Aquí és on tot comença

Títol: Aquí és on tot comença

 

Títol original: Holding up the universe

 

Autora: Jennifer Niven

 

Editorial: Fanbooks

 

Any d’edició: 2016

 

Sinopsis: Libby, 16 anys. Gran per fora, i per dins. Els seus somnis són ballar i portar una vida normal.

Jack, 17 anys. Per fora és popular, atractiu, intel·ligent. Per dins viu una profunda batalla interior perquè amaga un secret.

Dos adolescents que aparentment no tenen res en comú, excepte que, per raons contràries, tothom els jutja pel seu aspecte exterior, i no pel que són realment.

  

Quan una malaurada broma els uneix contra la seva voluntat descobreixen més afinitats de les que imaginen...

 

Ressenya

“Aquí és on tot comença” va arribar a les meves mans gràcies a un sorteig organitzat pel fòrum “Què Llegeixes?”.  Reconec que en un principi la sinopsis no m’atreia gaire (crec que no li fa justícia a la trama) però el llibre em va acabar sorprenent més del que em podia imaginar! És cert que la història d’amor que conté és de manual (noi coneix noia, noia detesta noi, noi s’enamora de noia...) però el que fa especial la història del Jack i la Libby són les circumstàncies que els envolten...

 

La Libby ha perdut la seva mare, pateix sobrepès i l’escola sempre ha sigut un infern per a ella. Ara, haurà d’enfrontar-se amb tots els seus dimonis i tornar a l’institut després d’una llarga temporada durant la qual ningú ha sabut res d’ella.

  

D’altra banda, el Jack és el noi més popular de l’institut, surt amb la noia més guapa i tothom pensa que té una vida perfecta. Lluny d’això, ningú coneix els problemes familiars que carrega a l’espatlla junt amb un secret que fa massa temps que amaga... Pateix prosopagnòsia (no em puc creure que ho hagi aconseguit escriure d’una tirada, visca! ^.^). “Espera un moment, Mixa, rebobina! Què acabes de dir? Prosopa... què?” Ho sé, és un nom complicat, però el que significa encara ho és més. 

 

Jennifer Niven
Jennifer Niven

La prosopagnòsia (dos de dos, estic en ratxa!) és la “incapacitat de reconèixer rostres de persones conegudes, normalment a conseqüència d’un dany cerebral”. Sí, ho heu llegit bé... Us imagineu ser incapaços de reconèixer les cares de la vostra família i amics? Alguna vegada havia sentit a parlar d’aquesta malaltia cerebral, però gràcies a Niven m’he adonat del que de veritat significa. Està tan ben plasmada que és impossible no posar-te a la pell dels personatges i sentir el mateix que ells. En fi, no em direu que aquesta història d’amor no està donant un gir inesperat!

  

D’altra banda, com us haureu pogut imaginar, hi ha molts altres temes que prenen protagonisme a la novel·la, com ara el dol, els problemes familiars o la falta d’autoestima, però sobretot tracta les conseqüències de “ser diferent”. Jennifer Niven ha sabut descriure a la perfecció el bullying: per què passa, com funciona, qui s’hi veu implicat, com se’l pot combatre... Mentre llegia no podia parar de pensar en novel·les que m’han marcat com ara “Wonder” de R.J. Palacio, perquè “Aquí és on tot comença” comparteix alguns dels seus missatges principals: 

 

a) tothom fa el que fa per alguna raó

b) cadascú lluita la seva pròpia batalla (encara que no ho sembli)

c) res és blanc o negre, i

d) no hem de jutjar les persones sense donar-los una oportunitat.

 

D’altre banda, “Aquí és on tot comença” també m’ha recordat a un llibre que m’agrada molt de Sherman Alexie (el “Diari del tot verídic d’un indi a mitja jornada”) perquè els protagonistes diuen la veritat sense embuts i són molt cínics.

 

Personalment, el que més em va captivar de la Libby i el Jack són les seves imperfeccions i com troben la manera de potenciar el millor d’ells mateixos. La Libby pateix ansietat però està decidida a perseguir el seu somni mentre que el Jack no se sent bé amb ell mateix però intenta que el seu germà petit no segueixi les seves passes.

 

“Aquí és on tot comença” és un llibre que es llegeix molt ràpidament (que no us tirin cap enrere les seves 512 pàgines!). El seu estil és fluït, divertit, punyent, poètic i dinàmic, ja que cada capítol s’explica des del punt de vista de la Libby i el Jack alternativament.

 

Per acabar, sí, reconec que m’he quedat amb ganes de saber més sobre el Jack i la Libby, però en el fons sé que aquest és el final adequat (tot i que bastant previsible). Per als lectors el nostre viatge s’acaba, però pels protagonistes aquí és on tot comença. ;-)

 

Mx


Jennifer Niven parla sobre el seu llibre

Vídeo sobre la prosopagnòsia



Escribir comentario

Comentarios: 0