¿Te acuerdas? [CAT]

Títol: ¿Te acuerdas?

 

Idioma: Castellà

 

Autor: Zoran Drvenkar

 

Il·lustradora: Jutta Bauer

 

Any d’edició: 2017

 

Edat recomanada: A partir de 6 anys

 

Editorial: Lóguez

  

Sinopsis: Un àlbum excepcional que narra moments únics a la infància, sobre aquells moments màgics en què, conscientment i per primera vegada, es mira, s’olora, se sent, es fa, es viu, es comprèn. Un llibre sobre els prodigis que només són viscuts pels qui miren fascinats al món. Un llibre per a nens i adults.

 

Ressenya

De la meva primera visita durant la nit inaugural a la Liber 2018 (Feria Internacional del Llibre a Barcelona) m’enduc aquest petit conte de l’editorial Lóguez.

 

¿Te acuerdas? explica les peculiars i emocionants aventures d’una parella de nens que deixen volar la seva imaginació, i alhora els tendres records d’una parella de vellets. De fet, un cop llegeixes els agraïments de Zoran Drvenkar la història adquireix una nova interpretació:

 

Zoran Dvrenkar, autor
Zoran Dvrenkar, autor

<<Mi agradecimiento a Corinna, que vivió sola todas estas aventuras en el corazón de Irlanda, regresó a casa y me contó sus aventuras. Y yo escribí estas historias, porque era como si yo hubiera estado presente cada minuto.>>

 

Les idees dels nens protagonistes són realment peculiars, i la narració és plena de metàfores originals i frases poètiques que dóna gust visualitzar, com a l’escena que plasma la portada: <<También nos imaginamos lo oscuro que se volvería nuestro camino con cada paso que diéramos. Así que abrimos nuestros ojos todo lo que pudimos para que la luz de las estrelles brillara dentro. Y seguimos caminando y el camino ya no era oscuro porque teníamos ojos de estrella [...]>>.

 

D’altra banda, com a amant de la pluja que sóc, diria que aquest ha sigut un dels meus trossos preferits:

 

<<Te acuerdas de cómo las nubes juntaron sus cabezas y, de pronto, se volvió oscuro y comenzó a llover? Buscamos protección y vimos un árbol que había extendido sus brazos como si fuera un portero que espera el balón. Nos pusimos debajo ese árbol y escuchamos el chapoteo de la lluvia. Y, de vez en cuando, una gota resbalaba a través de las hojas y la atrapábamos con la lengua. Y la una sabía a menta y la otra a piedra fría. Una era dulce como la limonada y otra salada como las lágrimas.>>

 

Jutta Bauer, il·lustradora
Jutta Bauer, il·lustradora

A més a més, m'alegro d'haver descobert a Jutta Bauer, considerada una de les il·lustradores alemanyes amb més prestigi i difusió dins i fora d’Alemanya. Si m’hagués de quedar amb una sola il·lustració, crec que seria la del turó del talp. T’hi pots entretenir una bona estona i sempre veuràs coses diferents. Però el que li dóna un toc especial al conte són els petits esbossos en blanc i negre de la parella protagonista molts anys després. Expliquen una tendre història secundària que no necessita paraules.

 

Així que ja ho sabeu...  obriu la ment, deixeu-vos sorprendre per les descabellades visions dels dos protagonistes i prepareu-vos pel viatge! Perquè, tal com diu el llibre... <<el que té por de l’aventura, millor que es quedi a casa.>> ;-)

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0