La mona de l'assassí

Títol: La mona de l’assassí

 

Autor: Jakob Wegelius

 

Traductora: Elena Martí

 

Editorial: Viena Edicions

 

Any de la tercera edició: 2017

 

Sinopsis: És de nit al port de Lisboa. Entre les ombres, un home corre per salvar la vida. Es diu Alphonse Morro i té un secret que persones poderoses volen impedir que se sàpiga. Com sigui. El perseguidor l’atrapa i tots dos lluiten aferrissadament, fins que en Morro ensopega, cau i desapareix a les aigües del Tajo.

 

La notícia que hi ha hagut un assassinat corre com la pólvora. Però circula un altre rumor esgarrifós: amagat en la fosca dels carrerons del barri portuari de Lisboa hi ha un simi embogit que udola. És la mona de l’assassí.

 

Sigui com sigui, “La mona de l’assasí” és un bon exemple de per què no s’ha de jutjar un llibre per la seva portada! M’alegro molt d’haver-li donat una oportunitat, perquè n’he gaudit i m‘he emocionat.

 

L’obra del suec Jakob Wegelius és una novel·la infantil/juvenil poc convencional, perquè no ho sembla. Tracta temes una mica durs, com la violència de gènere o les conspiracions, però sense fer servir un llenguatge barroer ni descriure res desagradable. És com si trenqués tots els estereotips de la LiJ! Si un d’ells és que els llibres han de ser curts... “La mona de l’assassí” té 635 pàgines!

 

Incís: Haig de dir que en alguns moment se m’ha fet un xic llarga, sobretot a la meitat, perquè no aporta res a la trama principal, i es podria saltar sense alterar-ne el final. Tot i així, ajuda molt que l’estil de Wegelius sigui àgil i amb tocs poètics i humorístics. Fi de l’incís.

 

Un altra base que trenca és la de tractar temes polítics. A la novel·la apareixen conceptes com l’anarquisme i els cops d’estat. Afortunadament, el missatge que sobresurt per sobre de tot és que no hi ha res prou important pel que valgui la pena vessar sang d’innocents. També ens demostra que gent que ens circumstàncies normals no faria certes coses, acaba unint-se a bàndols radicals quan se la suggestiona adequadament. 

 

D’altra banda, Wegelius tracta la corrupció i les conspiracions del poder. Però tot plegat funciona perquè la nostra protagonista, la goril·la Sally Jones, és molt neutral, i veu amb ulls perplexos la hipocresia i la cobdícia dels humans. M’atreviria a dir que, de fet, és la més humana de tots ^..^.

 

"La mona de l’assassí” tampoc té un final feliç típic. Com tot a la història, és prou realista, però a l’hora esperançador i optimista.

 

Llegirem més de la Sally Jones en un futur? He descobert que Wegelius va publicar al 2008 “La leyenda de Sally Jones”, on explicava els orígens d’aquesta famosa goril·la. Ara entenc alguns comentaris dels personatges sobre el seu passat! Em pregunto quan la podrem llegir en català...

 

De tota manera, mentrestant us recomano que gaudiu de “La mona de l’assassí”, una novel·la ideal per copsar a la vegada el més positiu i negatiu de la nostra societat mentre gaudim d’històries d’aventures per terra, mar i aire.

 

Mx