Títol: Vardø. La isla de las mujeres
Autora: Kiran Millwood Hargrave
Traducció: Aitana Vega Casiano (castellà)
Editorial: Ático de los Libros
Any d’edició: 2020
Sinopsis: Nochebuena de 1617. Una tempestad se desata sobre la isla noruega de Vardø cuando los hombres de una pequeña aldea están en el mar pescando. Todos mueren. A partir de ese instante, Vardø se convierte en una isla de mujeres, entre ellas, Maren, que debe hacer frente a la muerte de su padre, su hermano y su prometido. Las mujeres de la isla tratan de hacer todo lo posible por salir adelante, pero, pronto, las noticias llegan a las autoridades.
Dieciocho meses más tarde, una siniestra figura arriba a la isla desde Escocia para poner fin al anómalo gobierno de las mujeres: el comisario Absalom Cornet. Con él, viaja su joven esposa, Ursa, que ve en Maren algo que nunca ha conocido: una mujer independiente. Entre ambas surgirá una relación que lo cambiará todo. Pero, para Absalom, Vardø es el hogar de un mal terrible y oscuro, uno que debe erradicar a toda costa.
ressenya
La primera novel·la per adults de Kiran Millwood Hargrave és un llibre sobre dos tempestes: la que es va desfermar en un tancar i obrir d’ulls el 24 de desembre de 1617 sobre l'illa noruega de Vardø matant a desenes d’homes, i la que es va començar a gestar just a continuació entre les dones supervivents. L’autora aconsegueix capturar sobre el paper l’ambient tens i opressiu d’abans d’una tamborinada a través dels punts de vista de l’Ursa i la Maren (les protagonistes), i converteix al lector en un testimoni igual d’impotent que elles.
p.296 «Pensaba que ya había visto lo peor en ese puerto, que nada igualaría la crueldad de la tormenta, Ahora sabe que fue una tonta al pensar que el mal solo existía ahí fuera. Vivía entre ellos, caminaba sobre dos piernas y juzgaba con una lengua humana.»
Tal i com diu Tracy Chevalier (autora de "La noia de la perla"), Kiran ens submergeix en una atmosfera “increïblement claustrofòbica, íntima i delicada”. De fet, “Vardø” m’ha recordat una mica a “La noia de la perla”: els amors i anhels impossibles, l’enyor, les rancúnies... I una jove protagonista que intenta sobreviure en una societat hipòcrita i estricta.
La narració de Millwood Hargrave (feréstega, esquiva i bella com un animal salvatge) et transporta a l’època i et submergeix subtilment dins l’entorn. Descriu situacions dures i traumàtiques sense recrear-s’hi, amb les paraules justes per fer-te estremir i connectar amb els personatges.
La història t’atrapa des del principi amb un ritme trepidant, però es va alentint a mesura que t'hi endinses. El nus de la història m’ha semblat repetitiu, com una gran espera entre l’inici i el desenllaç, que torna a agafar embranzida i es converteix en un dels moments més punyents, corprenedors i emocionants. D’altra banda, el final és agredolç i m’ha resultat un xic previsible. Definitivament m’he quedat amb ganes de conèixer més detalls sobre el destí dels personatges.
A la nota final, Millwood Hargrave explica que tot i haver-se basat en fets de fa 400 anys, va trobar molt amb què sentir-se identificada. Al capdavall, la intolerància entre religions i cultures segueix essent vigent, i l’empoderament de la dona continua suposant una amenaça per a moltes institucions i societats.
p.55 «La división crece, como una grieta en una pared golpeada por unos dedos incesantes, apenas suavizada por las barrigas llenas. Pero siguen aquí, se recuerda Maren. Siguen vivas. Han creado un sistema: si necesitas pieles, acudes a Kirsten y las cambias por pescado seco o trabajos de costura, que a su vez se intercambian con Toril por hilo de tripa o musgo fresco del monte, donde se niega a ir porque está lleno de samis y se rumorea que una vez fue un lugar de encuentro de brujos. Todas tienen habilidades y cometidos, que se entrelazan como una escalera irregular, donde cada una descansa encima de la otra.»
A "Vardø” coneixereu dones de tota mena: valentes, innocents, tímides, fortes, odioses, decidides... però sobretot humanes. El clímax de la novel·la us farà apiadar-vos d’algunes i sentir-vos orgullosos d’altres. Quan acabeu la lectura potser us passi com a mi, que he necessitat “esprémer” un ninot antiestrès davant de tanta injustícia. O potser també us vindran ganes de recolzar a totes les persones que lluiten contra la intransigència, el masclisme i la ignorància... Paraula de Mixa!
Mx
Write a comment