Títol: Germanes, gossos, friquis i altres espècimens
Col·lecció: Periscopi
Autores: Maite Carranza i Júlia Prats
Editorial: Edebé
Any de publicació: 2017
Sinopsis: La perfecta Àngela és suplantada a Dublín per la seva imperfecta germana, la Marina, especialista en embolics i desastres. La Marina es veu ficada en un absurd malentès amb en Patrick, el nòvio irlandès de la seva germana, amb els gossos de Mrs. Higgins, amb els seus hostes sicilians i amb una llunàtica família d’activistes animalistes. I per si fos poc, en C.C., un friqui desesperat, sempre li trastoca tots els plans.
Ressenya
Un any més ha caigut a les meves mans una nova novel·la de Maite Carranza, encara que aquest cop no l’ha escrit ella sola. L’acompanya la seva filla Júlia Prats, i plegades han aconseguit crear una novel·la més juvenil i actual impossible que he devorat en un obrir i tancar d’ulls.
Acompanyeu a Dublín els protagonistes, la Marina i el C.C., i us sentireu transportats a la capital Irlandesa, on us esperen una pila de malentesos apocalíptics, troles impossibles, girs argumentals inesperats, retrobaments increïbles, aventures desenfrenades i una pila de riures assegurats!
Jo definiria “Germanes, gossos, friquis i altres espècimens” com una barreja entre l’exitosa sèrie “The Big Bang Theory” i el divertidíssim llibre de Carranza “Vols ser el nòvio de la meva germana?”. Quin tip de riure m’he fet! La meva mare em va haver de dir que baixés el volum passades les dotze i a la parada del bus em van mirar de reüll quan se’m va escapar una riallada. Francament, la part del Google Traductor, ha sigut massa pel meu body, però hi ha una pila d’escenes hilarants, com ara...
p. 116 “El món era fet per i per a les noies i havia estat concebut perquè els friquis com ell paguessin els plats trencats. Perquè no tots els paios eren iguals. En el món masculí hi havia castes, com a l’Índia, i els friquis –els més cutres, com els intocables hindús- eren nois especialment sensibles, amables i estúpids. Les noies els buscaven per esprémer-los i després abandonar-los en els contenidors de les facultats d’informàtica. Aquell era el futur que l’esperava: asseure’s en una aula atapeïda de tios que pensaven en forma de zeros i uns, pertànyer a un equip de jugadors de rol, explicar acudits per la xarxa i espiar les ties de la facultat d’Humanitats mentre lligaven amb els enginyers de camins, que sí que molaven.”
A través de tants embolics i anècdotes basades en l’estància a Dublín de la pròpia Júlia Prats quan era adolescent, el llibre tracta molts temes com ara els problemes juvenils d’identitat, l’etiquetatge familiar, els prejudicis, l’autoestima, l’empatia, els tòpics de nois vs noies i, entre d’altres, fa una forta crítica pels drets dels animals, encara que ningú s’escapa de la paròdia i la crítica... inclosos els mateixos activistes animalistes!
p.32 “Tothom sap que hi ha humans emocionalment intel·ligents i humans emocionalment imbècils, depenent d’un gen mutant anomenat empatia. Qui té empatia és empàtic, que significa una cosa així com la sort de caure bé a tot déu i de fer el que et vingui de gust sense que ningú s’enfadi.”
Segur que en algun moment us sentireu un xic identificats amb algun dels personatges o amb tots alhora. ^^ És una història per llegir sense buscar-li els tres peus al gat, però -Paraula de Mixa!- molt moderna, cínica, irònica i rodona com el cul d’una cervesa Guinness!
Mx
Write a comment