les nostres pors i inseguretats, però que alhora ens destrueix per dins. Deixem d'alimentar aquest monstre, o s’empassarà el món sencer! 

 

Mx


Write a comment

Comments: 0