El futur

Fitxa artística

Ester Cort - Dona sueca

Júlia Genís - Diana

David Menéndez - Halim 

David Vert - Home elegant

El primer que em va cridar l’atenció va ser l’escenari de la Sala Tallers. Era completament minimalista, tal i com li escau a l’obra, doncs té lloc a tants escenaris diferents, que l’espectador haurà de fer servir la imaginació per visualitzar els personatges dins d’un cotxe, a bord d’un vaixell, al peu d’un castell...

Haig de dir que em va encantar la manera de cridar l’atenció del públic quan l’obra està apunt de començar. Un dels actors apareix conduint un petit cotxe teledirigit, un cotxe que serà clau en la obra. Em va semblar una idea molt original, i tenia ganes de veure com havien integrat aquest element a l’obra... però malauradament no va tornar a aparèixer.

Una de les desavantatges d’anar a veure una obra quan ja has llegit el guió és que portes amb tu la imatge que t’has format dels personatges. En el cas de la Dona sueca i la Diana, la meva interpretació distava una mica de la seva actuació. La Diana està prou enfadada al principi de l’obra (i amb raó) però Júlia Genís (malgrat tenir moments que em van divertir) va mantenir gairebé la mateixa actitud sorruda i tallant tota l’obra, quan a la meva imaginació el personatge era més expressiu.

Quelcom semblant em va passat amb la Dona sueca, doncs parlava massa ràpid pel meu gust, sense donar temps a digerir els importants missatges que transmeten les seves intervencions. Al comentar-ho amb les companyes Quellegistes que no havien llegit l’obra prèviament, van apuntar encertadament que si els monòlegs d’aquesta narradora s’haguessin allargat massa, l’obra s’hauria fet eterna.

D’altra banda, Halim i l’Home elegant (interpretats per David Menéndez i David Vert) eren tal i com els havia imaginat. En general, però, em va agradar veure’ls interactuar en directe. El llenguatge corporal estava molt ben portat pels actors i em van agradar alguns dels seus detalls ocurrents. 

Helena Tornero és una autora atrevida i bastant entremaliada perquè juga amb l’espectador. Et mira directament als ulls a través dels actors i diu veritats com temples. “El futur” us farà tenir un nus a l’estómac en els moments més tràgics, per després fer-vos riure amb escenes surrealistes i hilarants. 

Quan va acabar l’obra, vaig convèncer a una de les meves companyes Quellegistes perquè es fes amb el guió (editat per Arola Editors), doncs ella mateix ho va reconèixer... algunes de les observacions i reflexions que conté són d’aquelles de rellegir i subratllar.

“El futur” ens parla de la pèrdua del sentit de la realitat, de les xarxes socials, de polítics sense escrúpols, d’optimisme, de desigualtat de gènere, de la mort, de com funciona el poder, dels periples dels refugiats, de la crueltat de la guerra, de Hamlet, i de cérvols indignats.

Tot i que “El futur” ja no es troba a la cartellera del Teatre Nacional, encara sou a temps de veure-la.! Aneu-vos reservant la data:

Mx