L'hora dels Booktubers! Tercer dia a #laSetmana19

Malgrat la pluja i el cel gris, ahir els booktubers vam prendre la paraula a la Setmana del Llibre en Català. Quan vaig arribar a la tarda, un colla d’influencers literaris membres dels Joves Lectors Catalans esperaven sota el mal temps amb moltes ganes de participar!

 

I és que enguany, l’acte organitzat per CocaCola (patrocinadora de la Setmana) estava protagonitzat per l’escriptora Care Santos, una fila zero de booktubers, i una servidora. Plegats vam debatre sobre el plaer de la lectura, la importància de formar part d’una comunitat...

 

Tal i com diu la periodista Laura Suñol al reportatge de Betevé: «Santos va remarcar que precisament els joves són el millor reclam perquè d’altres joves vegin el fet de llegir com un plaer i no com una obligació. I que fan la tasca molt millor que els adults, que només aconsegueixen ser un intermediari avorrit. També va parlar de la lectura des de la desmitificació: “Un llibre pot no agradar, un altre avorrir i un altre resultar difícil d’acabar. I no passa res”.»

 

D’altra banda, Magí Camps resumia al seu article a La Vanguardia: «“Un booktuber ha de tenir ganes de llegir, ha de tenir creativitat i coneixements tècnics per desenvolupar-la, ha de tenir ganes de compartir, ha de ser un mica pocavergonya i s’ho ha de passar bé fent de booktuber”. Aquests són els cinc manaments que ahir a la tarda, amb una pluja persistent que no va arronsar el públic, va definir Mixa a la Setmana del Llibre en Català.»

 

Moltíssimes gràcies a tots els que vau venir a escoltar-nos! Si els voleu llegir i veure sencers, aquí teniu els enllaços:

Quan les càmeres i els assistents es van anar dissipant, em vaig quedar a la presentació del tercer volum del còmic de “Victus”, l’aclamada obra d’Albert Sánchez-Piñol sobre la Guerra de Successió Espanyola, adaptada per Carles Santamaría, Cesc F. Dalmases i Juancho Vélez

 

“La gent no pensa en la feinada que hi ha darrere d’adaptar una novel·la a còmic” explicava Carles Duarte, prologuista de “Victus 3”. No és fàcil trobar un equilibri i saber quins moments neuràlgics narrar -per no mencionar l’extens treball de documentació del dibuixant-.

 

Respecte la història, remarcà que l’obra de Sánchez-Piñol humanitza el conflicte lluny de la imatge idealitzada de les guerres, i ens mostra com aquestes treuen el millor i el pitjor de la gent.

 

Per últim, tot reivindicant el còmic en català, ens animà a començar amb els anteriors dos volums. “Si no heu llegit Victus, us sorprendrà, i si ja ho heu fet resultarà el complement perfecte per reviure la novel·la i els escenaris més emblemàtics.” afirmà.

 

Un cop finalitzada la presentació, vaig donar la volta a l’escenari per assistir a l’homenatge a Neus Català, protagonitzat per Eulàlia Solé (politòloga i professora), l’agent literària Marina Penalva, l’autora d’Un cel de plom Carme Martí, Roser Sebastià (comunicadora literària), Izaskun Arretxe (directora de l’àrea de literatura de l’Institut Ramon Llull) i la llibretera Júlia Secall.

 

Sentir els seus testimonis, tot recordant el procés de creació i difusió de la biogràfica novel·la de Neus Català “Un cel de plom” em va emocionar profundament. Vaig tornar a recordar la muntanya russa emocional que va suposar llegir-lo. Com deia Eulàlia Soler, és una obra que “et retorna la fe en la humanitat”.

 

Neus Català (6 d’octubre de 1915 – 13 d’abril de 2019) va ser una activista antifeixista catalana i la penúltima supervivent catalana viva del camp de concentració nazi de Ravensbrück. La seva història és inspiradora com a poc, i va ser bellament novel·lada per Carme Martí el 2012.

 

Durant l’acte, fou especialment emotiu escoltar el testimoni de Júlia Secall, llibretera de la septuagenària Llibreria Roca, qui no es cansa de recomanar “Un cel de plom” i aconsegueix que sigui un dels seus llibres més venuts cada Sant Jordi. “Calculo que un 15% de la població Vallenca l’ha llegit” reia.

 

Plegades van recordar a la Neus, a qui descrivien com a una dona generosa, trapella, divertida i un exemple de lluita, compromís i amor a la vida. “Un cel de plom és molt més que una novel·la”, afirmava Izaskun Arretxe. Així que correm la veu... el millor homenatge a Neus Català és fer-li un lloc a la nostra memòria.

 

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 2
  • #1

    Carles Duarte (viernes, 13 septiembre 2019 08:23)

    L'enhorabona per tot el que fas - que és molt i molt important!- per engrescar a llegir. Els llibres eixamplen les nostres vides. Després de l'Escala és el segon que coincidim! Una abraçada ben forta

  • #2

    Mixa (viernes, 13 septiembre 2019 14:43)

    Moltíssimes gràcies... Significa molt!

    És veritat, quina casualitat! ;-)

    Fins a la propera!

    Mx