Crònica de la Llupolia Núm.14 <<Melosia>>

Just a temps per celebrar l’arribada imminent de l’estiu, el 18 de juny, una seixantena llarga d’amants de la poesia i la música ens vàrem retrobar a la Cervesera Artesana de Gràcia per assistir a la Llupolia núm. 14, que aquest mes ha girat al voltant de l’espectacle “Melosia”.

 

Curiosament, aquest cop, l’organitzador de l’esdeveniment, Lluís Urpinell, vingué sense el seu particular i extens discurs de presentació. <<Aquest espectacle que avui presentem, Melosia, jo no l’he vist, encara, i, doncs, poca cosa en puc dir>>, afirmà. <<Només us puc reproduir el que m’han dit els seus integrants, que és el següent: “El que escoltareu avui no és poesia ni música; tan sols melodia. El que escoltareu avui és “melosia”, una fusió de notes i mots que s’entrellacen i comparteixen la passió per la cultura”.>>

 

Abans d’això, però, Urpinell va anunciar una novetat: l'estrena de la primera <<PRE-LLUPOLIA>>! A diferència de la <<POST-LLUPOLIA>>, que consisteix a obrir micròfons després del recital principal (la Llupolia), aquest cop ho vàrem fer a la inversa. La temàtica d’aquesta <<Pre-Llupolia Núm. 1>> fou la defensa aferrissada de la nit per part d'Urpinell, i Eulàlia Framismon, que sempre escriu <<nocturns>>, va llegir un poema dedicat a tots i totes els/les polítics empresonats/des i un altre sobre la situació lingüística catalana actual.

 

Llavors, sí: va arribar el moment que els components de Melosia es presentessin: a la guitarra tinguérem en Carlos Abelló, a qui encanta experimentar amb diverses formes d’expressió i rodejar-se de gent creativa.

 

L'Enya Murphy fou la veu solista, a qui agrada escriure relats curts, tocar la guitarra i cantar (<<ara que he descobert que, com a mínim, entono bé>>, afegí ^.^)

  

 

Una de les dues rapsodes fou la Tanit Amorós, guanyadora del premi Verspoesia’12. Segons ella, és poeta <<perquè, quan la realitat li fa un nus a l’estómac, la poesia l'hi desfà>>.

 

Tanit formà un duo amb la Cristina Company (<<la que talla el bacallà!>>, digué en Carlos ^^). De fet, no fou la primera vegada que la Cristina ens acompanyava en una Llupolia: durant la presentació del llibre A punt va substituir la poeta Núria Pujolàs.

 

Amb la Cristina, gairebé dos anys de relació poètica hi ha tingut l'Urpinell, que la va presentar amb els mots següents: <<Poques dones he conegut en ma vida –la malaguanyada Maria-Mercè Marçal podria ésser-ne el gran mirall- que s’hagin lliurat al quefer poètic com ella: amb sang suor i llàgrimes, si ha calgut!>>

 

 

Melosia esdevingué un espectacle dinàmic, íntim i reivindicatiu. La Tanit i la Cristina recitaren poemes inèdits seus, acompanyades dels acords que en Carlos hi havia compost expressament. Com a Mixa que sóc, un dels meus poemes preferits va ser Gatejo, de Cristina Company: ;-D

 

Has vingut a despertar-me,

i t’has arraulit a tocar de les meves cames.

Saps que avui ho necessito.

Em mires, i suaument em mioles.

Estàs amb mi i em dius que tot està bé.

Et quedes a prop meu.

Em fas obrir la persiana,

que ja ha sortit el sol,

i el cel és blau.

Saps que recordo on era l’any passat

i m’enyoro.

Penso què havia de fer avui,

i ploro.

Tu em mires i dius

que res està escrit per avui,

que res està escrit per demà... 

 

Durant tot l'espectacle poètic, l'Enya hi intercalà versions de grans èxits: des de Valerie fins a Dream a Little Dream of Me o You can leave your hat on.

 

Les poetes també van interactuar amb el públic: van llançar-li flors, el van convidar a onejar tovallons blaus de paper, seguint les seves instruccions, i, finalment, la Tanit i la Cristina van executar un ball. A més, la darrera part de Melosia enllaçà amb la Pre-Llupolia Núm. 1, car tractà, també, de la llibertat d'expressió i els presos polítics.

 

Per acabar, ens van regalar com a record fragments de l’espectacle, tot i que un petit bocí ja ens va acompanyar a tots a casa de per si (rodolí!)

 

Ara, amb el poema que em va tocar a mi acomiado la crònica d'avui...

 

Fins a la propera Llupolia, que serà el propvinent 30 de juliol, a les 21:00, a la Cervesera Artesana: c/ St. Agustí, 14. 08012 (barri de Gràcia)!

 

 

Recorda

 

Recorda que no ets

la que treballa

la que s’enfada

la que es queixa

la que té pressa

la insatisfeta.

 

Recorda que també ets

aquella que riu

la que balla

la que dibuixa

la que es deixa anar i escriu

la que corre salvatge

la que crea imatges boniques quan parla

la que accepta que li diguin coses maques

la que es deixa impressionar pel present

la que es despulla 

la que sent.

 

Tanit Amorós 

 

 Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0