Darrera jornada al Barcelona Novel·la Històrica 2016 - Part 1



La quarta edició de Barcelona Novel·la Històrica, la setmana dedicada a la novel·la històrica a Barcelona (del 7 a l’11 de novembre) ha arribat a la seva fi, però ha deixat rere seu activitats i xerrades d’allò més interessants celebrades arreu de la ciutat! Des de conferències al Born CCM o al Liceu, fins a visites guiades al Museu Egipci de Barcelona, passant per una pila de Clubs de Lectura dedicats a novel·les històriques a les Biblioteques de la capital. 

 

Afortunadament, vaig poder assistir a la darrera jornada d’aquesta iniciativa que ja s’ha convertit en tradició. Més concretament a la xerrada al Born CCM a càrrec del cinèfil i escriptor Josep Maria Bunyol “El cinema d’egipcis (i d’alguns grecs, ja de pas...)” i al debat entre Carme Riera, Blanca Bravo i Joan Carreras sobre “Els grans personatges de la història”.

 

 

Com deia el programa, un dels èxits de les edicions anteriors del Barcelona Novel·la Històrica va ser la divertida xerrada a càrrec de Bunyol, qui en aquesta ocasió es va dedicar a repassar pel·lícules de l’antic Egipte i la Grècia clàssica basades en novel·les.

 

Començàrem el nostre entretingut viatge a principis del segle XX -quan la font d’exotisme del misteriós Egipte ja fascinava a molta gent- amb “The monster”, l’obra que Georges Méliès estrenà el 1903, i vam anar avançant en el temps amb pel·lícules com...

 

...“La mòmia” (1932) protagonitzada per Boris Karloff i basada en el “Dràcula” de Bram Stoker...

 

...“Sinuhé el egipcio” (1954) l’adaptació de la novel·la finlandesa de Mika Waltari, o...

 

...“Tierra de Faraones” (1955) la producció que va comptar amb el Nobel de Literatura William Faulkner com a guionista.

  

 

Bunyol ens va anar sorprenent amb anècdotes sobre el rodatge i les malediccions egípcies que algunes van semblar patir, els guionistes i els actors o les imprecisions històriques. Tot i així, Hollywood s’alimentava sobretot de la Biblia per recrear històries com la de Moisés. “Sembla que el Nil anava ple de bebès abandonats” comentà Bunyol entre els riures del públic. Curiosament, a les pel·lícula de Hollywood els egipcis bé podien adoptar el paper de malvats o el de representats del somni americà.

  

Així doncs, us estareu preguntant si existia alguna adaptació que reflectís el veritable imperi Egipci i no el retrat idealitzat de la societat, en el que els egipcis es comunicaven solament en anglès i els faraons parlaven com un coronel de Kentucky. XD Doncs sí, segons el nostre interlocutor la pel·lícula polonesa “Faraó” (1966) dirigida per Jerzy Kawalerowicz fou de les més fidels i acurades històricament, sense bandes sonores que tocaven amb instruments que no existien, decorats de cartró pedra ni opulentes indumentàries. Això sí, algunes de les escenes més importants es van rodar entre Kazakhstan i Uzbekistan, confirmant la teoria de Bunyol de que qualsevol desert serveix per imitar les terres faraòniques: des del desert Khizilkhum fins a les zones àrides de Califòrnia (EUA).

  

Per acabar, Bunyol també va fer una ràpida menció a adaptacions de l’imperi grec com 300 (2007) dirigida per Zack Snyder i basada en el famós còmic homònim de Frank Miller.

 


 

Al final de la xerrada, els aplaudiments van deixar entreveure la bona estona que vàrem passar. De ben segur que tots recordarem anècdotes de la vetllada com quan Bunyol ens va ensenyar la divertida samarreta amb jeroglífics que portava. Sou capaços d’esbrinar què hi posava? 

 

“Luke, sóc el teu pare” ;-D

  

Mx


P.D. Mentre esperàvem que comencés la següent activitat, Enric Calpena (el comissari de Barcelona Novel·la Històrica) va donar pas al sorteig d’un atraient lot de llibres de novel·la històrica. Felicitats al guanyador!

 


Write a comment

Comments: 0