Esmorzar de premsa - "Curial i Güelfa" - Col·lecció "Tast de clàssics"


Col·lecció "Tast de clàssics"
Col·lecció "Tast de clàssics"

El dijous 15 de novembre, alguns mitjans de comunicació ens hem trobat a la seu de la Fundació Carulla en companyia del director literari de Barcino Joan Santanach i el filòleg i escriptor Lluís-Anton Baulenas per saber més sobre l’últim títol de la col·lecció “Tast de clàssics”: “Curial i Güelfa”.

 

La col·lecció està composada de textos cabdals de la literatura catalana medieval modernitzats per destacats escriptors. “Intentem trencar la barrera mental que allunya a la gent” deia Santanach.

 

En aquest cas, l’obra -versionada per Baulenas- és un text d’aventures cavalleresques del segle XV publicat per l’editorial Barcino en tres petits toms. “Són llibres petits però molt treballats” ha explicat Santanach “Intentem que siguin el màxim fidels a l’original, un equilibri complex”. Tot plegat és gràcies a més a més a un bon equip de correctors especialitzats als quals Santanach dona les gràcies, junt amb la Fundació Carulla.

 

“Curial ja és un text prou llegidor, i ara encara més” ha puntualitzat Santanach. Comparant-lo amb “Tirant lo Blanc”, la retòrica de Joanot Martorell és més complexa i no té l’ironia i jocs de paraules de “Curial i Güelfa”.

 

“Què és el que t’agrada més de l’estil?” he preguntat a Baulenas. “Que el narrador té voluntat de fer-se entendre”, ja que sembla escrit per ser declamat. Alhora, ha afegit Santanach: “es nota que ha llegit molt i que darrere la composició hi ha saviesa i una gran curiositat”.

 

Esmorzar de premsa a la Fundació Carulla
Esmorzar de premsa a la Fundació Carulla

“És un text molt assequible i vigent, el ‘Curial’... o potser li hauríem de dir el Güelfa” remarca Baulenas. I és que el personatge de Güelfa, la jove vídua del senyor de Milà que s’enamora de Curial és imprescindible a la història! Actualment vaig pel Llibre Segon i no podria estar més d’acord. Si ella no s’hagués decidit a formar al jove Curial perquè aconseguís renom com a cavaller, d’ell no se n’hauria dit ni ase ni bèstia. D’altra banda, Güelfa és descrita com una noia molt bella, però alhora sàvia i sense pèls a la llengua!

 

Tanmateix, la vigència del text no només està relacionada amb els seus importants personatges femenins. També poden interpel·lar a lectors diversos altres aspectes com el camí d’aprenentatge de Curial, qui decideix sortir a fer-se un nom. “Quantes vegades avui en dia l’èxit fàcil ens fa caure en la supèrbia?” ha reflexionat Santanach. Certament no és fàcil gestionar la fama, i en poden donar fe des d’estrelles de YouTube a futbolistes emergents. 

 

“’Curial i Güelfa’ és sobretot un llibre d’aventures” assegura Baulenas. “Et fica molt ràpid en situació, i a diferència del Quixot, accedim als codis de cavalleria de primera mà, des del punt de vista d’un jove cavaller” 

 

Joan Santanach (dreta) i Lluís-Anton Baulenas (esquerra)
Joan Santanach (dreta) i Lluís-Anton Baulenas (esquerra)

“I és molt cinematogràfic” ha afegit Santanach. Us imagineu una producció a Hollywood? Estic convençuda que les peripècies dels dos amants serien perfectes per a la gran pantalla.  L’autor del llibre ja ens diu de bon principi que els dos protagonistes aconseguiran acabar junts... la qüestió és saber com.

 

I parlant sobre l’autor... com que de la còpia original no se n’ha conservat ni el nom, ni títol del text, ni la dedicatòria, l’autoria segueix essent un misteri. L’última aportació a la qüestió és d’Abel Soler, qui va proposar al cavaller Íñigo Dávalos, educat a la cort valenciana d’Alfons el Magnànim i que ostentà càrrecs diplomàtics a Itàlia per compte del rei. “Però no hi ha prou indicis perquè puguem negar-ho ni afirmar-ho”  recalca Santanach.

 

Sigui com sigui, ha sigut molt interessant poder parlar amb l’artífex d’aquesta versió al català actual. "Va ser un regal i una molt bona experiència” afirma Baulenas, i ha afegit:“El text m’ha oxigenat, sobretot aquesta llibertat del narrador per parlar del que vol sense tallar-se.”

 

Imatge del manuscrit de ‘Curial e Güelfa’ (Asís G. Ayerbe)
Imatge del manuscrit de ‘Curial e Güelfa’ (Asís G. Ayerbe)

 

“Per quina edat el recomanaríeu?” pregunto, i em sorprén la resposta de Santanach, tot rient: “Des dels 7 o 8 anys fins als 99, 102 o 105!”. De fet, segons ell és una novel·la que bé podria treballar-se a primària si els docents no temessin les obres llargues, i ha explicat que estan preparant una guia didàctica.

 

“Què els hi diríeu a la gent perquè llegís el Curial?” Santanach i Baulenas ho tenen clar: “Que s’ho passaran d’allò més bé i aprendran moltes coses!”

 

Sembla ser que “Curial i Güelfa” no va circular gaire a l’edat mitjana i no fou fins al segle XIX que -el 1876- Milà i Fontanals descobrí el manuscrit a la Biblioteca Nacional de Madrid. Així doncs, desitjo que aquest cop tingui molt més d’èxit! Ja ho ha dit Santanach... "Aquesta col·lecció pretén que ja ningú tingui excusa per no llegir-los!”

 

Mx