VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil (AELC) Llegir per llegir


Dinar d'escriptors i joves creadors
Dinar d'escriptors i joves creadors

El dissabte passat vaig poder assistir al dinar que organitzava l’AELC dins del VI Congrés de Literatura Infantil i Juvenil. Joves creadors d’entre 20 i 30 anys vam poder compartir taula amb una vintena d’escriptors i professionals de la LiJ, com ara Jaume Copons, Gemma Pasqual, Maria Carme Roca, Bel Olid i un llarg etcètera més!

 

Per a mi fou una sorpresa enorme descobrir que un dels autors convidats era Enric Larreula, gran defensor de la llengua catalana i autor de la fantàstica saga d’aventures “Ala de Corb”. Era la primera vegada que el veia en persona i ja em perdonareu, però vaig “fangirlejar” una mica, que se’n diu...

 

M’emporto un àpat en una companyia molt agradable, i l’oportunitat de conèixer altres veus del món de la LIJ i joves amb les mateixes passions! 

 

Malgrat que no vaig poder assistir a la resta d’activitats del Congrés degut a la meva participació al Mercat de Nadal del Llibre, sí que vaig gaudir de la programació del dia anterior al centre cívic Pati Llimona.

 

Just quan vaig arribar, el traductor, editor i vicepresident de l'AELC pel Principat Jordi Martín Lloret assenyalava que “Els fenòmens literaris no es poden preveure, no tenim una bola de vidre”. La taula rodona, titulada “Tendències i fenòmens actuals de la LiJ catalana”, estava formada a més a més per Care Santos, Irene Tortós-Sala i Jaume Valor, i moderada per Gemma Pasqual.

 

“Crec que hauríem de viure al marge dels fets i fer el millor que sabem.” va convenir Care Santos, reflexionant sobre la quantitat ingent d’obres, modes i autors que hi ha arreu del món i que es poden veure a les fires internacionals de llibres (en parla amb més detall a l’article “La vaca a la fira de la llet”) . “I si per un cas, hauríem de ser nosaltres qui creem tendència!” .

 

Al capdavall, segons Santos, la LiJ és un invent creat en part pel sistema educatiu i la necessitat de trobar lectures obligatòries a escoles i instituts. “O és que novel·les com ‘El vigilant en el camp de sègol’ o ‘Frankenstein’ no poden ser llegides per joves?” És més, “Els adults fan nosa a la LiJ” afegí. “Per això sóc molt fan dels booktubers”, els quals igual que alguns llibreters i bibliotecaris, són capaços d’adreçar-se als joves lectors de forma franca i propera. 

 

I parlant de llibreters... Irene Tortós-Sala (de la llibreria l’Altell) assegurà que la LiJ està en un punt de crisis doncs hi ha massa narrativa: “Veig el que es cou, com s’esgoten els temes i després s’arxiven”. Com per exemple els llibres sobre feminisme (“abans teníem quatre llibres i ara quatre lleixes plenes”), contes reinventats i clàssics adaptats. “Hi ha bons autors però en falten amb solera, a qui no se’ls talli les ales”.

 

D’altra banda, l’escriptor Jaume Valor (autor de “La república pneumàtica”) va parlar d’algunes possibilitats que es podrien convertir en tendències en un futur, com els audiollibres, la realitat augmentada i la gamificació, els projectes multimèdia i transmèdia... És a dir, diferents maneres de narrar una història a través de més d’una plataforma. (ens posà exemples com “Chopsticks” publicat per Penguin Random House... si voleu saber-ne més mireu el llibre de Carlos A. Scolari)

 

A Jordi Martí, en canvi, aquestes propostes no li semblaren literatura. “La lectura ja és prou divertida, això és més aviat una via per estimular la imaginació, però ens pot fer perdre els papers, literal i metafòricament”

 

“Jo no parlo de contingut, sinó de diversos suports” va rebatre Valor. “Hem de pensar que la literatura serà un dels planetes d’aquesta constel·lació [transmèdia]”

 

Fou molt interessant veure diversitat d'opinions, doncs malgrat que Pascual es definí com una gran defensora de les pantalles, Santos les qualificà de “l’enemic de la LiJ”. Al cap i a la fi, com tot a la vida, l’important és l’ús que en fem, i a dia d’avui la majoria de jovent n’està enganxat.

 

Gemma Pascual i Jordi Martí
Gemma Pascual i Jordi Martí

Santos ens recomanà un vídeo del booktuber Sebas G. Mouret, (“El hábito lector”) on dóna 10 consells sobre com mantenir una rutina de lectura. “És boníssim, diu veritats com cases, els adults també ho hauríem de veure” assegurà. El vídeo del “Coleccionsta de Mundos” ens parla, entre d’altres, de controlar la nostra addicció als mòbils, que ens aparten de les coses importants.

 

I parlant del tema, Santos s’animà a sentenciar: “Necessitem un booktuber en català que ho peti! I per què no surten? Que els catalans som tímids?”

 

Durant el torn de preguntes, per al·lusions, vaig contestar que com que els joves pensen en aconseguir molts seguidors, intenten arribar a audiències més grans fent vídeos en castellà. Als tallers que imparteixo a escoles i instituts amb la iniciativa 4FanTICBCN, però, sempre aconsello que a l’hora de començar a fer vídeos hem d’escollir senzillament la llengua en la que ens sentim més còmodes. 

 

Tanmateix, vull pensar que comença a haver-hi més booktubers en català, i vaig posar per exemple als booktubers que van sortir amb mi al reportatge de l’última edició de la Revista Namaka: el Lluc del canal Booktubers del Claret i l’Àfrica del canal Cuinant Literatura.

 

Tothom a la taula, però, semblà estar d’acord en que no ens podem lamentar de les noves tecnologies i fer de copistes del segle XVI, quan aquests es pensaven que la impremta seria la fi del llibre. La novetat sempre ens fa por, però la literatura sobreviu a totes les revolucions tecnològiques, perquè no hi ha res que ens transporti tant a l’interior d’una història que llegir un bon llibre.

 

Finalment, l’escriptor Josep Lluís Badal va tancar la sessió i inaugurà oficialment el congrés amb una conferència titulada “És l’arbre que passa pel meu poble”.

 

Josep Lluís Badal
Josep Lluís Badal

“Jo no hauria vingut a aquestes hores, així que moltes gràcies per ser aquí” començà dient entre els riures dels públic, abans d’abocar-se a una dissertació apassionant i divertida sobre la literatura infantil (“perquè la juvenil no l’acabo d’entendre” afirmà Badal “Jo parlaria als joves com adults i els donaria literatura i prou”).

 

Durant la seva xerrada, ens va fer viatjar als inicis de la humanitat, per l’aparició del llenguatge, l’escriptura... “El nostre llenguatge ha evolucionat per explicar històries” afirmà, doncs “podríem haver sobreviscut amb una sintaxi pobre”.

 

Segons una llegenda jueva, just abans de néixer les criatures ho saben tot, però just després ho obliden per poder aprendre a descobrir-ho de nou... “que és on es troba el nostre lector d’infantil”. D’acord amb un article de la revista “Science Express” (“només he entès el principi  amb el meu anglès de Ripollet...” reia Badal) llegir ficció ajuda a desenvolupar les nostres neurones i potenciar l’empatia.

 

Per això, tot citant Josep Carner, ens animà a no menysvalorar els nens ni escriure literatura insípida per ells (“l’esforç que fas quan escrius per nens, joves i adults és el mateix” afegí Badal). “Que sentin el turment del soldadet de plom d’Andersen...” posà per exemple, malgrat que l’infant encara no entengui el missatge del conte, valdrà la pena. No cal que els nens ho entenguin tot”. I és que“Primer l’art ens entra pels sentits, com a les cançons. Ens agrada la música, després ja descobrirem el significat de la lletra.” 

 

Mx




Escribir comentario

Comentarios: 0