Llibre vs. Pel·lícula: "La lladre de llibres"

 

 

 

 

VS.


Introducció

 

Fa poc he llegit “La lladre de llibres” quatre anys després d’haver vist l’adaptació a la gran pantalla que es va estrenar el 2013, protagonitzada, entre d’altres, per Sophie Nélisse en el paper de Liesel Meminger i Geoffrey Rush en el del seu pare adoptiu, Hans Hubermann. Serà fidel al llibre o m’enduré una sorpresa? Anem a veure!

 

Opinió

 Ja ho vaig dir a la meva ressenya de “La lladre de llibres”Geoffrey Rush és un actor molt polifacètic que m’encanta -si us he de ser sincera no em podria imaginar a ningú més fent de Hans Hubermann- i només per això, ja val la pena donar-li una oportunitat a la pel·lícula.

 

A més a més, és tendra, entranyable, punyent, no es fa lenta, ans al contrari. Té missatges molt bonics sobre el coratge, la humanitat, les promeses, les paraules, la vida i la mort.

 

L'adaptació

Pros i contres:

 

-Naturalment, la història es fa més lleugera que al llibre i està ben resumida

  

-Està molt ben ambientada. Hi ha escenes i diàlegs calcats al llibre i de fet, mentre el llegia no podia evitar evocar els escenaris que recordava vagament de la pel·lícula.

 

 -Les diferents caràtules de la pel·licula em semblen molt elegants, i són les úniques que m’han agradat com a portades del llibre de Zusak.

 

-Trobo a faltar personatges que només es mencionen de passada o no surten directament.

 

-El caràcter dels protagonistes no es corresponen: en Max (qui al llibre és un boxejador) de sobte es posa a citar Aristòtil, la Liesel sembla massa ignorant i innocent tota l'estona i (entre d'altres) la Rosa  de vegades es mostra massa figa tova.

 

-Considero que el paper de Hans Hubermann no pren prou protagonisme (igual que la relació plena d’alts i baixos de la Liesel amb la dona de l’alcalde) i no sabem gairebé res del seu rerefons, la seva família, la seva feina, la seva història a les dos guerres mundials i tot el que fa per la Liesel. De fet, no s’aconsegueix aprofundir en cap dels personatges més importants. Sabieu que la Rosa i el Hans tenen dos fills grans?

 

-Hi ha moltes escenes tergiversades i canviades. Per citar només un parell: (avís SPOILER) al refugi antiaeri la Liesel no es posa a explicar cap història inventada sinó que llegeix un llibre, però a la pel·lícula fan que a través d’aquest conte improvisat assumeixi la mort del seu germà, cosa que a la novel·la passa d’una manera completament diferent.

 

El parell de contes que en Max li escriu a la Liesel a les pàgines pintades del Mein Kampf (i que em van semblar una de les coses més emotives) s'han omès. En canvi, a l’adaptació fan que el jueu pinti les pàgines de blanc perquè la Liesel pugui escriure la seva història en elles (enlloc de fer-ho a la llibreta que li regala l’alcaldessa al final).  (fi del SPOILER) 

 

-El llibre que la Liesel roba de la foguera és un títol inventat per Zusak, i representa que està prohibit perquè el seu protagonista és jueu. A la pel·lícula, però, fan que el llibre que la Liesel rescata del foc sigui “L’home invisible”... Em pregunto per quin motiu el voldrien cremar els Nazis a la foguera... :P

 

-He trobat a faltar algunes escenes conmovedores del llibre, però comprenc que una pel·lícula de dues hores no dóna per més. 

 

-És una pena que el personatge de la Mort només surti tres vegades mentre que al llibre és la narradora de la trama (la qual va donant salts en el temps i a la pel·lícula és totalment lineal) i fa comentaris molt valuosos constantment. Com ja vaig dir a la ressenya, el que de veritat fa especial “La lladre de llibres” són aquests recursos que a l’adaptació es dilueixen. 

 

El final

El final és una part clau de la història. Al llibre la Mort no para de fer-nos spoilers del que passarà, però de totes maneres ens emocionem quan arriba (jo no podia parar de plorar mentre llegia). A la pel·lícula el final agafa a l’espectador per sorpresa però manté l’esperit del llibre, encara que hi ha alguns canvis que no m'agraden. De fet, el mateix Markus Zusak ja ho deia:

 

“Crec que, sabent que la part més important de qualsevol història és el final, probablement donava més voltes sobre el que passaria al final. Curiosament, mentre que en general al final de la pel·lícula i el llibre passen les mateixes coses, no podrien ser més diferents en la forma en què es va fer. En el llibre, el final té lloc molts anys després a Sydney, mentre que a la pel·lícula és Nova York. Aquesta és la diferència entre un australià escrivint una novel·la i una pel·lícula produïda per nord-americans. Aquestes coses t'ajuden a veure la diferència entre el llibre i la pel·lícula, i distingir les dues coses per separat, com a creacions diferents.”

 

(avís SPOILER) Al llibre la Liesel no es converteix en una famosa novel·lista (que nosaltres sapiguem) sinó que perd l’autobiografia que havia escrit després del bombardeig i és la Mort en persona qui la recull del terra i la porta sempre a sobre. Quan a la Liesel li arriba el seu moment, la Mort no es pot resistir a ensenyar-li i parlar amb ella (una de les meves parts preferides també omeses a l’adaptació). (fi del SPOILER)

 

 

 

lLIBRE VS pEL·LÍCULA

Aprecio l’esforç que han fet adaptant aquest llibre de 600 pàgines. No era una tasca gens senzilla, i es valora que els guionistes intentessin transmetre el missatge de la importància de les paraules i la  inhumanitat de la guerra. De totes maneres, declaro guanyador el llibre de Markus Zusak sense cap mena de dubte. 

 

rECOMANACIÓ

Tornant a les paraules de Markus Zusak: “Molts lectors diuen que primer han de llegir el llibre, però a mi m’agrada fer-ho al revés. En la majoria dels casos, quan la gent veu la pel·lícula d'un llibre que han llegit, en general diu que el llibre és millor, així que crec que hi ha menys probabilitats d’emportar-se una decepció quan ho fas al revés. Una pel·lícula només són dues hores i, per tant, en un llibre hi ha més temps per endinsar-se en diferents zones, és una mica semblant a descobrir un enorme país amb nous tresors per explorar amb més profunditat.”

 

A mi m’ha passat ambdues coses, perquè he llegit “La lladre de llibres” anys després de veure la pel·lícula, però alhora m’he emportat una decepció en tornar a veure l’adaptació. ^^

 

Jo senzillament us recomano el mateix que Markus Zusak, que gaudiu del llibre i la pel·lícula per separat i us centreu en el missatge, els actors i l’ambientació:

 

“Espero que la gent senti i entengui quins eren els sentiments d'aquest grup d'actors respecte la història i entre ells. Crec que es pot veure quant s’apreciaven i es portaven bé els uns amb els altres. Quan vaig anar al rodatge durant un parell de dies, això és tot el que m’importava: com de contents estarien. Tots van acabar estimant-se, cosa que crec que es transmet i espero que la gent es quedi precisament amb això.” 

 

Mx



Escribir comentario

Comentarios: 0