Escac al destí

Títol: Escac al destí

 

Autor: Lluís Llach

 

Editorial: Univers Llibres

 

Any d’edició: 2020

 

Sinopsis: Un crit en la foscor passa desapercebut al castell. L’endemà es descobreix un cadàver, la identitat del qual pot fer trontollar la dinastia del regne de Magens. El jove prevere Orenç és l’encarregat d’investigar el crim. La seva condició de bastard del rei Ebrard d’Albir el situa a prop de les esferes de poder. Però l’encàrrec és enverinat: un pas en fals i pot quedar atrapat en la teranyina de lluites soterrades, passions i ambicions sense mesura. La traïció assetja la casa dels Albir. Les aspiracions de Roma de mantenir l’estatus religiós de la zona contra l’heretgia albicar enterboleixen encara més l’entramat polític. I la guerra sembla inevitable. L’Orenç només rebrà l’ajuda de la Brilhèta, una serventa de palau que li mostrarà un món que el jove i inexpert capellà desconeix. Però cada pas en la investigació és un esglaó més que l’acosta perillosament a una veritat incòmoda.

 

ressenya

Després de mesos confinada, la nova novel·la de Lluís Llach per fi veu la llum: “Escac al destí” és el primer thriller detectivesc de Llach (amb el qual canvia totalment de registre), i està ambientat en un regne medieval imaginari. Les terres de Magens i els seus veïns semblen existir en una Europa ucrònica però igualment convulsa: ara el taulell de joc té un nom nou, i les peces han canviat, però l’autor ha aprofitat l’essència d’una època regida per l'espasa i la moral per crear una història d’intrigues palatines.

 

Això no vol dir pas que la documentació històrica sigui escassa. Descobrireu detalls sobre els engranatges de l’Església, els protocols i rituals de la noblesa, les justes de cavallers... A més, la narració, sense deixar de ser dinàmica i de vegades col·loquial, també us transportarà en el temps gràcies a l’ús de llenguatge culte i paraules caigudes en desús (com ara concupiscent, xardor, conhortar o bruelar). Tampoc és excessivament descriptiva, la qual cosa agilitza la trama.

 

Font: ara.cat
Font: ara.cat

El nostre protagonista és el jove prevere Orenç, el fill bastard del rei Ebrard d’Albir, i l’encarregat d’esclarir la mort de la reina Bal (però també d’esbrinar quin és el seu lloc al món). D’entre tots els personatges, el seu és el que m’ha semblat més perdut i desorientat al taulell d’escacs. Tot i que l’arc d’algun personatge m’ha semblat massa forçat, la seva evolució és la més interessant, perquè comença sent ben innocent i obtús (aaaahhhh, de vegades sembla que vingui d’Arbeca!). De fet, mai no aconsegueix avançar en la investigació d’assassinat pel seu compte sense l’ajuda de la Brilhèta, el meu personatge preferit (i el que millor sap jugar les seves cartes!). Quina noia més astuta i intel·ligent! Brilhèta for the win!

 

En general, però, tots els personatges són més complexos del que semblen a primer cop d’ull (igual que la naturalesa dels seus actes). De vegades l’autor ens permet llegir les seves ments, perquè siguem conscients de fins a quin punt estan calculats tots els seus moviments, o perquè descobrim fins on arriba la seva hipocresia. I és que el veritable protagonista de la novel·la és el poder: les conxorxes, la marea de fidelitats, els clarobscurs de l’Església, les croades religioses, i el tràfic d’informació.

 

p.56 «En cap cerimònia ni pràctica sacerdotal es sent tan ungit per Déu com quan seu al setial de les confessions. Pensa que res, ni tan sols l’espasa, manifesta tant poder com el senyal de la creu quan absol els pecats d’un creient. A un feligrès que ha d’esquivar la fam, la pobresa, la malaltia i la crueltat d’altres humans, el sagrament de confessió li assegura la salut de l’ànima, única propietat perdurable d’un ésser esporuguit. Aquest és l’egregi poder del servidor de Déu i, per això, la gent s’agenolla davant seu, perquè, tot i saber-se tan efímers, els procura la immortalitat.»

 

 

Pel que fa al ritme de la història, la primera meitat és sens dubte la més trepidant. La segona és molt més calmada, ja que es centra en els preparatius de diverses cerimònies i no m’ha transmès la mateixa emoció. D’altra banda, però, m’ha resultat curiós reflexionar sobre la importància de la simbologia, i de la curosa planificació de cada element per modelar les emocions de la gent (cosa que no ha canviat gaire avui en dia!)

 

I, si bé alguns aspectes del final m’han resultat previsibles, el desenllaç m’ha satisfet. No només et demostra que les costums costen de canviar, sinó que el primer pas quan no pots lluitar sol contra una cosa és tenir-la molt a prop i de la teva part.

 

En definitiva, “Escac al destí” us mantindrà intrigats amb reminiscències a “El nom de la rosa” o “Joc de trons”. És una lectura que pot resultar atractiva per a lectors de perfils molt diversos, i fins i tot pot ser una porta d’entrada a la novel·la històrica. Tal i com diu Llach al vídeo promocional de “Escac al destí”: “És una novel·la molt sincera i de diversió. Per a mi ha sigut un aprenentatge, que és el que pretenc quan escric.” I reconeix humilment que si ens ho passem bé llegint-la, per ell ja serà motiu suficient per cridar “al·leluia!”.

 

Mx


Write a comment

Comments: 3
  • #1

    Marieta (Thursday, 03 September 2020 14:06)

    Bones!

    Fa molt de temps vaig intentar llegir una novela de Lluís Llach (Memòria d'uns ulls pintats) i he d'admetre que no m'acabava d'enganxar i que no vaig conseguir acabar de llegir-lo. De fet, amb aquesta novel•la crec que em passaria el mateix, així que de moment no crec que la llegeixi. Tot i així, moltes gràcies per portar-lo al teu blog.

    Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!

    Marieta ~ Relatos de una náufraga

  • #2

    Cecília (Thursday, 31 December 2020 20:01)

    A mi també m'ha costat llegir-lo però he arribat fins al final perquè l'havia escrit en Lluís Llach.
    Una crítica a la religió, tota mena de mals i provocacions, el poder de la Església de l'Edat Mítjana ,la confessió la seva arma més potent per conservar el seu poder.
    Crítica punyent , i molt aclaridora. La nostra generació recorda trets que en Lluís manifesta e n el seu Escac.
    M'ha costat, però l'he acabAt!!!

  • #3

    Mixa (Saturday, 02 January 2021)

    Hola Cecília!

    M'alegra que finalment l'hagis gaudit. A vegades hi ha llibres que mereixen una segona oportunitat.

    Que aquest 2021 ens porti salut i bones lectures!

    Mx