Llibre vs. Sèrie: Good Omens

 

 

 

 

VS.


Introducció

 

En primer lloc, he de confessar que quan “Good Omens” es va estrenar, recordava poca cosa de la trama (i això em va permetre veure l’adaptació amb ulls neutres).

 

Un cop la vaig acabar, però, no va caldre que cap dimoni em temptés a rellegir l’obra de Terry Pratchett i Neil Gaiman... tenia moltes ganes de descobrir si l’adaptació era fidel, perquè m’havia encantat!

 

Opinió

 

En efecte, la sèrie em va enganxar progressivament, fins al punt que no em vaig poder resistir a veure els últims episodis seguits per descobrir el final.

 

És més, diria que “Good Omens” aconsegueix fer-te sentir el que només passa amb els millors llibres... un cop l’acabes necessites tornar a endinsar-te en la història per descobrir tots els detalls amagats, les referències i les picades d’ullet ocultes.

 

L’adaptació

 

Ras i curt... em penso que aquesta és una de les adaptacions més fidels que he vist mai. El diàleg és pràcticament calcat, les escenes són gairebé idèntiques, les actuacions de tot l’elenc són genials...

 

D’una banda, les descripcions són el que m'agrada més del llibre. Pratchett i Gaiman saben condensar la naturalesa humana de la gent en molt poques línies, i la veu narrativa és d’allò més divertida. A la sèrie han sabut mantenir certes parts de la narració, però en canvi es centren en el llenguatge visual, i fan que la història sigui encara més espectacular.

 

Hi ha algun personatge que no s’adequa gaire a la descripció original, però el seu caràcter és ben bé igual, així que no és la fi del món (mai millor dit hehe ^.^). I parlant de personatges...

 

a) al llibre descobrireu informació extra d’alguns personatges secundaris (de fet, n’apareixen més, però no els he trobat a faltar)

 

b) a la sèrie coneixereu personatges completament nous, i connectareu i empatitzareu més amb els ja existents (després d’escriure això acabo de llegir una entrevista on Gaiman diu que aquesta era justament la seva intenció).

 

EL FINAL

 

Les escenes finals són bastant acurades, però, igual que la resta, l’ordre varia lleugerament. Ja que Azirafel i Crowley (interpretats per Michael Sheen i David Tennant) prenen més protagonisme, em sembla encertat que la seva escena sigui l'última de la sèrie, i amb una cançó molt especial a la qual es fa referència al llibre.

 

De fet, es veu que la gent es posava les mans al cap perquè Sheen i Tennant encara no haguessin treballat junts en el passat, i ara entenc el perquè. La química entre ells és palpable, i fan que els personatges de l’Azirafel i en Crowley brillin.

 

De fet, aplaudeixo la decisió de donar-los més escenes en comú... La primera mitja hora del tercer episodi, en el que veiem l’evolució de la seva relació a través del temps és inèdita, i no podria ser més perfecta!

 

Spoiler

 

Des que es va estrenar Good Omens la relació entre els esmentats àngel i el dimoni és subjecte d’estudi. Al llibre són clarament dos vells coneguts que descobreixen tenir més en comú entre ells que amb els seus iguals.

 

Dit això... la sèrie va molt més enllà. Veient com es protegeixen i es preocupen l’un per l’altre enmig d’un terrible dilema moral que els prohibeix estar junts, només puc afegir que els sentiments que es professen mútuament són... inefables.

 

Fi de l’spoiler

 

Llibre vs sèrie

 

Sincerament penso que “Good omens” és una adaptació divina que es compenetra perfectament amb el llibre. Fins i tot m’atreviria a dir que expandeix l’univers de “Buenos presagios” i li dóna una nova dimensió. Em penso que d’ara en endavant ja només me’l podré imaginar d’aquesta manera.

 

recomanació

 

Veieu la sèrie i llegiu el llibre. La meva edició de “Buenos presagios” (timunmas 2009) inclou una entrevista a Neil Gaiman i Terry Pratchett que em va emocionar profundament en el que els hi preguntaven sobre una futura pel·lícula.

 

Temps després, Gaiman ha adaptat la novel·la amb una única norma: que al seu amic Terry li hagués agradat. Ell mateix explica que es va posar a escriure el guió just després de tornar del funeral de Pratchett.

 

Voleu saber què van dir anys enrere a l’entrevista? Doncs acabo el post amb la seva resposta a la pregunta...

 

Neil Gaiman i Terry Pratchett signant Good Omens
Neil Gaiman i Terry Pratchett signant Good Omens

«Entonces, ¿habrá película?

 

A Neil le hace ilusión pensar que la habrá y Terry está seguro de que eso jamás pasará. De cualquier modo, ninguno de los dos se lo creerá hasta que estén sentados comiendo palomitas en la premiere. Y, probablemente, ni siquiera entonces.»

 

Sí, estic segura que a en Terry Pratchett li hauria agradat.

 

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0