L'esguard de la bèstia

Títol: L’esguard de la bèstia

 

Autor: Quim Gómez

 

Il·lustració coberta: Àlex Santaló

 

Editorial: Llibres del Delicte

 

Any d'edició: 2020

 

Sinopsis: Quan el caporal Pasqual Balasch comença a investigar l’assassinat d’una noia, tot sembla indicar que es tracta d’un cas de violència de gènere fàcil de resoldre. Però els fantasmes del passat que creu haver superat tornen per assetjar-lo amb duresa durant tota la investigació.

 

Les seqüeles que en Balasch arrossega comencen a ser cada vegada més evidents, tant personalment com laboralment, fins que els superiors l’aparten del cas per perdre els papers massa sovint. A tot això, s’hi sumarà l’aparició d’uns misteriosos missatges xifrats que faran que el cas es compliqui i que l’obsessió d’en Balasch s’agreugi.

 

ressenya

Del 21 al 31 de gener s’ha emès virtualment el festival BCNegra 2021, i per celebrar-ho em vaig posar un repte de lectura: llegir una novel·la negra abans d’acabar el mes. L’obra escollida fou “L’esguard de la bèstia” de Quim Gómez, guanyadora de la primera edició del Premi de Novel·la Negra Vilassar de Noir (2020) i publicada a Llibres del Delicte.

 

No només es tracta d’una història carregada d’intriga policial i psicològica, sinó que a més està ambientada a molts indrets de la Barcelona del 2008 (alguns de molt coneguts, altres d'amagats): Gràcia, el Raval, el Paral·lel, Sant Antoni... A més, l’autor ens mostra la multiculturalitat de la nostra capital amb personatges que ens faran viatjar a Argentina, Uruguai, Sicília, Roma i València.

 

Quim Gómez
Quim Gómez

El nostre protagonista, però, és el caporal Pasqual Balasch, qui no només investiga l’assassinat d’una dona víctima de violència de gènere, sinó que intenta resoldre uns misteriosos missatges xifrats i lluita amb els fantasmes del seu passat. Aquesta batalla interior el converteix en un personatge complex que tinc ganes de veure evolucionar.

 

La trama és àgil, però poso èmfasis en la narració. Les descripcions m’han semblat diferents i originals, doncs desencadenen la imaginació del lector amb molt poques paraules. A mesura que l’acció s’anava incrementant les he trobat a faltar, però la introducció m’ha sorprès amb frases com:

 

p.12 «El pis era una successió lineal de cambres sense passadís. Començava per un rebedor esdevingut cuina amb prou espai per a quatre fogons alimentats amb gas butà, un frigorífic i quatre armaris petits de fusta amb frontisses que començaven a patir d’Alzheimer metàl·lic. Els aliments frescos, pocs, miraven d’escapar de la data de caducitat dins d’una nevera de mig metre d’alçada. A terra, petits fragments de vidre semblaven indicar el mètode d’entrada de l’assaltant.»

 

Si hagués de descriure “L’esguard de la bèstia” amb poques paraules diria que és una novel·la sobre les nostres pors i inseguretats. Sobre el maltractament físic i psicològic (que pot ser pitjor perquè no deixa cicatrius visibles). Sobre les excuses que ens donem per protegir-nos, però que no fan més que empitjorar les coses. De la importància i la dificultat de perdonar. 

 

 

Si bé el desenllaç no ha estat a l’alçada de les meves expectatives (doncs no sóc partidària de fer avançar la trama a través dels errors dels protagonistes), reconec que he estat intrigada fins al final. A més, l’autor ha aconseguit fer-me veure la meva ciutat des d’un punt de vista diferent!

 

Ah! Si durant la lectura voleu posar-vos una mica més a la pell del protagonista, al final del llibre trobareu el codi QR d’una llista de reproducció a Spotify amb les cançons que apareixen al llarg de la novel·la. Sou capaços de descobrir quines cançons amaguen aquest parell de fragments?

 

p.16 «Un cop afaitat i pentinat, es va tornar a mirar al mirall i va assajar un somriure que li va agradar prou per endur-se’l posat. En tornar al dormitori l’esperava el càlid rebuig a les sessions de rehabilitació en la en la veu de l’Amy Winehouse.»

 

p.111 «A la dreta, una barra gairebé tan llarga com el mateix local ocupava la paret interior. La llum recorria diferents tonalitats de blaus i vermells, i il·luminava una fauna majoritàriament d’entre 30 i 40 anys, que es movia al ritme d’un Otis Redding assegut al moll de la badia, mirant baixar la marea i desaprofitant el temps.»

 

Per últim, però no menys important, destaco la portada d’Àlex Santaló, un artista que col·labora habitualment amb la Llibres del Delicte i que aconsegueix captar l’essència de la novel·la. En aquest cas, diria que la portada de “L’esguard de la bèstia” és una de les més espectaculars de tota la col·lecció. Us animeu a descobrir què amaga el seu interior?

 

 Mx 


Write a comment

Comments: 0