Crida 108 - <<Cabells>> - La increïble història de Franz Reichelt

Relat basat en fets reals

 

Aquell gèlid matí de febrer de 1912, París es va llevar en plena ebullició.  Al Camp de Mart més de 30 periodistes s’escalfaven els dits, nerviosos, i la base de la Torre Eiffel havia estat acordonada per la policia.

 

A les set en punt, acompanyat de dos amics, va arribar al lloc dels fets un home de bigoti tan prominent que hauria fet estar verd d’enveja al detectiu belga Hercule Poirot. Però aquell no era un personatge de la novel·lista Agatha Christie, sinó el famós sastre Franz Reichelt en persona, que per fi provaria el seu “revolucionari” invent.

 

-Antoine, em sembla que alguna cosa no rutlla. –va exclamar un dels periodistes en veure que l’inventor discutia amb un gendarme que, inquiet, no parava de passar-se la mà pels cabells.

 

-Mon dieu!

 

-Que se passe-t-il?

 

-Reichelt va dir a tothom, inclosos els seus amics, que provaria el seu vestit paracaigudes amb un llastre... però ara assegura que es llançarà ell mateix!

 

-Bé, abans d’ahir un americà va saltar des de l’Estàtua de la Llibertat en paracaigudes i va sortir il·lès!

 

-Però el vestit de Reichelt funciona? Sembla que no el volen deixar pujar.

-Ell està convençut que si, no para de dir “Veureu com els meus 72 kilos i el meu paracaigudes refutaran tots els vostres arguments!”

 

En efecte, una hora més tard, l’intrèpid inventor va aconseguir el permís per pujar a la primera planta de la Torre Eiffel, no sense abans parar-se a saludar alegrement a la multitud que s’havia anat congregant.

 

-Ho estàs gravant, Antoine?

 

-Sí, sí!

 

Els batecs dels cors dels presents duplicaven la velocitat dels segons, però Reichelt restava immòbil, contemplant els noranta metres que el separaven del terra sobre una cadira.

-Per què triga ta...?

 

I es va llençar. Durant un instant, fins i tot l’imponent estructura de la Torre Eiffel va semblar contenir la respiració.

 

Però a diferència del salt del malvat enemic de James Bond a “Un panorama per matar”, Franz Reichelt s’endugué la major patacada de la seva vida. L’última, per ser més exactes, tal i com demostra l’esvoranc de 15 centímetres que va deixar al terra.

 

I així acaba la increïblement dissortada història del pobre Franz Reichelt, el sastre que volia planejar com un ocell però es va quedar com un pollet.

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0