Del pretèrit imperfecte al futur simple

Títol: Del pretèrit imperfecte al futur simple

 

Autora: Montse Gort

 

Editorial: Voliana Edicions

 

Any d’edició: 2017

 

Sinopsis: El verb rimar fa temps que se’m conjuga

en un pretèrit rar: “Passat de moda.”

(Fer versos muts seria molt més digne;

farien joc amb un “passat demà”).

 

Els lloms dels llibres són només attrezzo

i “L’És per ansa” es va cobrint de pols.

-Recordo quan en Brossa em perseguia

amb una “passat de voltes” que era nostre i no retinc-.

 

Ara conjugo el temps que fa que dura

aquest “present real” –la vida em dicta-.

Present també és presència i sóc aquí 

fent versos que no tenen cap futur.

 

sobre l'autora

MONTSE GORT SOLÉ (Lleida 1963) Mestra i llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona. Fa classes d’educació musical i plàstica a l’escola Ramon Llull de Barcelona. Formà part del grup fundador del taller de gravat “Rhinocerus” de Barcelona, on s’ha dedicat a fer bàsicament gravats i poemes- objecte, encara que també d’altres composicions literàries.

 

Des de l’any 1999 el Daniel Sesé li ha musicat diverses cançons, que han estat editades en els discs: “Sol blanc” i “Romanços  i estampes del XXI”del grup “Túrnez & Sesé” . Properament sortirà un disc de la Laia Rius anomenat “Vinc d’un cel blau”  on, s’hi podran escoltar també algunes cançons escrites per ella i musicades per la Laia. A “Al dinar dels diferents” (Voliana, 2016) de D.Sesé  s’hi inclou un poema musicat de l’autora.

 

ressenya

<<Poeçons>> a la Llupolia Núm. 8 D'esquerra a dreta: Laia Rius, Montse Gort i Xavi Túrnez
<<Poeçons>> a la Llupolia Núm. 8 D'esquerra a dreta: Laia Rius, Montse Gort i Xavi Túrnez

Vaig conèixer l’obra de Montser Gort gràcies a l’espectacle <<Poeçons>> que va oferir a la Llupolia Núm. 8, i em vaig decidir a fer-me amb una còpia de “Del pretèrit imperfecte al futur simple” 

 

Tal i com el seu títol indica, aquest poemari és un viatge en la vida de l’autora des dels passats més remots, fins als possibles futurs que s’aventuren al seu davant. És un llarg camí, tant com a persona, com a poeta. <<Aquest llibre pretén ser un recull, més o menys endreçat, d’unes quantes emocions que he anat escampant en forma de poemes per diferents calaixos i ordinadors>>

 

Està composat de tres parts, la primera “Pretèrit imperfecte”: <<Vindria a ser com una mena de retorn al punt on va començar la meva afició per escriure>>.

Per a mi representa el descobriment del ser, des de les experiències més plaents de la joventut, fins als primers desenganys i conflictes interns. D’ell destaco especialment aquest corprenedor i apassionat poema anomenat “Victòria”, que va musicar Laia Rius al seu disc “Vinc d’un cel blau” i que em posa la pell de gallina cada vegada que l’escolto:

 

Amb el vist i plau del cap surto a combatre.

Duc l’espasa del coratge preparada.

L’enemic el porto enmig de la cuirassa

i em defensa, a tort i a dret, mentre m’ataca.

 

S’alça un núvol de basarda que m’amenaça

d’engolir-se’m l’esperit, la meva vida,

si no aturo la mentida que vol vèncer

disfressada de virtut, la gran batalla.

 

Paro en sec! L’engany es bat en retirada.

Deixo caure l’armadura i les ferides

He vençut al vencedor, ara sóc lliure. 

 

Amb el vist i plau del cor surto a rendir-me.

 

 

<<La segona part, dedicada als presents, evidencia ja aquesta afició imparable de jugar amb el llenguatge que a hores d’ara em té abduïda>> explica Gort. Sens dubte és la meva part preferida del poemari, plena de metàfores dolces i escumejants, i jocs de paraules que amaguen somriures. Sobretot m’encanten els tocs musicals, com els de...

 

 Notes del dia (Desacords amb acords)

 

El dia comença amb un Sol Major,

Després,

el teu no-Re sostingut sobre Mi,

Fa venir un núvol que Déu n’hi Do!

Si Bemoll, (el núvol) 

no tinc La menor idea de com acabarà.

Concert

 

Són hores

sonores

que

són or. És 

cert.

De cadència

 

La trucada sense “t” el cobrí de glòria

quan la flama, amb “l” o sense, s’extingia

i a cavall i sense “c” des d’aquell dia

va anar el savi, sense “s” ni memòria.

 

 


Són irònics, simpàtics, melangiosos de vegades, però sempre enginyosos i sorprenents...

 

Conserves

 

Cobert d’oblit en pols i teranyines

des d’un racó, pel fons del teu celler,

la lluentor casual d’un punt de vidre

et fa senyals de vida. T’hi apropes.

 

El contingut no es veu, -l’envàs és mat-

però, al mirar-te’l més, te’n ve la flaire

i un vell calfred t’embriaga la memòria.

La gran collita del vuitanta-quatre!

 

Recordes els gotims de la criança

d’aquell company d’estudis, gran reserva,

que vas posar a recer fa tant de temps.

 

L’amic es treu el tap i, sense treva

bombolles de records omplen l’estança

i esquitxen de rialles les parets 

 

Amb moll d’aquest moment fem melmelada.

 

Montse Gort
Montse Gort

Tampoc falta la crítica social (la Tardor Legal és realment divertida i punyent) però sens dubte la meva sèrie preferida és la de Ma-eternitats:

 

Des que tu

(de la sèries “Ma-eternitats”)

 

Des que tu

m’estires els papers i em prens el llapis

faig els millors poemes,

les millors cartes,

els millors cants...

Però ningú no podrà mai saber-ho

perquè tu 

m’estires els papers i em prens el llapis.

 

Per últim, <<“Futur simple” representa, per una banda, una mena d’impàs cap a un nou recull en procés que tinc intenció d’acabar abans no se m’endugui el vent i per una altra, una reflexió sobre tot això que fem tan complicat però que en el fons sabem que és ben simple.>>

 

Futur simple

 

Als núvols

viure.

Al vent

escriure.

I un tip

de riure

a l’aire

 

lliure. 

 

 

En transcriuria un bon grapat més, però crec que serà millor que els descobriu vosaltres mateixos... Paraula de Mixa!

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0