Dijous 7 de novembre - Neus Català, la història
El dijous 7 de novembre no em vaig perdre la conversa al voltant de Neus Català moderada per Valèria Gaillard, periodista i traductora, protagonitzada per Carme Martí (autora de la seva biografia novel·lada, “Un cel de plom”) Sílvia Marimon, periodista especialitzada en història, i Carme Rei-Granger, neboda de Conxita Grangé, última supervivent catalana de Ravensbrück.
De fet, la conversa era un doble homenatge, doncs tant Neus Català com Conxita Grangé, dues dones que van lluitar per la llibertat de la República i la memòria de les atrocitats dels camps de concentració fins el seu últim alè, ens han deixat aquest 2019 amb pocs mesos de diferència. Amb elles es tanca una etapa de reivindicació de la memòria històrica, i en comença una de més incerta.
En un món en què els més joves vivim el present en “streaming” i estem oblidant el passat, on queden el esforços de dones com elles? A França Conxita Grangé ha sigut condecorada vàries vegades, i, de fet, governs com el francès i l’alemany han fet passes per protegir la memòria històrica i indemnitzar les víctimes de la segona guerra mundial... però a Espanya seguim esperant que les institucions condemnin el franquisme.
“A Espanya també vam tenir camps de concentració, diferents però igualment terribles. A dia d’avui ja no n’hi ha ni un que es pugui visitar i no se’n parla enlloc” denunciava Sílvla Marimon.
És més, malgrat la feina de recerca i divulgació de membres de la societat civil i de mestres implicats, els joves gairebé no han tractat en profunditat la guerra civil i les seves conseqüències quan acaben Batxillerat.
Patim una greu desmemoria, i això, segons Carme Martí, també influeix en l’augment de l’extrema dreta. Tot i així, no tot és foscor: “Un cel de plom” ja compta amb 16 edicions “i és molt emocionant veure que els joves també el llegeixen i el recomanen a pares i avis”. Jo m’incloc, doncs és un d’aquells llibres que em va canviar la vida.
Carme Rei-Grangé també assegurà que l’Amical de Ravensbrück, associació de la qual forma part, rep trucades per anar a escoles a impartir xerrades, i es manté ben activa. “Hi ha feina per fer” va concloure Martí “però hi ha esperança”.
Divendres 8 de novembre - “El fill de l’italià” i “Cronos, acte festiu amb lectors i escriptors”
Una altra novel·la que s’adeia amb la temàtica d’enguany era “El fill de l’italià”, guanyadora del Premi Ramon Llull 2019. Conduïa la conversa Martí Gironell, i comptava amb l’autor, Rafel Nadal, i Marta Barceló, filla de Narcís Barceló, el qual ha inspirat el personatge d'en Mateu, protagonista de la novel·la.
Martí Gironell presentà a Nadal com un “caçador d’històries”, i l’autor de “El fill de l’italià” assegurà que “a cada poble hi ha una novel·la, i a cada casa hi ha històries que ens ajuden a entendre la Història amb majúscules.” La casualitat el va portar a descobrir la peculiar història d’un home de setanta anys que després de molt de temps vivint entre els rumors del seu poble, es disposava a descobrir si realment era fill d’un dels mariners italians supervivents de l’enfonsament del cuirassat Roma durant la segona guerra mundial que es van refugiar als balnearis de Caldes de Malavella.
Quan en Nadal es va posar en contacte amb la família per saber més sobre aquella història, no s’ho creien. Marta Barceló explicava que els va sorprendre que el seu pare, un home tan reservat i de poques paraules, s’obrís a l’escriptor. “Va aparèixer un àngel que li va fer de psicòleg i va poder abocar el seu passat”.
A l’hora de llegir els primers esbossos, Barceló va assegurar haver plorat molt, i haver-se sentit gairebé despullada. Ara que ja ha llegit l’obra tres vegades, afirmà que li ha servit per descobrir coses de la seva pròpia família que desconeixia per complet-
I ja no parlem de la incredulitat en assabentar-se que el llibre havia guanyat el Ramon Llull. Tal i com diu la sinopsis “El fill de l’italià és un viatge a la recerca de la pròpia identitat i la història extraordinària d’un amor prohibit en plena postguerra.”
A continuació, i com a cloenda del festival, Màrius Serra va fer de mestre de cerimònies d’un joc amb premi. Tots els presents vàrem poder escoltar onze fragments de les darreres novetats literàries de novel·la històrica narrades pels seus autors.
L’objectiu dels lectors era intentar endevinar en quina època transcorria cadascun d’aquells fragments, i trobar la mitjana del total, que es situava entre l’any 1900 i el 2000. Aquells que l’encertessin, o s’hi apropessin molt, rebrien un exemplar gratuït signat!
Sorprenentment la mitjana va acabar essent ni més ni menys que 1950, i un bon grapat d’espectadors es van poder endur algun exemplar a casa. Quina manera més simpàtica i entretinguda d’acabar aquesta edició del Barcelona Novel·la Històrica d’enguany!
El comissari Felix Riera va donar les gràcies un any més a tots aquells que han fet possible el festival, i, encara que ara sigui el moment de tornar al present, jo us animo a que l’any que ve ens hi tornem a capbussar plegats. Les petites històries fan història, i festivals com aquests... també!
Mx
Write a comment