L’àngel negre

Títol: L’àngel negre

 

Autora: Marina Sardans

 

Editorial: Llibres del Delicte

 

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: La rica hereva Valentina Palau Pi i Blanquerna encara no s’acaba de creure que, després de la traïció del seu exmarit, és a Vic fent de mossa d’esquadra. Allà es troba amb un assassinat que li desperta un interès desbordant i la posa en contacte amb el metòdic inspector Martí Alemany.

 

L’inspector Alemany no entén què fa una milionària al cos de policia, i no accepta que amb les seves interferències i procediments poc professionals aconsegueixi més resultats que ell en una investigació que els portarà a Suïssa i a Rússia. Blanqueig de diners, passions entre criminals i les relacions internacionals d’una família fosca amb tentacles per mitja Europa faran que la Valentina Palau es replantegi si la vida que té és la que vol o només és una fugida endavant.

 

ressenya

“L’àngel negre” és l’òpera prima de Maria Sardans (el “nom de plume” de Montse Cabanas, una amant de l’escriptura i la novel·la negra). L’obra, que s’ha anat coent a foc lent durant anys, per fi ha vist la llum gràcies a Llibres del Delicte. Malgrat que els títols de l'editorial comparteixen un disseny bastant uniforme, reconec que aquest m’impactà especialment. La portada, obra d’Àlex Santaló, no només fa referència al títol, sinó que juga enginyosament amb la bandera Suïssa, un dels escenaris de la novel·la.

 

A banda de la inquietat il·lustració de Santaló, el primer que em cridà l’atenció del fou la premissa del llibre. La trama gira al voltant de la Valentina Palau, una hereva multimilionària catalana que decideix fer-se mossa d’esquadra per despit i acaba embolicada en un cas de gran envergadura... La seva enorme fortuna i els seus contactes al sector de la moda i el luxe faran que la Valentina desenvolupi un peculiar mètode d’investigació que deixarà a tothom amb un pam de nas. De fet, mentre llegia no he pogut evitar pensar en el personatge interpretat per la fantàstica Reese Witherspoon a “Una rubia muy legal”.

 

Maria Sardans
Maria Sardans

p.24 «Amb calma, va estudiar la figura estesa a terra. Va acostar la foto i va veure algunes coses que li havien passat desapercebudes a primera vista. Hi havia morats, la noia s’havia defensat del seu atacant. Era alta i prima, i tot i anar ben vestida, no era rica. Les sabates eren unes Jimmy Choo, cares, però ja tenien un parell de temporades. I aquell color d’ungles... era un verd pàl·lid, gairebé transparent, amb un to de groc.»

 

Però malgrat la increïble història familiar de la Valentina, l’autora aconsegueix submergir-nos de ple en la investigació. La combinació de ritme trepidant i escenaris emocionants ha suposat una petita injecció d’adrenalina. De la mà de la nostra protagonista i l’experimentat inspector Martí Alemany viatjareu per mitja Europa i descobrireu què s’amaga sota la pàtina lluent del luxe i la classe alta.

 

p.96 «Era la primera vegada que estava a Basilea, però havia fet operacions a Ginebra i a Lausanne, i en va reconèixer el patró. Pendent dels avisos dels carrers, va girar cap a la zona del centre. Basilea li havia semblat una ciutat sofisticada que emmascarava un rerefons provincià. Tenia l’encant històric de moltes ciutats europees, i tenia un cert aire cosmopolita dissimulat, com si malgrat no voler, no pogués evitar mostrar la seva internacionalitat i prosperitat.

 

“Mundà” era la paraula, va decidir. Però també hi havia un punt tibant, una mica intransigent, cenyit a les normes, però tendència a fer la seva, que l’incomodava. I d’alguna manera li va semblar que aquella era una descripció que també s’ajustava a la Valentina Palau.»

 

 

La major part de la trama transcorre concretament a Basilea (Suïssa), una ciutat que l’autora coneix força bé per qüestions professionals. De fet, a la seva biografia, Sardans explica haver-se dedicat sempre al món de l’empresa com a executiva, primer del sector tecnològic, i després de la moda i el luxe.

 

Un altre element biogràfic que queda patent a la novel·la són els seus estudis en guions audiovisuals. Si bé hi ha aspectes un xic repetitius i (igual que a les grans pel·lícules d’acció) conté alguns elements poc coherents que és millor no analitzar en excés, la trama m’ha semblat ben estructurada, àgil i d’allò més visual. El final fins i tot podria ser un blockbuster americà, emocionant i enlluernador. 

 

París i Arkhangelsk, alguns dels escenaris de la novel·la

 

Pel que fa als protagonistes, sens dubte la meva preferida ha estat la Valentina (amb les seves contradiccions, tossuderia i carisma encantador). Les seves imperfeccions la fan molt més complexa i propera que d’altres personatges (un xic massa idealitzats pel meu gust).

 

Això sí, el que realment he trobat a faltar ha sigut una feina més exhaustiva de correcció del text, doncs m’he topat amb diversos calcs del castellà i errors tipogràfics.

 

En general, però, “L’àngel negre” ha sigut una alenada d’aire fresc per a mi. Tot fent al·lusió al món del luxe que envolta la Valentina Palau, el descriuria com un diamant en brut. Quina serà la propera aventura de la mossa d’esquadra més singular de Catalunya? Estic segura que ens sorprendrà... Paraula de Mixa!

 

Mx


Write a comment

Comments: 0