El dia 16 d’agost vaig tenir el gust de participar en un petit recital de poesia que s’està convertint en una cita mensual imperdible pels amants del vers.
Les Llupolies (una barreja entre Llúpol i Poesia) són úniques a Barcelona, i tenen lloc a un local ben especial de Gràcia: la Cervesera Artesana. La mecànica és la següent: cada mes, després d’escoltar el recital de poesia arriben les “Postllupolies” és a dir micròfon obert. L’únic requisit per participar són les ganes de compartir poesia! Totes les llengües, autors i versions són benvingudes.
Però la poesia no fa vacances, i durant la Festa Major de Gràcia el director d’aquesta iniciativa, Lluís Urpinell-i-Jovani, va voler convocar una sessió extraordinària amb només micròfon obert. Això sí, amb una condició en forma de monotema: tots els poemes havien d’estar relacionats amb la beguda, o com deia el director:
Poemes dionisíacs, bàquics,
En què s’esmenti
l’alcohol etílic
(Des de la cervesa i el vi fins al whisky més envellit: tot valdrà!
Ja coneixeu la nostra opinió: el vi
És la prosa; el conyac, el teatre,
I, els destil·lats,
La poesia!)
Malgrat el xivarri de les festes, vam gaudir d’un vetllada ben especial, repleta de poemes, cançons, obres pròpies i traduccions inèdites. A la Cervesera Artesana s’hi respirà passió per la literatura i la cultura, i vam escoltar des de Baudelaire traduït per Xavier Benguerel fins a Joan Vinyoli passant per J. V. Foix.
Personalment vaig col·laborar en aquesta Llupolia Extraordinària (anomenada 6.BIS) recitant en homenatge a Pere Tàpies la seva cançó “Una copa de vi és com un poema” i vaig fer un duet amb Andy Whittet llegint la versió al català d’una popular cançó irlandesa (“Three drunken maidens”) traduïda com a “Tres donzelles pitofes” per Maria Dolors Ventós.
Encara no esteu segurs sobre si venir a la propera convocatòria? Llegiu el poema de Joan Vich i en sortireu de dubtes:
“L’auca del Llúpol poètic”
Suren les blondes d'escuma blanca,
el glop del desig, la boca et tanca,
voluptuosa, picant, suau, sensual;
rosa, negra o bruna, tan s'hi val.
Ja al paladar té un punt d'amargor,
gorja avall, llisca amb plaent finor,
dins el païdor l'esclat d'escuma
s'agombola i l'èxtasi consuma.
Deslliura llengua amb verb fulgent
llengut, és fàcil fer-te amb la gent.
Gaudi de reis, bisbes i soldats,
de rics, de pobres i desclassats.
Poesia i birres Lluís ha unit
amb llupolies, dilluns de nit.
Quin gran maridatge més adient:
civada, llúpol i verb ardent!
Qui beu cervesa l'enginy atia
i el poeta amb son poder confia.
Amic, hora és de deixar-se anar
i els poetes anar a escoltar,
i amb birra i poesia, xalar!
A l'Artesana no hi pots faltar!.»
Ens veiem al setembre!
Mx
Write a comment