Del 4 al 9 de novembre, la capital catalana ha tornat a viatjar en el temps gràcies al festival Barcelona Novel·la Històrica. Enguany la temàtica girava al voltant de les petites històries, doncs tal i com deia Joan Subirats (tinent d’alcaldia de Cultura, Educació, Ciència i Comunitat):
“Els historiadors s’interessen cada vegada més per la petita història, la història que escriu, sense saber-ho, la gent del carrer, homes i dones allunyats de l’esfera pública que participen de manera activa en fets que marquen el progrés d’una societat.”
Tot i que no em va ser possible ser present a la inauguració del festival i el lliurament del premi internacional de novel·la històrica Barcino a l’escriptora Isabel Allende, vaig intentar visitar la biblioteca Jaume Fuster (centre principal del festival) el màxim de dies possibles. Així que tot seguit us porto un resum en dos parts de les xerrades i activitats a les que vaig assistir:
Dimarts 5 de novembre - Rubricatus, els pobladors de Barcino 12 aC o qui som?
L’entusiasta historiadora Isabel García Trócoli conversava el dia 5 de novembre sobre la seva primera novel·la, Rubricatus, amb l’escriptora Núria Pradas (autora també d’una variada selecció de novel·la històrica).
Rubricatus, que significa “riu enrogit” (antic nom del Llobregat) és el títol d’una història que gira al voltant del naixement de la colonització Romana i el naixement de Barcino, un tema sobre el qual no s’havia escrit fins ara cap novel·la ni llibre de divulgació. Isabel García Trócoli, cansada d’esperar, va decidir posar fil a l’agulla i començar a plasmar una història que l’estava esperant.
Segons ens va revelar, la seva intenció era escriure un llibre per a tothom, homes i dones, amb personatges femenins fora dels tòpics, ben construïts i forts. Una història de romans, però sobretot de laietans, els pobladors originaris de la nostra actual capital.
“No se sap com van acceptar la colonització romana” explicava García Trócoli “probablement van arribar a un pacte, doncs hi ha pocs signes de destrucció durant aquell període, però segur que hi havia rebels contraris a perdre la seva cultura i la seva llengua”.
És per això que Rubricatus ens parlar de personatges perduts i plens de contradiccions que hauran de trobar la seva veritable identitat i decidir per què val la pena lluitar. Però sobretot neix de petites històries que l’autora ha descobert gravades a les làpides. García Trócoli es va reconèixer com una apassionada de l’epigrafia, doncs les pedres parlen prou per plantejar dubtes, intrigues i misteris.
Durant la presentació vam tancar els ulls per tornar-los a obrir fa 2.000 anys i descobrir la nostra evolució des de l’arribada dels primers romans al Barcelonès. Encara que, tal i com deia Trócoli, “Les històries de romans ens agraden perquè en el fons ens atreuen les mateixes coses, i seguim essent una mica com ells”
Dimecres 6 de novembre - Famílies amb història
L’escriptora Care Santos presentava el dia 6 de novembre una conversa entre dos autors que li han robat el cor: la britànica Jo Baker (autora de El álbum de fotos) i el cubà/canari Anelio Rodríguez (autor de Historia ilustrada del mundo).
Plegats van debatre sobre la importància de descobrir i conservar l’herència històrica que ens deixen els nostres familiars. De fet, això és exactament el que han fet tots tres, i el procés d’investigació i publicació els ha portat a viure experiències úniques.
“La vostra intenció era donar veu a qui no la tenia?” preguntava Santos. “Sí.” contestà Anelio Rodríguez. “De petit anava fent fotos, i vaig veure que cada una tenia una història, i que els meus familiars tenien fusta de personatges.”
“En efecte, el llibre va néixer del desig de narrar històries que s’haurien perdut.” coincidia Jo Baker, i afegia “volia escriure sobre l’herència dels pobres, diguéssim que tot el contrari de Downton Abbey”
De fet, quan Santos els va preguntar si desitjarien que els objectes parlessin, ambdós escriptors varen manifestar la seva passió pels objectes més humils que conserven, aquells que contenen innumerables històries, secrets, records i energies d’altres temps.
Fou una conversa realment agradable i dolça, un homenatge a aquells que no hi són, i que van marcar el nostre present. Em quedo sobretot amb els consells dels autors: aprenem a restaurar la memòria com les pintures rupestres i cuidem-la com un ésser estimat.
Mx
Write a comment