La venjança dels panteres negres

Títol: La venjança dels panteres negres

 

Autora: Gemma Lienas

 

Editorial: Bromera

 

Any de publicació: 2015

 

Sinopsis: L’Òscar és un adolescent sense gaires perspectives de futur. Les seves úniques il·lusions són la seva germana petita, la Mabel, i els col·legues de la banda, els altres panteres negres. Amb ells se sent part d’alguna cosa. En canvi, el Baldo, el líder dels Black Panthers, sembla segur d’ell mateix, seductor i carismàtic. Però el mouen la violència i el desig de venjança: carregar-se en Daniel, el traïdor que fa un any el va denunciar i va fer que l’inspector López l’humiliés davant dels seus. Després d’haver fugit de la ciutat quan van passar els fets, en Daniel es veu obligat a tornar. Qui el trobarà primer, l’inspector López o els panteres? Al costat de qui es posarà l’Òscar?

  

ressenya

Aquest passat mes d’octubre, després d’impartir un parell de xerrades/taller sobre booktubers per a joves a Cervera, una de les noies assistents em va recomanar d’allò més la novel·la de Gemma Lienas guanyadora del Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil 2015, “La venjança dels panteres negres”.

 

Li vaig fer cas i m’alegro molt, perquè l’obra de Lienas és addictiva, intrigant i intensa. M’ha recordat lleugerament a l’obra que Care Santos publicà dos anys després, “Veritat”, doncs ens parla de la realitat de les bandes i dels joves amb risc d’exclusió social.

 

Lienas ens situa ràpidament a la història, i des del primer capítol ens colpeix i ens commou. La novel·la és coral, doncs anirem coneixent els moviments de diferents personatges en el transcurs d’un sol dia, que s’aniran creuan i passant el relleu sense saber-ho. A més a més, els seus punts de vista s’intercalaran amb fitxes, informes i interrogatoris plens de pistes sobre els protagonistes. 

 

Gemma Lienas
Gemma Lienas

Una de les coses que més m’ha impactat, és l’habilitat de l’autora per disseccionar en molt poques pàgines les dinàmiques d’una banda: com aconsegueixen que els joves s’hi sentin en deute i no es qüestionin la tirania que hi regna. Alhora, la història ens mostra totes les banderes vermelles d’una relació tòxica plena de comportaments masclistes des del punt de vista d’una víctima enamorada.

 

p.150 «La Tamara se sent commocionada. […] En lloc de missatges d’amor només li enviava ordres. En lloc de preguntar-li què volia, li imposava el que a ell li venia de gust. Hi estava a sobre només per estar segur que l’obeïa. Pensa que la seva mare se l’estima i, en canvi, no estaria disposada a tolerar-li que li digués com ha de vestir-se. I a la Jennifer la deixaria plantada si li preguntés cada dos per tres amb qui està quan no està amb ella.»

 

Per últim, però no menys important, la novel·la també tracta temes com el fracàs escolar, les drogues, la crisis i l’amor entre germans. Si bé el final és un xic agredolç (trobo que queda algun cap per lligar), us enganxarà des del principi i us farà veure la societat amb altres ulls... Paraula de Mixa!

 

Mx


Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida de Mixa (@mixa_ql) el


Escribir comentario

Comentarios: 0