Lectures en ruta. La Barcelona literària


Entrem a la recta final de les Lectures en Ruta (el projecte organitzat per Tramoia Cultura amb el suport del Servei de Biblioteques) i aquest dissabte passat ens vàrem reunir a Barcelona per descobrir el seu cantó més literari.

 

Fotos de grup amb Marina Espasa (esquerra) i Maria Nunes (dreta)
Fotos de grup amb Marina Espasa (esquerra) i Maria Nunes (dreta)

 A les 10h ens trobàvem a l’inici de La Rambla, on la filòloga Maria Nunes ens va fer un tastet de les rutes literàries que tan avesada està a organitzar per la nostra capital. Vam descobrir a quins hotels es van allotjar, entre d’altres, George Orwell o Hans Christian Andersen, on vivia la commemorada Maria Aurèlia Capmany, vàrem descobrir un dels poemes visuals de Brossa amagat al terra, i escoltàrem fragments de diversos artistes, tant nostrats com estrangers, que calcaven l’evolució de la ciutat a través de les seves paraules.

 

Si vosaltres també voleu passejar per Barcelona i descobrir-ne els secrets, podeu anar a la web de Barcelona Ciutat de la Literatura i veure els mapes, descarregar-vos l’aplicació Literàpolis BCN, o llegir els llibres de Maria Nunes (Rutes literàries de Barcelona 1 -llegiu la ressenya al blog- i Rutes literàries de Barcelona 2)

 

Just quan el sol començava a enlluernar-nos, vam posar rumb a l’Ateneu Barcelonès, on la gestora i divulgadora cultural Emma Fernández ens en féu una visita pels racons més icònics... Vàrem poder pujar al mític ascensor on Pla i Sagarra es tancaven a debatre, contemplar les nombroses obres d’art, relaxar-nos al pati i treure el cap a “la joia de la corona”: la biblioteca. Emma ens explicà la història de l’Ateneu, que representava el racionalisme, el republicanisme i el catalanisme, i que començà sent un espai d’elit de cultura i debat només per a homes. A dia d’avui està obert a tothom, i <<dels 5.000 socis el 54% són dones>> ens explicà l’Emma, però l’Ateneu encara té pendent nomenar la primera directora de la seva història (i ja va sent hora!)

 

Foto de grup al pati de l'Ateneu amb Emma Fernàndez (dreta)
Foto de grup al pati de l'Ateneu amb Emma Fernàndez (dreta)

És la seu d’organitzacions com el PEN Català o l’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) i compta amb una escola d’escriptura considerada de les millors del món. Organitza tota mena d’actes culturals, i la impressionant biblioteca que pot ser consultada per tots els seus socis. Deia Fernández: <<Enlloc de pagar un gimnàs al qual no anireu, us podeu fer socis de l’Ateneu>>

 

A les 12:30h, tot fent un vermut a La Rubia, vàrem descobrir l’espai escènic que alberguen, l’(H)original. Ens en va parlar una de les seves assídues espectadores, la poeta Míriam Cano, autora d’AncoratgeBuntsandstein, i col·laboradora del programa “Els Experts” (iCat). De fet, estava acompanyada d’un dels seus presentadors, el Roger Seró (segons ell venia d’oient, però va ser genial escoltar també la seva experiència). 

 

Míriam Cano ens va parlar sobre el funcionament de les entrevistes a escriptors, de la importància de llegir-ne els llibres (<<l’autor ho nota al minut>>)  i el repte de generar un entorn de confiança en molt poc temps perquè la persona gairebé oblidi que l’estan entrevistant. També compartí amb nosaltres el que significa la poesia per ella, i de com escoltar els recitals de l’(H)original els dimecres ha marcat un gran canvi entre el seu primer i segon llibre.  <<Als meus alumnes de creació poètica els ensenyo un llibre d'il·lusions visuals, "El Ojo Mágico", per demonstrar-los que la poesia és això, veure-hi més enllà>>.

 

Míriam Cano recita un poema de Gabriel Ferrater
Míriam Cano recita un poema de Gabriel Ferrater

A continuació vàrem traslladar el nostre animat debat al restaurat JuliBert’s Gormand (que va obrir expressament les seves portes per a nosaltres). I un cop amb la panxa plena i sense opció a becaina, vam dirigir-nos a la llibreria La Central del Raval. Ha canviat força des de la primera vegada que hi vaig entrar el 2015. S’està ampliant per organitzar tallers i presentacions de llibres i obriran una cafeteria.

 

Allà ens esperava la Marina Espasa, escriptora i comissària del projecte Barcelona Ciutat de la Literatura. Aquell dissabte, però, ens venia a parlar d'una de les seves professions: la crítica literària, la qual va descriure com un gènere literari en si.

 

Ser crític consisteix a estudiar si el llibre està ben estructurat més enllà de les sensacions i a llegir pensant en el que diràs. <<Els problemes comencen quan no t’agrada un llibre famós>>. Marina Espasa ens aconsellà fer cas de la intuïció (normalment la primera és la bona), sospitar dels clixés i ser valent. <<Al capdavall el crític és l’últim bastió, l’últim filtre fins arribar al públic>>.

 

A La Central amb Marina Espasa
A La Central amb Marina Espasa

Malauradament avui en dia la gent sembla no confia tant en els crítics, potser perquè coneixen la pressió que pateixen per part de les editorials, potser perquè alguns fan servir el seu poder per a petites venjances, o potser perquè alguns diaris no tenen gran varietat d’opinions. Per això Marina Espasa assegurà sentir-se afortunada de formar part de l’equip del Diari Ara, que consta de més de mitja dotzena de crítics. <<De fet, caldria crear una revista independent de crítics, però a dia d’avui no hi ha pressupost>>

 

També ens va parlar de la seva feina al capdavant de Barcelona Ciutat de la Literatura (un títol que concedeix la mateixa UNESCO).  <<Cada ciutat de la literatura fa una cosa diferent, així que vaig mirar què sobrava i què faltava a Barcelona>>. Actualment estan treballant per crear un mapa turístic literari, i en oferir beques a autors i dramaturgs (a més a més d’animar a instituts a fer servir l’App Literàpolis per treballar lectures obligatòries). 

 

A l'Escola Bloom amb Borja Bagunyà
A l'Escola Bloom amb Borja Bagunyà

Però el dia encara ens reservava més emocions. Tot fent ziga-zagues per veure la llibreria La Calders o la Biblioteca Joan Oliver, vàrem arribar a l’Escola de Literatura Bloom, on en Borja Bagunyà ens explicà aquest projecte tan peculiar. Em va agradar que aquest espai relaxant estigui dissenyat per llegir amb tranquil·litat, per reflexionar i per estimular la creativitat. Aquí tan mestres com alumnes es tracten d’iguals, i no segueixen estratègies ni mètodes a l'hora d'escriure. Treballen sempre en grup: fan debats, lectures compartides i tota mena de seminaris durant els quals sorgeixen observacions i reflexions summament interessants. A més a més, <<Portem artistes de moltes disciplines, no només autors, per donar altres punts de vista>> En el fons es tracta de descobrir-se a un mateix.

 

Un dels seus lemes és no deixar que ningú s’autocensuri. Tant se val si una història sembla publicable o no, mentre sigui intel·ligent i ben feta, sempre mereixerà la pena de ser escrita (<<no és quin tema tractes sinó com el tractes>>). 

 

Al final del dia acabem baldats (ha sigut una jornada emocionant i intensa per a tots) però ja ens podem posar les piles perquè la setmana que ve toca l’última gran ruta... Prepara't Girona, ara et toca a tu!

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0