Emoquadern. Educació emocional a casa

Títol: Emoquadern. Educació emocional a casa

 

Autora: Cristina Gutiérrez Lestón

 

Editorial: Salvatella

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: L’Emoquadern és una divertida guia pràctica que us ajudarà a entendre què és l’educació emocional, com us pot ajudar en l’educació dels vostres fills i com podeu introduir-la a casa d’una manera fàcil i inspiradora.

 

Tots sabem de la importància de l’autoestima, l’autonomia, l’empatia o la consciència emocional per a la felicitat, però EL COM aconseguir-ho és on sovint rau la dificultat i el que precisament pretén l’Emoquadern. COM entrenar els nostres fills en la no dependència, COM ensenyar-los l’autonomia emocional per ser capaços d’ells està bé encara que la resta no ho estigui, o COM fer-los forts per dins és la intenció del llibre que teniu a les mans.

 

ressenya

Aquest any, degut a l’estat d’alarma, innumerables famílies s’han vist forçades a conviure les 24 hores del dia. Tots hem hagut d’aprendre a gestionar els nostres sentiments, i trobo que llibres com el que avui vinc a ressenyar demostren més que mai la seva vàlua. L’Emoquadern és una guia pràctica sobre educació emocional publicada per l’editorial Salvatella el 2017. Des de llavors ha tingut una bona acollida entre pares i mares (tot i que l’edició i maquetació mereixerien una posada al dia). L’autora, Cristina Gutiérrez, fa 33 anys que treballa amb nens i actualment és directora de La Granja escola de Santa Maria de Palautordera, un centre on passen més de 10.000 alumnes cada any.

 

Segons Gutiérrez, en tot aquest temps mai havia vist tants nens amb tantes carències emocionals: “parlo de pors, de baixes autoestimes, d’inseguretat i d’una acceleració tan exagerada que sembla que corrin per la vida en comptes de viure-la”. Així va néixer l’Emoquadern, un llibre amb l’objectiu de compartir les dinàmiques i jocs que funcionen a La Granja (adaptades perquè les famílies les puguin dur a terme a casa). 

 

Cristina Gutiérrez a La Granja
Cristina Gutiérrez a La Granja

Però abans d’explicar-les, Gutiérrez comença resumint la base de l’educació emocional. És més, ens demostra que totes les emocions tenen un propòsit i que, si les sabem gestionar enlloc de deixar que ens controlin, ens poden ajudar a superar-nos.

 

“El que marca la diferència no és el que sents, sinó el que fas amb el que sents”

 

El primer pas, doncs, és conèixer quines són les habilitats bàsiques per anar per la vida (com ara l’empatia, la humilitat o el lideratge) i fer una feina prèvia de planificació i alineació. És a dir, estar d’acord en quines habilitats i els valors es vol ensenyar als fills: 

 

p.14 «Si volíeu saber per on començar, aquí teniu la resposta: parlar entre vosaltres per tenir clars els objectius i treballar junts, en equip. Aquest full [amb la llista de valors] el podeu ensenyar al mestre, als avis o al cangur perquè ells també formen part de l’equip, i és una informació útil. Recordeu, però, que qui educa són els pares... Els mestres i els avis són només un recurs.»

 

Segons Gutiérrez, “educar és aconseguir que els teus fills puguin il·luminar el món”. És per això que anima als pares i mares a que siguin ferms i posin límits, que siguin coherents amb els seus actes, que no tinguin por d’equivocar-se i reconèixer-ho, que no sobre-protegeixin els seus fills, que els demostrin el seu amor incondicional cada dia, que no els hi amaguin el que passa al món (“perquè ho entenen, ho afronten i ho accepten millor que nosaltres”) que els ensenyin a aprendre (i no només a memoritzar), que els escoltin i els donin suport...

 

El que més he valorat de l’Emoquadern és l’assertivitat de què fa gala Gutiérrez (és a dir, l’habilitat de dir el que creus amb respecte, d’una manera clara i franca).

 

També m’ha resultat curiós descobrir l’origen i l’etimologia de paraules com respecte (del llatí “respectus” que significa “tornar a mirar”, és a dir, revisar la primera mirada que hem fet d’una persona) o responsabilitat (del llatí “responsum”, significa l’habilitat de respondre del que fas i de qui ets).

 

L’autora reconeix que entrenar els fills en algunes d’aquestes habilitats (com ara la paciència) significa anar contracorrent, perquè la societat ens anima a voler-ho tot ja, o a veure els errors com a fracassos decebedors enlloc d’oportunitats per aprendre.

 

El més important és no deixar de donar exemple mai perquè, tal i com deia Einstein: “ser exemple no és una manera d’ensenyar, és l’única manera”.

 

Mx

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de La Granja Escola (@lagranjaescola) el



Write a comment

Comments: 1
  • #1

    Marieta (Thursday, 03 September 2020 20:31)

    Bones!

    No coneixia ni a l'autora ni aquest llibre, però amb la teva ressenya se m'ha despertat la curiositat i m'agradaria llegir-lo. A més, té una portada preciosa!. I jo també crec que és molt important educar emocionalment als nens, perquè així es pot fomentar la seva autoestima entre altres aspectes.

    Moltes gràcies per la ressenya!

    Una abraçada, bones lectures i fins la pròxima!

    Marieta ~ Relatos de una náufraga