Crònica del Premi Òmnium a la Millor Novel·la de l'Any 2019

 

Explicava la periodista Anna Guitart al principi de la gala, que el Premi Òmnium Cultural a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l’Any serveix per prestigiar la literatura catalana i visibilitzar internacionalment un catàleg creixent de grans obres. El premi, dotat de vint mil euros  per l’autor i cinc mil euros per la difusió del llibre, és el més importat a obra ja publicada.

 

Aquest 2019 ja hem arribat a la tercera edició, precedits pels anteriors guanyadors: Raül Garrigasait (Els estranys) i Marta Orriols (Aprendre a parlar amb les plantes).

 

Guitart també reivindicà que Jordi Cuixart fou un dels impulsors del premi “tenia moltes ganes de que es fes realitat”. Malauradament, però, encara no ha pogut assistir a cap dels anteriors lliuraments.

 

Després de llegir una carta de Cuixart, en la que donava les gràcies als finalistes per “omplir-nos de vida” , Anna Guitart començà la ronda de breus converses amb els autors finalistes abans de revelar el guanyador.

 

CANTO JO I LA MUNTANYA BALLA, Irene Solà

 

Primer hi ha la tempesta i el llamp i la mort d’en Domènec, el pagès poeta. Després, la Dolceta, que no pot parar de riure mentre explica les històries de les quatre dones penjades per bruixes. La Sió, que ha de pujar tota sola la Mia i l’Hilari allà dalt a Matavaques. I les trompetes de la mort que, amb el seu barret negre i apetitós, anuncien la immutabilitat del cicle de la vida. Canto jo i la muntanya balla és una novel·la en què prenen la paraula dones i homes, fantasmes i dones d’aigua, núvols i bolets, gossos i cabirols que habiten entre Camprodon i Prats de Molló. 

 

“M’ho vaig passar tant bé buscant informació sobre la tempesta per escriure el primer capítol que em vaig donar permís per continuar” li explicava Irene Solà a Anna Guitart “Fins i tot vaig riure en algunes ocasions mentre escrivia, com quan se'm va acudir narrar des del punt de vista de les trompetes de la mort”

 

Però no tot són rialles. El llibre de Solà juga amb la crueltat de la natura, que tira endavant i no para malgrat la mort.

 

“M’agrada molt narrar i que m’expliquin històries, i amb paraules i literatura tot és possible, fins i tot fer ballar una muntanya” va concloure la guanyadora del 4t Premi Llibres Anagrama de Novel·la 2019.

 

L'ESPERIT DEL TEMPS, Martí Domínguez

 

L’esperit del temps va fer que un metge austríac s’interessés pel desenvolupament de les teories darwinistes. L’esperit del temps va fer que pensés a aplicar els estudis sobre el comportament animal al progrés de l’espècie humana. L’esperit del temps va fer que posés les seves investigacions al servei d’una política. L’esperit del temps el va convertir en un puntal de les teories que fonamentaven les pràctiques nazis. L’esperit del temps el va situar en el front de l’Est en la guerra contra els russos. L’esperit del temps no va impedir que a principis dels setanta aquest científic nazi rebés el Premi Nobel de Medicina. Una novel·la que reflexiona sobre les foscors més inquietants de la naturalesa humana.

 

Aquest 2020 es compleixen 75 anys de l’alliberament d'Auschwitz, però Martí Domínguez ja feia temps que planejava la seva novel·la.

 

“Per documentar-me vaig voler rememorar el pànic de la guerra” deia contestant a una de les preguntes de Guitart “a Bielorússia, per exemple, em van acompanyar per les trinxeres.”

 

“El que més em colpeix és com una persona amb una formació de primeríssima qualitat pugui creure tan fermament en l’horror de l’Holocaust” afirmava Domínguez. De fet, malgrat que el seu protagonista és fictici, conté trets d’altres personatges ben reals.

 

I és a través de la novel·la que entenem una mica millor els seus actes, segurament deixà de banda els seus ideals per progressar professionalment. “Sí, tots els alemanys es van beneficiar de les absències dels jueus, de forma col·lectiva.” deia l’autor. “No podem pensar que no tornarà a passar perquè era cosa de quatre sonats. Cal entendre que quan ve l’allau costa resistir-se a la inèrcia, com està tornant a passar ara. Hem de ser crítics i estar informats.”

 

SIS NITS D'AGOST, Jordi Lara

 

El sis d’agost de 2007 un home va sortir de Barcelona i va pujar a la muntanya per morir-hi sol. Aquell mateix dia complia setanta-cinc anys; es deia Lluís Maria Xirinacs i tenia una llarga trajectòria pública com a lluitador per les llibertats i filòsof pacifista. ¿Per què ho va fer? ¿Era un suïcidi o era una altra cosa? Sis nits d’agost és la història d’aquella mort volguda, singular, misteriosa. La revelació de com va ser preparada escrupolosament i com va afectar tantes persones, i l’aventura d’un escriptor per esbrinar el sentit d’una acció com aquella.

 

Deia Jordi Lara que la mort tan singular de Xirinacs el va anar acompanyant fins que va tenir la necessitat de posar-hi paraules. Més enllà, dels fets, li interessava plasmar un dilema: “Fins i tot a l’hora de morir, Xirinacs va obrir un camí de reflexió”. I és que a occident hem superat el tabú del sexe fent tabú a la mort.

 

D’altra banda, el llibre també neix de la seva fascinació amb el Ripollès, i escriure el llibre “va ser una oportunitat de recórrer aquests paisatges”.

 

“La literatura planteja preguntes que tots podem compartir” va concloure l’escriptor. “És la voluntat de posar noms a allò que no es deixa dir fàcilment.” Va ser un suïcidi? Una mort natural volguda? Quina mort volem cadascun de nosaltres?

 

Finalment, Marcel Mauri, vicepresident i portaveu d’Òmnium, féu els darrers agraïments tot desitjant que Cuixart no es perdés la propera edició (i assegurant que per ell la literatura és una alena d’aire fresc des de la presó). I, ara sí, per no fer allargar més els nervis als tres finalistes, revelà que el guanyador del Premi a Millor Novel·la de l’any era per... “L’esperit del temps” de Martí Domínguez.

 

Marcel Mauri i Martí Domínguez
Marcel Mauri i Martí Domínguez

 

Durant el seu discurs, Domínguez agraí moltíssim la tasca d’Òmnium (assegurant que sempre ha lamentat que València no tingui una entitat pròpia semblant). Així que acomiado la crònica compartint els agraïments de Domínguez i felicitant a tots els finalistes.  

 

Estigueu d’acord o no amb el veredicte, estic segura que compartireu amb mi el desig d’una llarga trajectòria per aquest premi. Qui sap, potser quan s’acabi de consolidar estaria bé comptar amb una categoria de literatura infantil i juvenil! Paraula de Mixa que m’encantaria.

 

Mx


Write a comment

Comments: 0