Tot tornant de la roda de premsa organitzada aquest matí a Ona Llibres, cada vegada sóc més conscient de la joia que tinc entre les mans. Univers Llibres publica una edició molt especial de “Pickwick” (en el 250 aniversari de la mort de Charles Dickens) amb l'extraordinària traducció de Josep Carner (també en el seu any commemoratiu). Per fer-ho possible, ha calgut l’alineació del Grup Enciclopèdia (mitjançant el seu segell literari, Univers) la Fundació Pere Coromines i la Universitat de Girona.
El llibre pretén ser l’edició definitiva de Pickwick en català: una edició de col·leccionista, bilingüe (acarant anglès i català), il·lustrada i única. Fer realitat aquesta obra ha sigut un procés extraordinàriament llarg i complex, però totes les parts implicades no podrien estar més cofoies amb el resultat.
Joan Abellà, director general del Grup Enciclopèdia, ha reivindicat la lluita constant perquè la cultura sigui a efectes pràctics un bé de primera necessitat, i ha celebrat que apostes com aquestes puguin veure la llum enmig de la pandèmia. La directora editorial de divisió de llibreries de Grup Enciclopèdia Ester Pujol afirmava: “Avui és un dia de festa, presentem un llibre meravellós”.
La introducció, l’edició del text català i els apèndixs del llibre són obra del Doctor en Filologia Catalana Jaume Coll, i el text anglès i el vocabulari ha anat a càrrec de Joan Ferrer, Doctor en filologia semítica i llicenciat en teologia i en geografia i història.
M’ha semblat ben curiós descobrir que Dickens solia revisar les seves obres diverses vegades al llarg dels anys, i que totes les edicions de “Pickwick” que han arribat fins als nostres dies són fidels a l’última versió (1867). Carner, en canvi, va traduir la segona versió del llibre (publicada el 1847). Jaume Coll afirmava com n’és d’interessant fer la comparació entre ambdues versions: segons la crítica, les millors versions dels textos de Dickens són les primeres (doncs amb cada retoc van perdent espontaneïtat).
A la dreta, Joan Ferrer pren la paraula. A l'esquerra: Joan Abellà, Jaume Coll i Ester Pujol
A més a més, tal i com deia Joan Ferrer, “la traducció de Carner és d’una brillantor que enlluerna”. L’anomenat “príncep dels poetes” va aconseguir adaptar totes les referències culturals angleses de Dickens (a diferència de la traducció literal que es faria avui en dia) amb un ús del català en el seu major esplendor (tot just un any abans de la publicació del Diccionari de Pompeu Fabra, el 1932). “Si Fabra és el seny ordenador, Carner és el profeta” assegura Coll a la introducció.
D’altra banda, el llibre busca arribar a tots els públics. “Tothom que vulgui aprendre a escriure bé, l’hauria de llegir” proclamava Ferrer apassionadament: “Hi trobareu de tot: des de diàlegs divertidíssims fins a cròniques polítiques i científiques... És un llibre màgic”.
Mx
Write a comment