En motiu de la setmana de la Flama del Canigó i el 25è aniversari de la mort de Joan Fuster, aquest 26 de juny a la Biblioteca Ramon Fernàndez Jurado de Castelldefels s’ha celebrat un interessant debat sobre els Països Catalans.
Presentava l’acte Claudia Pujol, vocal de la Junta Nacional d’Omnium Cultural i directora de la revista Sàpiens, i comptàvem amb la presència del lingüista Oriol Rocosa Girbau -director del Centre de Normalització Lingüística Eramprunyà- i Ferran Garcia-Oliver, professor d’Història Medieval, escriptor i guanyador del 44è Premi Octubre d’assaig Premi Joan Fuster, amb el llibre Valencians sense ADN. Relats dels orígens. “Un llibre que hauríeu de córrer a comprar” assegurava Clàudia Pujol durant la presentació.
“Des d’Omnium fem molts debats amb savis sobre la cultura catalana i totes les cultures que l’han construït, i el punt de trobada d’una societat diversa és la llengua” emfatitzava la presentadora. Segons Claudia Pujol, a Omnium hi ha tota mena de campanyes i iniciatives preparades per promoure la llengua catalana, quelcom que nosaltres mateixos també hem de procurar fer.
Per il·lustrar les paraules de la directora de la Revista Sàpiens, Oriol Rocosa ens mostrà els resultats d’una extensa enquesta realitzada entre 2013 i 2015 als Països Catalans. A Catalunya, el 94% dels enquestats assegurava entendre el català, i a les Illes Balears, Andorra o la Franja les dades no baixaven del 8 sobre 10. Amb menor puntuació seguien les categories de “saber parlar”, “saber llegir” i “saber escriure”, molt més baixes a la Catalunya del Nord o a l'Alguer. Per tant, concloïa Oriol Rocosa: “Si ens entenen podem fer servir la llengua a tot arreu”.
Curiosament, tot i que els percentatges de llengua inicial (o materna) eren baixos, els de la llengua pròpia (amb la que un s’identifica) es mantenien entre el 40% i 50% (excepte, novament, Catalunya del Nord o l’Alguer, que són gairebé inexistents).
Ferran Garcia-Oliver, però, ens instava a desconfiar de les poques dades sobre el País Valencià recollides a l’enquesta: “Compte amb aquestes enquestes, les dades són molt positives, però no tan fiables”. En una macro-enquesta que incloïa les zones castellanoparlants de València, les xifres variaven bastant. “Si el 90% entengués el valencià jo seria molt feliç” afirmava l’escriptor. La realitat, tot i així, apuntava a un 72%, mentre que “la parla” baixava d’un 80% al 50%. “Si l’escriure fos realment un 63,8% l’alegria fóra immensa” apuntava Garcia-Oliver, però malauradament a la macro-enquesta es convertia en un 34%. “Una part importantíssima són les ciutats grans i això baixa molt els percentatges” ens explicava “Però crec que no val la pena marejar-se amb les enquestes”.
Segons ell, tot i que el retrocés en aquest camp ha sigut enorme amb els anys de govern de la dreta, el 83% dels valencians avui en dia vol la presencia del català (el 76% a les zones castellanoparlants). Al valencià se li dóna cada vegada més valor social i els ajuntaments de les zones castellanoparlants estan demanant la cooficialitat del valencià: “És inèdit” exclamava l’escriptor. “A més a més, tenim una petita batalla guanyada amb els joves de 15 a 35 anys. Entre el 45% i el 50% fan servir el català i el valencià a les xarxes socials”. En resumides comptes, “la situació s’està redreçant amb timidesa i entrebancs”, gràcies en part a minories catalanoparlants molt actives.
“El catalanisme cultural ha modernitzat el País Valencià amb literatura, música, art...” assegurava Garcia-Oliver i donava un titular per a la xerrada: “El futur del País Valencià s’escriu en català”.
Tot i així encara hi ha molt a fer, i la fluïdesa entre Catalunya i València s’ha perdut. “Espanya no ens ha donat mai garanties. Els Països Catalans podrien ser una alternativa, però no estan a l’agenda política.” sentenciava.
Durant la ronda de preguntes, en la que es van generar debats molt interessants, una servidora es va animar a preguntar per l’ús del català entre els joves a la resta de Catalunya. “A les escoles sí que es fa servir, però els usos dels joves -al menys a la zona metropolitana- no són en català.” concloïa el lingüista Oriol Rocosa, fins i tot entre catalans nadius. “La gent jove és pràctica i no es planteja si els seus companys saben català”.
A més a més, els joves ja gairebé només consumeixen plataformes com YouTube o Netflix que són en castellà o anglès. “A YouTube falten referents, gent amb seguidors que parli en català” deia Rocosa. Com no podia ser d’altra manera, vaig aprofitar per trencar una llança a favor dels Booktubers catalans -que mica en mica anem prosperant a Internet-, i fer menció de totes les iniciatives sobre lectura en català entre els joves (com ara el grup dels Joves Lectors Catalans) o, entre d’altres, les que porten a terme Biblioteques de Catalunya o la Institució de les Lletres Catalanes.
D’altra banda, tots estàvem d’acord en que segueixen faltant facilitats perquè llegim en català, però com apuntava Oriol Rocosa, per sort cada vegada hi ha més editorials catalanes que posen els seus llibres al mateix preu que les edicions en castellà.
En fi, per resumir l’enriquidor debat al qual vaig tenir el plaer d’assistir, com deia Ferran Garcia-Oliver: “Més que veure-la mig buida, veig l’ampolla mig plena” i jo us animo a que entre tots l’acabem d’omplir.
Mx
Write a comment