Un relat basat en fets reals
Es van sentir un parell de trucs impacients a la porta del camarot.
-Endavant! –exclamà una veu greu i rogallosa. A l’instant, un grup d’homes d’aspecte esfereïdor irromperen a l’estança arrossegant un jove de vint-i-pocs anys lligat de mans.
-Capità, hem portat el presoner romà tal com volíeu. –exclamà el primer dels nouvinguts amb un marcat accent cilici tot escopint al terra amb menyspreu.
-Ah, el nostre valuós presoner... –assentí el cap pirata amb un somriure burleta al rostre. -En quan us vam abordar vaig saber que tu eres el botí més preuat del vaixell. –afegí el bergant repassant el jove de dalt a baix amb ulls cobdiciosos. Mentrestant, ell es mantenia impassible mirant un punt fix del terra. –Qualsevol amb dos ulls a la cara s’adonaria de que ets un patrici. Vesteixes a l’última moda romana i a més a més se’t veu molt confiat de tu mateix. Els meus homes m’han dit que et van trobar llegint tranquil•lament tot i saber que ens apropàvem a la vostra embarcació i no podíeu escapar per culpa de la falta de vent. D’això en dic jo tenir-los ben posats.
El capità començà a caminar d’un cantó a l’altre de l’habitació sense treure-li la vista de sobre.
-Per la teva tripulació demanarem un total de 10 talents. Però tu... Ha! Mireu-lo, fins i tot el seu silenci és condescendent. Maleïts siguin els romans! Sempre considerant-vos superiors i amb poder sobre la resta del món. Per tu solet demanarem 20 talents.
Els pirates somrigueren satisfets, com si ja gairebé poguessin assaborir el rescat. Tot d’una però, el jove clavà els seus ulls furiosos en els del capità.
-Us heu equivocat amb mi. Sóc molt més valuós del que us penseu i no m'agradaria pas perjudicar-vos. El meu preu és mínimament més del doble i per això podeu demanar cinquanta talents, que és el que pagaran per mi.
Els homes, sorpresos, es miraren un instant entre ells abans d’esclafir a riure sorollosament.
-D'acord, ja que tal és el teu desig, demanarem per tu cinquanta talents –contestà el capità, burleta- però mira, com que m’has caigut simpàtic, tot i que els teus amics no donin per tu més de vint, també quedaràs en llibertat.
-Reseu perquè no arribin -va xiuxiuejar el jove-, perquè juro que tard o d’hora faré justícia. Com em dic Juli Cèsar que us penso crucificar a tots.
Mx
Juli Cèsar, mentre recitava poemes i discursos als pirates durant el seu captiveri
Un petit epíleg
Sí, aquest relat està basat en fets reals. 38 dies després de que Cèsar fos capturat pels pirates (durant els quals s’instal•là entre ells com si fos un convidat, i gairebé un amo) els 50 talents van arribar (una quantitat que avui en dia equivaldria a 48.461.000 € en or). Un cop alliberat, Cèsar es va dirigí a Pèrgam, on aconseguí reclutar 500 soldats i 4 vaixells, tornà a Farmacusa i empresonà els 350 pirates en plena celebració pel seu botí. De nou a Pèrgam, Cèsar manà que fossin executats. A tots menys a 30, els quals van ser crucificats tal i com havia promès. Això sí, com a detall "humanitari" els va fer degollar abans de crucificar-los. Ah, i per descomptat, es quedà amb el botí lliure d’impostos en concepte d’indemnització. Ole tu, Cèsar, ole tu!
Write a comment