Crida 89 - <<Espill>> - Comença el ball

El vent fuetejava les cordes d’estendre i feia udolar les frontisses quan, de sobte, quelcom cridà la seva atenció. Reflectit a l’espill de l’habitació, veié com de retruc un cavaller de capa negra invitava a ballar a una vanitosa dama vestida de rosa, qui acceptà de seguida. I el ball començà.

 

Va parpellejar varies vegades per assegurar-se de que no estava somniant, però seguia veient el mateix. Els seus ulls no l’enganyaven pas. És més, en aquells instants fins hi tot fou capaç de sentir la música i taral•lejar les notes del vals. Davant seu, la capa de l’home donava voltes deixant-se emportar per la brisa, alhora que el vaporós vestit de la dama feia piruetes en totes direccions. El vent marcava el compàs i l’orgullós cavaller ballava cada cop amb més entusiasme i intensitat, joiós de tenir entre els braços a la seva estimada damisel•la, qui no tan sols li concedí el primer ball, sinó tots els següents.

 

Fins que, alhora que tancava la finestra, la música va parar.

 

I ja no es va reprendre. Els ballarins s’esvaïren de cop per cedir el protagonisme a dos llargues teles penjades d’una corda. 

 

El ball de les cortines havia arribat a la seva fi.

 

Mx


Escribir comentario

Comentarios: 0